Des que es va construir un nou monestir al basar principal a
finals de la dècada de 1950, aquest gompa va perdre importància i mecenatge i
va anar-se deteriorant. El propietari, el monestir d’Hemis, va sol·licitar
ajuda a diversos organismes per poder restaurar l’edifici.
Acabades les visites del dia vaig sortir a passejar una mica
per la ciutat al meu aire. De les vistes des de la part alta de la ciutat m’ha
sorprès veure clapes de verd, com petits oasis, enmig d’un terreny desèrtic de
color terrós. Això és com un petit oasi, amb horts i arbres, envoltat de les
grans muntanyes.
Al vespre fa més fresca, però no exagerada, amb pantaló llarg i
camisa de màniga llarga es va bé.
En aquella època em comprava molts llibres, me’n vaig comprar
un sobre el Ladakh i un altre sobre el Caixmir, 10 euros, i un vídeo, que ara
em venen ganes de tornar a veure, 3 euros.
Vaig veure també un parell de mesquites; em sembla que tenen
bona convivència les dues religions.