A primera hora del matí vam anar al monestir de Tikse per
assistir a la puja, una cerimònia budista en la que es fan ofrenes i es reciten
oracions. Abans de començar, uns monjos duen el característic barret groc, des
de dalt del terrat fan sonar les trompetes tibetanes (dungchen) per anunciar
l’inici de la cerimònia.
La gompa de Tikse es troba a uns 18 km de Leh en un turó a
3.600 metres d’altitud, a la vall de l’Indus. És un complex de 12 plantes i
conté molts elements d’art budista com stupes, estàtues, thangkas, pintures
murals i espases.
A principis del segle XV, Je Tsongkhapa (1357 –1419) va enviar
sis dels seus deixebles a regions remotes del Tibet per difondre les
ensenyances de la seva nova escola.
Tsongkhapa va donar a un dels seus deixebles, Jangsem Sherap
Zangpo, una petita estàtua d’Amitayus
(el Buda de la vida infinita) que
contenia pols d’os i una gota de la pròpia sang de Tsongkhapa. Tsongkhapa li va
ordenar que es trobés amb el rei de Ladakh amb un missatge demanant la seva
ajuda en la propagació del budisme.
Al rei, que llavors s’allotjava a la vall de Nubra, prop de
Shey, li va encantar el regal de l’estàtua i després de la reunió amb Sherab
Zangpo va ordenar al seu ministre que l’ajudés a establir un monestir de l’orde
Gelug a Ladakh. De resultes d’això l’any 1433, Zangpo va fundar un petit
monestir de poble anomenat Lhakhang Serpo “Temple Groc” a Stagmo, al nord de
l’Indus. Malgrat els seus esforços, els lames que van abraçar l’orde Gelug van
ser inicialment pocs, tot i que alguns dels seus deixebles es van convertir en
figures eminents amb els anys.
A mitjans del segle XV, Palden Zangpo va continuar amb el
treball monàstic iniciat pel seu mestre Sherab Zangpo. Va decidir construir un
monestir més gran, en aquest lloc.
Hi ha una llegenda que explica perquès es va decidir construir
el monestir aquí. Diu que Sherab Zangpo i Palden Zangpo estaven realitzant un
ritual sagrats a prop del Temple Groc, havien anat a un aflorament rocós, duent un plat amb les
ofrenes de torma, quehavien de llançar a la vall. Però abans de que poguessin
fer-ho van aparèixer dos corbs que es van emportar el plat cerimonial amb
l’ofrena.
Els dos monjos van començar a buscar on havia anat a parar
l’ofrena i la van trobar aquí, a l’altra costat del turo, dipositada amb molta
cura sobre una llosa de pedra. Palden va considerar que això era un senyal diví
que li indicava on construir el monestir.
Tsongkhapa havia predit que la seva doctrina prosperaria a la
riba dreta del riu Indus. I aquesta predicció es va fer realitat quan es va
establir el monestir de Tikse, així com els de Spituk i el Likir, tots a la
riba dreta de l’Indus.
Tikse va anar agafant protagonisme a Ladakh, només superat pel
monestir d’Hemis, administrant deu monestirs més a la regió, com Diskit,
Spituk, Likir i Stok. El monestir va arribar a posseir o controlar 537
hectàrees de terra i uns 25 pobles que es van unir al monestir.
Al voltant de 1770, el lama del monestir de Hanle va dictar que
el seu fill gran havia d’heretar el tron de Ladakh, i els altres prínceps
haurien de ser lames a Thikse i Spituk. Així és com el príncep Jigsmet Namgyal
van servir com a lama a Tikse.
El monestir de Tikse és l’estructura més gran del centre de
Ladakh. Situat en un vessant de turó, els seus edificis estan disposats en
ordre ascendent d’importància i estan ben espaiats, des del peu del turó que
alberga les unitats d’habitatge fins al cim del turó on hi ha els monestirs i
potang (residència oficial) del lama en cap. L’arquitectura s’assembla molt a
la del Palau del Potala a Lhasa, al Tibet, antiga seu oficial dels Dalai Lames.
Per això aquest monestir se’l coneix com el mini Potala. La carretera d’accés
des de la vall passa pel costat est de l’edifici principal del monestir, i hi
ha una estàtua de la deïtat protectora tibetana, aquest és el nivell inferior.
El nivell més alt del complex té una stupa o chorten.
Un dels principals punts d’interès és el temple Maitreya (Buda
del futur) erigit per commemorar la visita del 14è Dalai Lama a aquest monestir
l’any 1970. Conté una estàtua de 15 metres
d’alçada del Buda Maitreya, l’estàtua més gran d’aquest tipus a Ladakh,
que cobreix dos pisos de l’edifici. Inusualment, apareix assegut en la posició
del lotus en lloc de les seves representacions habituals, dempeus o assegut en
un tron alt. És l’estàtua de Buda més gran del monestir i va trigar quatre anys
a construir-se. Va ser feta per artistes locals sota la direcció del mestre
Shilp Guru Nawang Tsering de l’Institut Central d’Estudis Budistes de Leh, en
argila, pintura daurada i coure.
Des de la terrassa hi ha bones vistes de la plana inundable de
la vall de l’Indus tant a l’est com a l’oest, des d’on es veuen clarament el
gompa de Matho (a l’est), el palau reial de Stok (a través de la vall al sud) i
l’antic palau reial de Shey (a l’oest).
Dins del recinte del monestir hi ha un convent de monges. Fins
a la dècada de 1990 els convents de monges al Ladakh tenien un estatus molt
inferior als d’homes i les monges budistes vivien en condicions terribles.
Va
ser a començaments d’aquesta dècada que a Tikse es va prendre consciencia de
que calia millorar l’estatus de les monges. L’any 1995 es va celebrar a Leh la
Conferència Sakyadhita de Dones Budistes, que va dur a l’establiment de
l’Associació de Monges de Ladakh, l’any 1996. Això va suposar un canvi
important, millorant el seu estatus i canviant el seu paper, que fins llavors
era de servitud, per
un de veritable
pràctica espiritual. Les mateixes monges van prendre mesures per afirmar la
seva posició en la societat, canviant el seu nom tradicional “ani” (que
significa literalment “tia”, que és una connotació despectiva d’un servent, per
“cho-mos”, que significa les “practicants religioses femenines”.
Va ser en aquest context que el monestir va donar el terreny
per a un nou convent de monges a Nyerma, prop de Tikse. El convent de monges
està ara sota el patrocini del monestir de Tikse. Actualment (no sé de quin any
és) el convent acull 26 monges d’entre 43 i 87 anys.
Els assistents a la cerimònia, a part dels monjos, érem tots
turistes, no hi havia gent local.
A la cerimònia no hi havia gairebé cap nen, ens van dir que
estàvem amb el Dalai Lama. Em va sorprendre una mica que nohi hagués ningú del
país a la cerimònia, potser van a algun altre monestir que estigui dins de la
població.
