Pakistan-28. Uch Sharif: Mausoleu i mesquita de Jalaluddin Bukhari

Arribem a Uch Sharif a mitja tarda i anem a veure un complex històric en el que hi ha diversos mausoleus sufís. Va costat una mica posar ordre en la informació que he trobat i relacionar-ho amb el què he vist. Com em va passar a Multan, aquí també m’he fet una mica d’embolic de noms, dels sants que hi ha enterrats; hi ha diferents formes d’escriure-ho, noms similars, paraules que no són el nom sinó un títol... o sigui, un embolic. Em sembla que al final me n’he sortit i he classificat bé les fotografies que tinc.

De la zona que vam visitar, el primer monument que trobem és el mausoleu i mesquita de Jalaluddin Bukhari, després hi ha la tomba d’Ustad Nuriya i les de Bibi Jawindi i Baha’al-Halim. Diuen que hi ha 17 mausoleus.

L’antiga ciutat s’anomenava Uch, que vol dir “lloc alt”; actualment el nom oficial és Uch Sharif. Es troba a uns 60 km de Bahawalpur, que és on anirem després a dormir. Antigament estava a la confluència dels rius  Indus i Chenab, però els rius van canviar el seu curs i ara aquesta confluència es troba a uns 100 km del lloc original.

Es diu que aquesta ciutat la va fundar Alexandre Magne. Va tenir molta importància en l’Índia medieval, ja que va ser un dels primers bastions del sultanat de Delhi, al segle XIII, durant la conquesta musulmana.

Ja en el segle XIII es van construir les primeres tombes de sants sufís.

Sir Alexander Cunningham va identificar aquesta ciutat amb l’anomenada Ussa Alexandria, que havia fundat Alexandre el Gran. L’any 1006 Mahmud de Gazni va conquerir una ciutat anomenada Bhatiah, prop de Multan, que podria ser aquesta, Uch.

Al segle XII se la coneixia amb el nom de Deogarh, que vol dir la “fortalesa dels déus”, en referència al raja Deo Singh que governava la ciutat. Ara be, a la ciutat va arribar un predicador musulmà, em sembla que era Jalaluddin Bukhari (tot i que el nom que deien en aquest text és Sayyid Djalal al-Din Bukhari, però Sayyid és un títol honorífic).

El cas és que aquest predicador feia miracles i la filla del raja, Sudarpuri, es va convertir a l’islam, pel que Deo Singh va fugir abandonant la ciutat. Em sembla que llavors va governar Sudarpuri.

Jalaluddin Bukhari va construir un fort anomenat tichha o uchh (“alt”). Des de llavors la ciutat va ser coneguda pels musulmans com Uch-i-Sharif o Uch la Sagrada.

A finals del segle XII era una ciutat important del Sind superior. En el 1228 va passar a mans del soldanat de Delhi. Més tard, els canvis en el curs dels rius van fer que perdés la seva importància estratègica. Va formar part de l’Imperi Mogol, però llavors era poc més que un poble.

La història de Uch comença cap al 4000 aC, quan els aris van arribar aquí. Els aris van anomenar a aquesta ciutat com una de les seves deesses, Ushas. Posteriorment el nom de la ciutat va canviar pel de Ushas de Uch. En els segles Vi IV aC la ciutat estava governada per la dinastia aquemènida, de l’imperi persa.

Després, Alexandre el Gran va construir una nova ciutat en les terres properes a a la confluència de dos rius, l’Indus i el Sutlej; el Sutlej és un dels cinc rius del Panjab, l’afluent més oriental. Alexandra va anomenar la ciutat com “Alexandri a-Ussa”.

La ciutat també va ser controlada pels grecs, pels imperis màuria, part,  i kuixan. L’imperi kuixan es va dissoldre en el 375 dC. Després la ciutat va anar perdent importància al llarg dels segles. La cosa va canviar quan l’any 1175 el soldà Muhammad de Ghur, de la dinastia Ghurida, va expulsar als ismaïlites de Multan i va ocupar Uch; ell era sunnita. L’any 1203 va nomenar governador de Multan a Nasiruddin Kabacha (o Qabacha). Va ser en aquesta època quan la ciutat de Uch va gaudir del seu màxim esplendor.

Kabacha no era de la reialesa ni de família noble, però es va obrir camí en ser nomenat governador de l’Alt Sind (Uch i Bukkur) i Multan. Diuen que el noi tenia habilitats i va atraure l’atenció del primer soldà de Delhi, Qutubuddin Aibak, que el va casar amb una de les seves filles.

