Vam arribar a Bahawalpur al vespre i vam anar a veure un
espectacle de llums en un dels palaus de la família governant de l’estat de
Bahawalpur, el Noor Mahal.
L’estat de Bahawalpur va ser un antic principat l’Índia
Britànic. La majoria de la població era musulmana i d’ètnia seraiki; hi havia
també una minoria de balutxis de llengua seraiki, i en la zona menys poblada,
prop de la frontera índia hi havia marwaris.
Aquest estat es va fundar en el segle XVIII, en
independitzar-se, quan es va descompondre l’imperi afganès Durrani. La ciutat
de Bahawalpur era la capital. Va encunyar moneda des del 1802 fins al 1886 quan
es va introduir la moneda britànica de l’Índia. També emetia segells de correu
i tenia un petit exèrcit.
La capital, Bahawalpur, la va fundar el segon sobirà, Nabab
Muhammad Bahawal Khan Abbasi, en el 1748. Si no estic confosa, anteriorment la
capital estava a Derawar, i l’estat tenia aquest nom. El governant del
principat tenia el títol de Nawab o Nabab, i tenia dret a una salutació
especial, 17 canonades, i aquest dret era hereditari.
Va existir com a estat sobirà des del 1748 fins al 1833, com un
principat. Del 1833 al 1947 mantenia una aliança subsidiària amb l’Índia
britànica i després de la partició de l’Índia es va integrar al Domini del
Pakistan (Pakistan i Bangladesh), conservant la seva autonomia fins a l’octubre
del 1955, quan es va fusionar amb Pakistan occidental.
La dinastia abbasi va sorgir d’una família del Sind, el clan
dels daudpota, i em sembla que sempre va governar aquesta dinastia el principat.
Els
principals punts del tractat de protectorat signat amb els britànics en el 1838
eren: s’establia el protectorat britànic; el nabab tindria una posició
subordinada i de cooperació amb el govern britànic i reconeixeria la seva
supremacia; el nabab no podria establir negociacions amb cap estat sense el
consentiment del govern britànic; el
nabab no podia patir cap agressió per part dels britànics; el nabab i
els seus hereus serien governants absoluts del país; i no es podia introduir la
jurisdicció britànica.
Durant la primera guerra anglo-afganesa el nabab va ajudar els
britànics i en el 1847-1848 va cooperar a l’expedició de Sir Herbert Edwardes
contra Multan i va ser recompensat amb la cessió dels districtes de Sabzalkot i
Bhoung, i una pensió vitalícia de deu mil lliures anuals.
Bahawal Khan III va morir l’any 1852 i el va succeir el seu
tercer fill, Amir Sadiq Muhammad Khan III; aquest tenia el suport dels militars
però no dels caps locals i tampoc va tenir el suport del britànics, que
consideraven que l’hereu legítim era el fill gran. Així que en el 1853 es va
haver d’exiliar; va rebre una pensió però com que va voler recuperar el poder
va ser empresonat pels anglesos i enviat a la presó de Lahore on va morir l’any
1863.
El fill gran, Fath Muhammad Khan, va morir l’any 1858, el va succeir el
seu fill, Rahim Yar Khan, amb el nom de Bahawal Khan IV.
A partir de 1863 es van produir revoltes locals contra el
nabab, en el 1863 i el 1866, degudes a
la seva crueltat; va sufocar les revoltes però va morir sobtadament l’any 1866,
es diu que potser va ser enverinat.
El va succeir el seu fill de 4 anys, Amir
Sadiq Muhammad Khan IV, sota la regència d’un agent polític britànic. Va
arribar a la majoria d’edat en el 1879. En la guerra de l’Afganistan
(1878-1880) va posar tots els recursos de l’estat al servei dels britànics. Va
morir l’any 1899 i el va succeir el seu fill, Bahawal Khan Abbasi V, amb 19
anys, i el coronel L. J. H. Grey com a regent.
En el 1901 va ser declarat major
d’edat i l’any 1903 va rebre tots els poders. No va durar gaire, ja que va
morir l’any 1907, a Aden, quan tornava de pelegrinar a la Meca. El va
succeir
el seu fill, Sadiq Muhammad Khan
V, de 3 anys. Des del 1907 fins al 1922 l’estat estava governat per un consell
de regència, presidit per Rahim Bakhsh, que va exercir aquest càrrec 17 anys
fins que l’hereu va arribar a la majoria d’edat.
