Pakistan-23. Multan, Mesquita Shahi Eid Gah

Arribem a Multan ben escortats pels nostres ràngers. El seu vehicle ha entrat per una porta al recinte de l’hotel, el nostre cotxe per una altra i després d’ells; quan nosaltres hem baixat del minibus els tres estaven ja ben situats, arma en ma, per vigilar mentre baixem i entrem a l’hotel. Tenim prohibit sortir de l’hotel i hem de sopar al restaurant de l’hotel. És per seguretat, però no sé si havia passat alguna cosa feia poc, o és per la qüestió nacionalista i el risc d’aldarulls en qualsevol moment.  

Multan està situada a uns 6 km de la riba oriental del riu Chenab; cap al sud hi ha el llit sec del riu Ravi que em sembla que ara quedafora del la ciutadella però antigament passava per la ciutat i s’unia al Chenab uns 15 km més avall.

A aquesta ciutat se la coneix com la ciutat dels sufís, ja que hi ha molts sants sufís originaris d’aquí i també molts santons que es van instal·lar en aquesta ciutat. S’anomenen santons a aquells personatges que han convertit a tota una regió a l’islam; són molt venerats especialment en aquella zona i poc a poc la devoció per ells es va estenent.

En l’època medieval Multan va tenir molta importància com a centre comercial i també religiós, especialment del sufisme.

En la segona meitat del segle XIX fora de la ciutat emmurallada van formar-se grans suburbis. La municipalitat de Multan es va crear el 1867. Al setembre del 1881 van haver-hi molts disturbis per enfrontaments entre musulmans i hindús, i durant deu dies l’exèrcit va ocupar la ciutat, després, durant un any s’hi va establir una força policial de control.

Com ja he comentat abans, Multan es troba en el Saraikistan i la llengua de la seva població és majoritàriament el saraiki. La religió predominant és l’islam amb petites minories sikhs i hindús.

Dediquem el matí a visitar alguns dels llocs més rellevants de Multan; sortim una hora més tard del previst ja que depenem de que arribi la nostra escorta.

La mesquita Shahi Eid Gah és el primer que visitem. Es troba al nord-est de la ciutat antiga, al costat d’un santuari sufí del segle XX, el d’Ahmad Saeed Kazmi.

La mesquita de Shahi Eid Gah es va construir cap al 1735,en època mogol, a les afores de Multan, durant el regnat de l’emperador Muhammad Xah. Va finançar la construcció Nawab Abdul Samad Khan, el governador mogol de Multan, que era conegut tant per la seva pietat com per l’eficiència de la seva administració.

La mesquita està orientada nord-sud amb una lleugera inclinació cap al sud-oest, permetent que la paret de l’alquibla, on hi ha el mihrab estigui perpendicular a la Meca. Hi ha set sales amb cúpula alineades formant una llarga filera i al davant hi ha un gran pati.

Tant en el passat com ara aquesta mesquita funcionava com a “eidgah”, és a dir una mesquita utilitzada per a les oracions de l’Eid, que és la festivitat que marca el final del dejuni del ramadà. Les mesquites que tenen aquesta funció, Eid Gah o Eidgah, es trobaven generalment en una zona oberta, fora de les principals ciutats, per permetre que tota la població de la ciutat es pogués reunir per a les festes principals.

El disseny de la mesquita és bastant sobri, possiblement perquè la situació financera de l’imperi mogol a principis del segle XVIII no era massa bona, i de fet va ser patrocinada la seva construcció pel governador en lloc de per l’emperador.

La decoració es va fer seguint la tradició de Multan de rajoles vidriades blanques i blaves.

Després de la caiguda de Multan en mans de les forces sikhs, la mesquita es va convertir en una guarnició i es va utilitzar per emmagatzemar-hi pólvora. L’any 1848 els rebels sikhs, recolzats per un grup de 2.000 soldats que envoltaven la mesquita, van assassinar a dos emissaris britànics. Aquest esdeveniment va portar al setge de Multan per part dels britànics i a la derrota del govern sikh.

Durant els combats la mesquita que va rebre l’impacte d’un obús d’un canó britànic, i això va provocar que s’encengués la pólvora emmagatzemada. L’explosió va danyar una gran part de la mesquita.

Durant el setge i els combats posteriors molts monuments de la ciutat van patir desperfectes.

Durant el domini britànic posterior, es va reparar la mesquita i la van convertir en un jutjat. Però en el 1891 es va restaurar l’edifici per donar-li altre cop la funció de mesquita. I des de llavors s’ha mantingut en actiu. L’any 2019 es va fer una important restauració.

Aquesta mesquita és un lloc de culte, però també ha sigut un símbol d’identitat cultural i religiosa per a la comunitat local.

La porta d’entrada al pati està molt deteriorada, en comparació amb la mesquita. A l’interior hi ha la mesquita i al costat el santuari amb la tomba de l’erudit sufí Ahmad Saeed Kazmi.