L’arribada a Leh després de recórrer les amplies valls gairebé
desertes de l’altiplà on hi ha els llacs, va ser un xoc; ja en el 2009 em va
semblar una ciutat molt turística, suposo que pel contrast. Hi havia moltes
botigues i restaurants, molts cotxes, i la primera impressió del dia d’arribada
va ser una mica aclaparadora.
Leh, la capital de Ladakh, està situada prop de l’Indus, a
3.500 metres d’altitud. S’estén des d’una vall amb terres fèrtils de conreu
fins als peus del palau, on el paisatge és gairebé desèrtic.
Leh havia estat la capital de la regió abans de la unificació,
en època del rei Dragpa Bumde (1400-1440). El rei Senge Namgyal (1590-1635) va
moure la cort del Ladakh unificat des de Shey fins aquí. Leh es va convertir en
la capital i es va desenvolupar econòmicament gràcies també a que estava
propera a una via secundària de la ruta de la seda que comunicava el Caixmir
amb l’Àsia central. Leh tenia una intensa activitat comercial i va esdevenir
un
punt de trobada de mercaders.
L’activitat comercial quedava aturada bona part de l’any, per causes
meteorològiques. Més endavant l’economia es va veure afectada per la situació
política de la regió, amb les diferències amb Xina i, sobretot el Pakistan:
durant molts anys la presència militar era important.
La decisió de govern indi, el 1974, d’obrir Ladakh a turistes
estrangers va representar un canvi. L’arribada de visitants va fomentar l’inici
del desenvolupament d’una nova activitat econòmica i això va fer augmentar el
nombre d’habitants i l’aparició de comerços dedicats al turisme.
Dediquem dos dies a visitar la ciutat. Comencem anant a la
Shanti stupa o stupa Shanti.
Es troba a 3.609 metres d’altitud, a uns 5 km de Leh, en un
turó escarpat davant del palau de Leh.
Aquesta és una de les Stupes per la Pau que hi ha al mon. Sembla que la idea original havia sigut del
rei Ashoka i que el que la va implementar en època moderna, coma símbol de pau,
va ser Nichidatsu Fujii.
Nichidatsu Fujii (1885-1985) va ser un monjo budista japonès,
que l’any 1947 va prendre la decisió de començar a construir Pagodes de la Pau
i arreu del mon, com a santuaris per a la pau mundial.
Les primeres pagodes de la pau es van construir a les ciutats
japoneses d’Hiroshima i Nagasaki. L’organització budista japonesa coneguda com
“Els japonesos per la pau mundial” són els que van dedicar-se a aquesta tasca i
l’any 2000 ja s’havien construït 80 pagodes de la pau arreu del món.
La construcció de la Shanti Stupa es va iniciar l’any 1983,
sota la supervisió del monjo japonès Bhikshu Gyomyo Nakamura, i Kushok Bakula,
lama en cap de Ladakh, va ajudar des de Delhi. Van contribuir al projecte els
budistes ladakhis, que van treballar voluntàriament, i en el finançament van
intervenir budistes japonesos i indis.
Llavors era primer ministre de l’Índia Indira Gandhi, i l’any
1984 va fer construir una carretera per arribar fins a l’stupa. El 14è Dalai
Lama la va inaugurar l’any 1985.
La Shanti Stupa es va construir per promoure la pau i la
prosperitat mundials i per commemorar els 2500 anys del budisme. Es considera
un símbol dels vincles que hi ha entre els pobles del Japó i l’Índia.
Des del moment de la seva inauguració, aquesta stupa s’ha
convertit en una atracció turística popular, tot i que el seu estil
arquitectònic és diferent al ladakhi.
Shanti Stupa es troba al cim del turó de Changspa. De d’aquí
dalt es té una bona vista sobre la ciutat de Leh i les muntanyes del voltant.
Dalt del turó el primer que es troba és la gompa i una mica més amunt l’stupa. Em va fer gràcia
que el monjo que ens va atendre era tan sols 2anys més gran que jo.
A tots els gompes que vam visitar calia pagar entrada, i es
podien fer fotografies sense flash.
Tot i que a la ciutat hi havia molt turisme, aquí dalt no hi
havia gaire gent.
Aquell dia el Dalai Lama estava a Leh, però no el vam veure.
