Equador (2008)-10. Chimborazo

Al matí següent el dia era esplèndid i el Chimborazo es veia totalment destapat. Veient les fotografies em sembla recordar que es veia des del mateix hotel, i l’Ignasi va aconseguir una escala per poder-se enfilar i que les fotografies quedessin millor.

Vam fer un petit tram de camí a peu per poder gaudir de la vista. Les grans serralades (Himàlaia, Karakorum, Andes...) m’impressionen i em fascinen.

Em sembla que aquest altre volcà que és veu és l’Altar. He llegit que es veu des de Riobamba. Se l’hi va donar aquest nom perquè diuen que els diversos pics que té recorda als altars de les esglésies colonials. Els inques l’anomenaven Capac Urcu, que significa muntanya totpoderosa o majestuosa.

La nostra excursió del dia era al Chimborazo, la idea era intentar arribar al refugi, i aquest cop sí que ho vaig aconseguir. 

El Chimborazo és un volcà potencialment actiu que es troba a la serralada dels Andes i és la muntanya més alta del país (6.263,47 m); està 160 km al sud de la línia equatorial. La darrera erupció coneguda es va produir cap al 550 dC.

El Chimborazo és un volcà molt icònic a Equador, i apareix al seu escut.

El 1802, el baró alemany Alexander von Humboldt, acompanyat pel francès Aimé Bonpland i l’equatorià Carlos Montúfar, va intentar l’ascensió, però el grup va haver de tornar quan ja estaven a 5.875 m a causa del soroche (el mal d’altura). La primera ascensió, la realitzà Edward Whymper l’any 1880, amb els germans Louis i Jean-Antoine Carrel. El mateix any, Whymper va repetir l’ascensió per una via diferent, acompanyat dels equatorians David Beltrán i Francisco Campaña.

Es troba a 25 km al nord-est de Riobamba. El volcà i l’entorn formen part de la Reserva de Producció de Fauna Chimborazo, una reserva que forma part del Sistema Nacional d’Àrees Protegides de l’Equador.

 No se sap amb certesa d’on ve Chimborazo. Uns diuen que podria venir de la llengua cayapa, de shimbu que significa “gran senyora de la neu”. Uns altres diuen que podria provenir del quítxua, Chinú, que significa calent i rase que significa nevat. La primera versió està més relacionada amb la llegenda ancestral d’Equador, que considerava el Chimborazo de gènere femení, degut a la seva forma.

He trobat un article interessant sobre quina muntanya és més alta, el Chimborazo o l’Everest; són els resultats obtinguts d’una missió geodèsica realitzada al febrer del 2016. https://revistabionatura.org/vol-1-no-3-2016-10/. La resposta és que depèn de la referència que prenguem: el nivell del mar o el centre de la terra.

Si es mesura agafant com a referència el nivell delmar, l’Everest és la muntanya més alta, amb 8.848 m, mentre que el Chimborazo té 6.268 m.

Ara bé, la terra no és esfèrica, el seu radi a l’equador és de 6.378 km i als pols és de 6.356 km. Per tant, la superfície del mar a l’Equador està més allunyada del centre de la terra que al Nepal, que es troba entre la línia de l’equador i el pol nord. 

Així que la distància del Chimborazo al centre de la terra és 6.384,4 km i la de l’Everest 6.3 82,6 km. Per tant, si s’agafa com a referència el centre de la terra, el Chimborazo és 1.811 metres més alt que l’Everest.  

La regió al voltant del volcà és la Reserva Faunística de Chimborazo, que forma un ecosistema protegit per preservar l’hàbitat dels camèlids  nadius dels Andes, com la vicunya, la llama i l’alpaca.

Em va encantar veure aquests animals i vaig aprendre a distingir-los. La vicunya és l’avantpassat salvatge de l’alpaca, és espècie protegida; la llama i l’alpaca estan domesticades. La vicunya és la més petita, i la llama la mes gran. Les orelles i musells són diferents, i també la llana; la de la vicunya és molt fina i la més gruixuda i aspre és la de la llama, la de l’alpaca és suau, densa i molt abundant. L’alpaca es cria per la seva llana, que és de qualitat; la llama es fa servir com a animal de càrrega i també per la seva carn.

Diuen que en dies clars i sense núvols el Chimborazo es pot veure des de la ciutat de Guayaquil, que està a 142 km.

