Després vam anar, amb un camió molt atrotinat, a veure les
dunes del desert de Lompoul, que diuen que són les més boniques de Senegal.
El desert de Lompoul és petit, té uns 18 km2. Presenta dunes de
sorra ataronjades, similars a les del Sàhara i Mauritània; les dunes més altes
tenen uns 50 metres.
Des de l’any 2009 en aquest desert s’hi celebra el festival de
música del Sahel.
Des de fa uns anys, la regió de la Gran Costa és l’emplaçament
d’una gran explotació minera de sorres minerals costaneres, centrada en
l’extracció de minerals com zircó, ilmenita, rutil i leucoxè. El projecte,
gestionat per Grande Côte Operations (una filial majoritària del grup miner
francès Eramet amb una participació minoritària en mans del Govern del
Senegal), extreu sorres riques en minerals mitjançant un sistema mòbil de
dragatge al llarg de la costa atlàntica al nord de Dakar.
L’operació minera ha estat activa des de mitjans de la dècada
de 2010 i és un contribuent significatiu a la indústria mineral del Senegal,
però també ha provocat degradació ambiental i tensions comunitàries.
De camí ens aturem en algun poblet.
Vam arribar al campament abans de fer-se fosc. Tinc apuntat que era un campament de haimes mauritanes; aquest desert està a prop de Sant Louis i de la frontera amb Mauritània.
El campament estava molt ben muntat; les tendes tenien un annex encanyissat amb una dutxa, wàter i lavabo. El muntatge de la dutxa em va semblar genial: una galleda amb una carxofa de dutxa al cul, col·locada sobre una canonada, per on gràcies a una bomba arriba l’aigua a la galleda. Em va encantar dutxar-me veient el cel i sentint l’aire sobre la pell. El wàter també estava a cel obert.
El campament tenia unes 12 haimes distribuïdes entre les dunes. Al matí i al vespre feia una mica de fresca. Al matí, mentre esperava que fos l’hora de sortir vaig passejar una mica entre les dunes.Vam tornar a agafar el camió atrotinat i vam tornar al poble on
havíem deixat el nostre minibus.