Vam arribar al campament a mitja tarda. En aquella època el
Royal Camp era molt bàsic; no sé com deu ser ara. Tinc anotat que aquella nit
vaig passar molt fred, tot i que dormia amb una manta a sota del sac i tres a
sobre. Recordo que tenia ganes d’anar al lavabo, però que em va costar molt
decidir-me a sortir de la tenda; de fet no sé si era en aquest campament o en
el següent. Sortir fora de la tenda, quan tot està tranquil i no hi ha ningú,
és una meravella, contemplar les estrelles, sentir l’aire gelat a la cara....
compensa el fet de sortir del refugi un xic més càlid que proporciona la tenda.
Estàvem a 4.660 metres d’altitud i el mal de cap estava sempre
present.
El Tso Kar o Tsho kar, conegut per la seva grandària i
profunditat, és un llac salat fluctuant situat a l’altiplà de Rupshu. Es troba
160 km al sud de Leh; la carreta Leh-Manali passa a uns 30 km a l’oest del
llac.
El Tso Kar està connectat per l’extrem sud-est a un petit llac,
el Startsapuk Tso; junts formen la conca de More, de 9 km², envoltada pels pics
de dues muntanyes, el Thugje (6.050 m) i el Gursan (6.370 m).
Antigament aquest llac era molt més extens. Fins fa uns anys el
llac era una important font de sal, que els nòmades changpa utilitzaven per
exportar al Tibet. El poblat nòmada dels thugjes es troba a 3 km al nord.
A causa de l’altitud, el clima és extrem a l’hivern; les
temperatures poden arribar a baixar per sota dels -40 °C. A l’estiu la
temperatura puja per sobre de 30 °C, amb fluctuacions extremes durant el dia.
Les precipitacions, en forma de pluja o neu són molt rares.
Les entrades del Tso Kar són una font d’aigua no salina. Es
formen a la font algues verdes i vegetació a la primavera, morint a l’hivern.
La riba de Tso Kar està parcialment coberta amb una escorça de sal, que manté
la vegetació lluny de les entrades.
A causa de la salinitat del Tso Kar, la major part de la fauna
resident es troba en els seus afluents i en el Startsapuk Tso. Hi ha grans
colònies de cria de cabussons i gavines de cap bru, i algunes oques índies,
oques i xatracs. En les rodalies del llac, les grues collnegres i la ganga
tibetana són relativament comunes.
La conca del Tso Kar i les planes adjacents constitueixen un
dels hàbitats més importants del kiang, les gaseles del Tibet, els llops
tibetans i les guineus. Hi ha marmotes de les estepes en els trams més alts.
Els iacs i els cavalls són guardats pels nòmades.
Els aiguamolls de Ramsar, que es troben a més de 4.500 metres
sobre el nivell del mar. Inclou els dos llacs connectats, el Startsapuk Tso
d’aigua dolça i el Tso Kar altament salí i força més gran. La font principal
dels llacs és l’aigua de desglaç glacial.
És curiós que hi hagi dos llacs de característiques diferents a
tant poca distància l’un de l’altre.
El nom “Tso Kar” fa referència a les eflorescències blanques de
la sal a les ribes del llac, degudes a l’evaporació de l’aigua salada. El clima
local es àrid i els llacs s’alimenten principalment de l’aigua del desgel de
les glaceres.
Els llacs, i especialment la presència d’aigua dolça atrauen a
la biodiversitat en una regió en la que acostuma a ser escassa. Aquí hi habiten
moltes espècies amenaçades, com el falcó sacre (Falco cherrug) i el dhole o gos
salvatge asiàtic (Cuon alpinus laniger), i el lleopard de les neus (Panthera
uncia).
És també un lloc habitual de parada de les aus migratòries en
la via migratòria d’Àsia Central i és una de les zones de de reproducció més
importants de la grua collnegre (Grus nigricollis) a l’Índia.