Va ser sota el govern de Sadiq Muhammad Khan Abbasi V, que
l’estat va ser incorporat al Pakistan, l’any 1954.
La bandera de Bahawalpur es va adoptar en el 1885; tenia tres
bandes verticals vermella, groga i verda, amb una mitja lluna i un estel al
centre de la banda groga. L’any 1945 es va modificar per afegir el color negre,
símbol dinàstic i es va col·locar un trapezi negre al pal amb la mitja lluna i
l’estel en blanc.
Per veure l’espectacle i el palau cal un permís, s’ha de
presentar el passaport i el visat. Suposo que és perquè el palau és propietat
militar.
El Noor Mahal es va construir l’any 1872, en un estil que
recorda els castells italians, de línia neoclàssica. Pertanyia a la família
dels Nababs de l’estat de Bahawalpur. La família s’havia enriquit ja que
controlaven diverses rutes comercials.
Aquest palau el va dissenyar Heennan, un anglès que era
l’enginyer de l’estat. Els fonaments es van posar en el 1872, i s’hi va
enterrar un mapa i unes monedes de l’estat per tenir bon auguri. La majoria
dels materials i mobles del palau es van importar d’Anglaterra i d’Itàlia.
El palau va estar acabat l’any 1875. L’havia fet construir el
Nabab Sadiq Khan IV, per a la seva dona Noor i per tal que fos la residència
dels nababs de l’estat principesc. Ara be, Noor només hi va dormir una nit i va
decidir no tornar-hi; el motiu del seu rebuig era que estava massa a prop del
cementiri, que el veia des del seu balcó. Va preferir viurien un altre dels
palaus, el Darbar Mahal.
En el 1906, el Nabab Muhammad Bahawal Khan V, va fer construir
una mesquita al recinte on hi ha el palau.
El 9 de febrer de 1933 en aquest palau es va fer la celebració
de la unió entre el Raj Britànic i l’Estat de Bahawalpur. En el 1956 quan
l’estat es va integrar a Pakistan, l’edifici va passar a un departament del
govern pakistanès, en el 1971el va llogar l’exercit i l’any 1997 el va comprar.
L’espectacle consisteix en projeccions de fotografies antigues
i pel·lícules, sobre la façana del palau, explicant la història de la família.
Tot i no entendre el què deien amb les imatges et podies fer una idea. En
acabar et deixen entrar a alguna sala del palau.
El palau té 32 habitacions, 14 d’elles estan en el soterrani,
hi ha 6 porxos i té 5 cúpules. Els jardins també són molt grans.
Hi ha una col·lecció de plafons explicant les millores i
projectes que van desenvolupar els nababs de Bahawalpur.
Hi ha un cotxe de la companyia Ford, és el que va fer servir el Nabab
Sadiq Muhammad Khan Abbasi V, l’any 1935 quan va fer el pelegrinatge a la Meca;
el van enviar fins a Aràbia Saudita i allà el va fer servir per desplaçar-se de
la Meca a Medina; després el príncep Usman Daud Abbasi el va regalar al palau
Noor Mahal.
Quan vam arribar a l’hotel vam trobar-nos que no teníem
habitacions. Hi havia uns militars que van decidir allargar la seva estada a
l’hotel; l’encarregat de l’hotel no va aconseguir que marxessin; els hi era
igual que hi hagués una reserva anterior.
Eren les 9 de la nit i força gent, entre guies, xofer i
nosaltres una vintena. A la ciutat hi ha un altre hotel amb llicència per
allotjar estrangers, però estava ple. Finalment la solució va ser autoritzar a
un hotel, que era per pakistanesos, que pogués allotjar-nos.
Era més senzill però correcte. No tenia restaurant, però vam
encarregar el que volíem i ens ho van dur en una moto. Va estar bé ja que no
picava, pollastre amb patates fregides.
Com que havíem arribat d’imprevist a la nit, el tema esmorzar
no el tenien massa controlat. A l’hora que ens havien dit no estava a punt i
els guies i fins i tot l’escorta policial es van posar a la cuina. Jo seguia
amb els problemes digestius i tolerava poca cosa de menjar. Amb l’ajuda de tots vam aconseguir sortir a l’hora prevista.
