La gompa de Sankar és un monestir budista filial del monestir Spituk, és la residència del rimpotxe de Spituk, Kushok Bakula.
Lechen Palkhar significa Palau de la Victòria de Leh; és una
obra mestre de l’arquitectura que va pertànyer a la dinastia Namgyal, la segona
dinastia dels governants de Ladakh.
Tradicionalment hom considera que va ser el seu pare qui va
decidir la construcció, però va ser el rei Senge Namgyal (1590-1635) el que es
va encarregar de dur a terme el projecte, escollint la seva ubicació i dirigint
les obres. Es diu que les obres van durar uns tres anys. També es diu que el
monarca va quedar tan content del mestre d’obres, que va manar tallar-li la mà
dreta, per evitar que pogués aixecar un altre palau tant bonic com aquest.
El complex consta de diversos edificis, essent el principal el
palau, que es troba en el punt més elevat. Alguns dels edificis o construccions
que hi ha en el complex del palau són, l’stupa, un gompa, la casa del ministre,
la casa dels déus i la casa de Munshi.
El palau té 9 plantes, i un centenar d’habitacions, tot i que
tan sols d’algunes se sap quina funció tenien.
Els dos nivells inferiors van servir com a magatzem i fonaments
de l’estructura, també es diu que en el pis més baix era on hi havia l’estable.
L’accés al palau és per la porta coneguda com a singe-sgo (la
porta del lleó) que es troba al segon nivell i des d’on s’accedeix als pisos
superiors.
El quart nivell consisteix en un pati obert que es coneix com a
Khatok chenmo, una plataforma utilitzada per dur a terme activitats socials i
culturals (recital de cançons, música i dansa) en honor a la família reial. A
la cantonada nord-oest del chenmo Khatok hi ha el santuari reial.
El setè nivell era per a les cerimònies oficials, apartaments
del rei i la sala del tron.
El vuitè nivell té set habitacions emprades per a serveis
auxiliars. Diuen que des d’aquest pis es veu per una banda la ciutat i per
l’altra la shanti stupa.
La tècnica de construcció del palau és bastant senzilla però
única. Els edificis de Ladakh també segueixen els mateixos patrons de
construcció pel que fa a les parets massives de maçoneria. L’estructura bàsica
està feta amb la combinació de pedra i maons de fang sec juntament amb columnes
i bigues de fusta que suporten un sostre de terra plana. L’acabat de l’edifici
es fa amb fang o argila.
La principal entrada és la porta del lleó, que es troba al
costat est. La porta consta d’un porxo de fusta elaborat, mènsules tallades i
tres lleons per mostrar el poder del rei Sengge Namgyal. Diuen que el lleó de
fusta del centre antigament es podia moure, dins i fora de la seva petita
finestra o nínxol amb l’ajuda d’algun mecanisme de corda.
Quan hi vam ser nosaltres estava en reconstrucció, i totalment
buit. Ara està totalment restaurat.
La planificació de l’edifici es va fer tenint en compte el dur
clima del Ladakh. Les parets eren gruixudes, de pedra i amb un arrebossat de
fang o argila, per tal de mantenir l’escalfor interior durant els hiverns.
Des del palau es pot veure la muntanya Stok Kangri (6.153 metres) a la serralada de Zangskar, la vall del riu Indus i la serralada de Ladakh.