El Chimborazo va ser un santuari dels inques; s’hi han trobat restes de pedra, pircas, i era adorat pels pobladors que vivien al voltant, que hi feien ofrenes de llames i de donzelles, filles de personatges importants, per ser sacrificades durant la cerimònia de la Capacocha, una cerimònia en la que se sacrificaven nens en llocs sagrats. Aquests sacrificis servien per assegurar-se la provisió de l’aigua que baixava de la muntanya, el control de la seva fúria que es manifestava amb tempestes, granissades, gelades i sequeres.

En una informació de 1582, el capellà de San Andrés de Xunxi deia que al peu del volcà hi havia tres o quatre rierols i alguns edificis caiguts, just a on començava la neu, i allà és on anava la gent de les rodalies a fer les seves ofrenes.

Una tradició de les comunitats properes al volcà era portar gel de les geleres de la muntanya al poble per preparar begudes; la gent que s’encarregava d’aquesta tasca s’anomenaven “los hieleros del Chimborazo”. Baltazar Ushca va ser el darrer “hielero del Chimborazo” i quan ell va morir, a l’octubredel 2024, aquest ofici es va extingir. Aquesta tasca consistia en pujar els dimarts i divendres a la gelera i tallar blocs de gel que després es baixaven amb mules per vendre’ls al mercat central de Chimborazo. Aquest gel es feia servir per preparar granissats, tant aquí com en els mercats i parcs de Riobamba. 

Moltes personalitats han escrit sobre aquest volcà. Una d’elles va ser Simón Bolívar, que l’any 1822 l’hi va dedicar un poema. També els escriptors nord-americans Walt Whitman, Emily Dickinson i Ralph Waldo Emerson el mencionen en algun dels seus textos. Hi ha un himne dedicat al volcà de l’escriptora i poetessa equatoriana Jacqueline Costales.

Com deia al començament, aquest cop sí que vaig arribar al refugi, el segon refugi, el refugi Edward Whymper, a 5.000 metres d’altitud. L’aparcament està prop del primer refugi, el dels germans Carrel, que es troba a 4.845m d’altitud; el desnivell és petit, però a aquests altituds costa lo seu. Vaig optar per posar-me fites curtes: a veure si arribo fins a aquella pedra, i un cop allà buscava una nova fita a la que apropar-me. I així va ser com vaig arribar a dalt; vaig trigar tres quarts d’hora i vaig sentir una satisfacció immensa en arribar al refugi.

Pel camí, crec que era de baixada que jo ja estava més en forma, vaig trobar un pare amb un nen d’uns deu anys, estaven aturats i el nen feia mala cara, els hi quedava molt poc. L’hi vaig recomanar que begués aigua, l’hi vaig posar suaument la ma a l’espatlla, i sense arribar a tocar-lo l’altra sobre el cap, una mica de reiki; poc a poc es va refer i va demanar al seu pare si podien continuar. Tant en aquest viatge com en altres ja havia vist que el reiki és una bona ajuda quan es pateix mal d’altura.

De tornada a Riobamba, que està per sota dels 3.000 metres, em sentia lleugera i relaxada; aquella tarda vaig aprofitar per passejar una mica més per la ciutat.

Equador (2008)-9. Província de Chimborazo: Riobamba

La província de Chimborazo està situada al bell mig de l’avinguda dels volcans, envoltada de muntanyes, entre les quals destaca el Chimborazo, que és la muntanya més alta del país (6.310 m).

Des de Baños vam anar direcció sud-oest fins a Riobamba que és la capital de la província. En aquest mapa he marcat el tres llocs que vam visitar.

És un dels centres administratius, econòmics, financers i comercials més importants del país. El desenvolupament industrial, en general, es basava en les habilitats manuals dels seus habitants. És un punt intermedi entre la costa i l’Amazones. Des de temps antics, ha estat un punt de trobada entre cultures, comerciants i esdeveniments de connotació religiosa.

Els primers assentaments registrats daten de fa cinc mil anys prop del sector de Punín. Va tenir diferents períodes migratoris des de les muntanyes com el Puruhás i el Cañaris. Més tard, va ser conquerit pels inques sota el comandament de Huayna Cápac. Durant la colonització espanyola l’entitat màxima i precursora de la província va ser el municipi de Riobamba.

Després de la guerra d’independència i l’annexió de l’Equador a la Gran Colòmbia, es va crear la província de Chimborazo, el 25 de juny de 1824; va ser una de les set primeres províncies de l’Equador.

L’any 1923, en un jaciment anomenat Chalán, prop de Punín, prop de Riobamba, es va desenterrar un crani humà, considerat el més antic trobat a l’Equador. Se’l va anomenar l’home de Punín, i s’estima que té una antiguitat d’uns 5.000 anys.

