Al desert hi havia una cadena de forts destinats a proporcionar
refugi als viatgers. Les estructures del fort recorden les antigues parades
durant les rutes comercials en un desert en gran part sense aigua. Derawar va
permetre especialment l’accés a l’aigua, alhora que proporcionava defensa i
refugi.
El primer fort que hi va haver es va construir l’any 858,
durant el govern de Rai Jajja Bhati, un governant hindú rajput del clan Bhati;
es va construir com a homenatge a l’emperador Rawal Deoraj Bhati, de la Casa
Reial de Jaisalmer, que tenia la seva capital a Lodhruva.
La fortalesa va pertànyer a la família reial de Jaisalmer fins
que va ser conquerida i reconstruïda pels daudpotres, en el 1733, que van
fundar l’estat de Derawar. Va ser el nabab Sadeq Mohammad Khan I, el que va
capturar el fort i el va reconstruir fins a l’aspecte actual.
L’any 1804 el nabab Mubarak Khan va recuperar el control del
fort.
Nabab Sadeq Muhammad Khan Abbasi V, el 12è i últim governant de
l’estat de Bahawalpur, va néixer al fort el 1904.
Enmig de les runes, prop d’una paret mig esfondrada del fort es
van trobar projectils de catapulta de 1.000 anys d’antiguitat. Diuen que va el
fort va sobreviure tant de temps perquè va estar molt de temps ocupat i per
tant s’hi seguia fent manteniment. Molts altres edificis del desert medieval
van acabar totalment en ruïnes ja que no hi havia població que els mantingués.
L’interior proporciona evidències d’estructures decorades amb
rajoles i obres d’art al fresc. A l’igual que el fort de Delhi, la fortalesa
inclou una mesquita i una necròpolis de la casa reial.
Abans de viure als palaus a Bahawalpur i els seus voltants,
vivien en aquest fort.
A la vora de les muralles es veuen restes de l’antic poble
abandonat; suposo que era la part de població que es va instal·lar a viure fora
del recinte emmurallat.
Sobre una de les torres cantoneres hi ha un afegit, suposo que posterior, és una mena de torre mirador, quadrada, construïda sobre de la torre cilíndrica.