A la mort d’Aibak, l’any 1210, Kabacha va veure la seva oportunitat i com que era hàbil en el joc polític va començar a expandir el seu territori.

Cap al 1210-1211, Kabacha bàsicament dirigia l’Alt Sind, Sindh, Uch i Multan; fins i tot va encunyar les seves pròpies monedes, tot i que teòricament estava sota la sobirania dels successors d’Aibak.

La ciutat tenia grans edificis i molts centres d’ensenyament; molt s sants sufís van venir a visitar-la i alguns s’hi van quedar. És en aquesta època es va construir el Firozi College que podia arribar a tenir més de 2.000 estudiants a la vegada.

L’any 1228 es va acabar el govern de Kabacha, tots els seus territoris van passar al soldanat de Delhi.

En època mogol es van construir monuments i santuaris per embellir la ciutat.

Uch va formar part de l’estat de Bahawalpur fins que va integrar-se a Pakistan després de la partició. Amb la integració a Pakistan la ciutat va quedar molt marginada i descuidada, el govern no va fer cap manteniment ni va propiciar el seu desenvolupament.

La importància de Uch va començar en el segle XIII, sota el govern del sultanat de Delhi. Va ser durant aquest temps que reconeguts sants, erudits i poetes sufís van visitar la ciutat, convertint-la en un reconegut lloc de coneixement i il·luminació espiritual.

Van proliferar les institucions religioses a la ciutat, amb nombroses mesquites, santuaris i madrasses. Els mausoleus dels sants sufís prominents, es van convertir en llocs sagrats que atreien devots de tot arreu. Aquests centres espirituals no eren tan sols llocs de culte, sinó que també eren centres d’intercanvi cultural i discussions intel·lectuals.

El llegat educatiu d’Uch Sharif va més enllà dels estudis religiosos. La ciutat era coneguda pels seus centres d’aprenentatge, atraient estudiosos i estudiants de diverses disciplines, com la literatura persa, la jurisprudència islàmica, la filosofia i l’astronomia. Es diu que el reconegut poeta i erudit persa Sheikh Saadi Shirazi va visitar la ciutat i aquí va compondre alguns dels seus versos.

Uch Sharif també va tenir importància política en diferents períodes de la història. Va ser testimoni de l’ascens i la caiguda de diverses dinasties, incloent-hi el sultanat de Delhi, els tughlaqs, els mogols i els nababs locals. La seva proximitat al riu Indus i la seva ubicació geogràfica la van convertir en una fortalesa atractiva per als governants que competien pel control de la regió.

Uch Sharif se la coneix com la Ciutat dels Sants, sants sufís. Va ser el centre de les ordes sufís de Qadiriaya i Suhrawardiyya.

Els santuaris que hi ha a Uch Sharif, dedicats als líders espirituals sufís, els van visitar en el seu temps els exploradors Marco Polo i Ibn Battuta.

L’any 1817 Uch Sharif va patir una greu inundació que va malmetre considerablement el complex monumental on hi ha els santuaris.

Primer ens aturem a la carretera per veure els santuaris que estan mig partits, i després ens apropem al recinte monumental. Trobem peregrins que arriben a visitar les tombes, amb els mocadors o turbants vermells.

El conjunt de la tomba i mesquita de Jalaluddin Bukhari es va construir en el segle XIII i va ser reconstruït a partir del segle XVII. 

Jalaluddin Surkh-Posh Bukhari va ser un sant i missioner sufí que va viure entre 1195 i 1290. L’any 1244 es va instal·lar aquí a Uch i va fundar una escola religiosa; si no estic confosa era musulmà xiïta. 

Va morir cap al 1290 i va ser enterrat en un petit poble prop d’Uch, a Risalpur; però hi va haver inundacions i la tomba va patir desperfectes, pel que el taüt es va traslladar a Bela. Ara bé, aquest lloc també era propens a les inundacions, i de nous es va haver de traslladar el taüt, aquest cop ja a Uch Sharif. Es va enterrar prop de la tomba del seu fill, Rajan Qattal. 

Finalment, cap al 1618, Sajjada Nashin Makhdoom Hamid, fill de Muhammad Nassiruddin, va traslladar les restes de Bukhari a la seva ubicació actual i va fer construir el mausoleu. Uns anys més tard, en el 1670, la tomba va ser reconstruïda pel nabab de Bahawalpur, Bahawal Khan II.

La tomba es troba a poca distància del cementiri d’Uch, sobre un promontori amb vistes a la plana i en la llunyania, el desert. A un costat de la tomba hi ha una mesquita decorada amb rajoles blaves.