La distància entre Baños i Riobamba és d’uns 60 km; de camí vam fer una parada per veure la vista, especialment per si aconseguíem veure el Chimborazo.

Vam arribar a Riobamba a mitja tarda, i aquí hi dormíem dues nits. La ciutat es troba a 2.750 metres d’altitud. També se la coneix com San Pedro de Riobamba i antigament com Liribamba, en puruwá. És la capital de la província del Chimborazo i també la ciutat més gran i més poblada de la província.

Es troba prop del centre geogràfic del país, i està envoltada de volcans: el Chimborazo, el Tungurahua, el Altar i el Carihuairazo; es troba a la foia (hoya) del riu Chambo, a la riba esquerra del riu Chibunga.

La ciutat es va fundar el 9 de juliol de 1575 prop de la llacuna de Colta; aquesta llacuna està a uns 25 km al sud-oest de Riobamba. L’any 1797 hi va haver un terratrèmol que va destruir la ciutat i llavors es va traslladar a la ubicació actual. Va ser la primera ciutat planificada del país.

En aquesta regió hi vivia el poble puruhá, que en temps ancestrals rendia culte al tayta Chimborazo; el terme tayta és una forma de d’indicar respecte. Queden pocs vestigis d’aquest poble degut a l’expansió i assentament dels inques als Andes centrals.

Quan els espanyols van fundar la ciutat (1575) la van anomenar San Pedro de Riobamba. Més tard, en el 1589, en homenatge al virrei don Fernando de Torres y Portugal, Conde del Villar don Pardo, se l’hi va canviar el nom pel de “Villa del Villar don Pardo”, però aquest nom es va oblidar ràpidament i es va mantenir el de Riobamba. Durant el virregnat va ser una de les ciutats més grans i boniques de les Amèriques.

Com deia abans, l’any 1797 es va traslladar a la ubicació actual, a la plana de Tapi, que complia amb les condicions per planificar la urbanització de la ciutat: carrers amplis, amb traçat uniforme, serveis i més segura front a fenòmens naturals, i unes bones vistes, com un balcó natural per contemplar els volcans i cims nevats del voltant.

Quan es va construir la nova ciutat es van dur aquí restes de les ruïnes de la ciutat del virregnat, amb les que es va edificar un monument emblemàtic de la ciutat, la catedral.

Quan es va construir la ciutat a la plana de Tapi es van conservar l’estructura de quadricula del virregnat, però amb carrers més amples, per seguretat en cas de sismes, i es va limitar l’alçada dels edificis. Els edificis de planta i pis que es veuen serien encara d’aquesta primera època.

Primer vam anar al mirador de Riobamba i com sempre, la gran il·lusió és arribar a veure els cims dels volcans sense núvols. Després vam anar a la catedral i a passejar per la ciutat.

La catedral de Sant Pere, o catedral de Riobamba, es troba al costat del parc Maldonado, al centre de la ciutat. Destaca la façana d’estil barroc, rescatada d’una antiga estructura destruïda pel terratrèmol del 1787 i en la que es barregen elements espanyols i indígenes. L’estructura actual es va construir entre 1810 i 1835.

La plaça on hi ha la catedral és la plaça Maldonado, que de fet és la plaça major. Va ser el punt central a partir del qual es va dissenyar la ciutat. En els edificis patrimonials de la plaça hi ha l’administració eclesiàstica, municipal i governamental.

En aquesta plaça hi ha el monument dedicat a Pedro Vicente Maldonado, que es va inaugurar l’any 1927. Maldonado, va néixer a Riobamba i se’l considera el primer i únic savi de la Reial Audiència de Quito i de l’Equador.

En els laterals del monument hi ha plaques commemoratives que destaquen les assemblees i trobades científiques que va tenir Maldonado a Europa. A la part superior hi ha quatre savis (de la ciència, el treball la indústria i l’art) que sostenen un globus terraqüi en el que destaca la línia equinoccial, que Maldonado va ajudar a mesurar quan va participar en la Primera Misió Geodèsica Francesa.

Davant del globus terraqüi sobresurt un còndor, l’au emblemàtica dels Andes, que sosté l’escut d’Equador. Sobre el globus terraqüi hi ha la figura de Pedro Vicente Maldonado, que contempla la nova Riobamba. En una ma té un compàs, que simbolitza el treball científic, i en l’altra un pergamí que recorda al Primer Mapa de la Reial Audiència de Quito, una de les seves obres més importants.