Equador (2008)-7. Província de Tungurahua, comunitat de Salasaka

El llac Yambo està molt proper a la frontera amb la província de Tungurahua. Aquesta província està situada a la banda oriental dels Andes i és una de les rutes d’accés a la selva amazònica, per la vall del riu Pastaza. La capital de la província és Ambato.

La província està dominada per la presència del volcà Tungurahua i la seva activitat gairebé constant, que en moltes ocasions han obligat a evacuar diverses zones de la província. D’aquesta província nosaltres vam visitar Salasaca i Baños.

Els salasaka o salasaca constitueixen un dels pobles ètnics de la nacionalitat indígena Kichwas (crec que són els que coneixem com a quítxues) de la Serra de l’Equador.

Segons diverses fonts, el poble salasaka s’hauria originat d’un grup de pobladors aimara, enviats pels inques en qualitat de mitimaes (colons) a l’actual província de Tungurahua durant l’imperi inca (Tahuantinsuyo). Es van establir a la zona de Pelileo, al sud-est de la ciutat d’Ambato, durant més de cinc-cents anys.

La població actual és d’uns 12.000 habitants organitzats en 24 comunitats. La majoria parlen l’idioma kichwa (quítxua). Estan organitzats en ayllus, integrat pel pare, la mare i els seus fills i els fills polítics. Els fills des de ben petits són ja membres actius en les deures de producció familiar.

El salasaka és un poble alegre, els seus costums i tradicions inclouen moltes festes i celebracions amb balls i música. Em sembla que són molt sociables entre ells però més reservats en la relació amb altres comunitats. Acostumen a celebrar quan hi ha collites abundants, el naixement dels nous membres de la comunitat, els matrimonis, i la festa del solstici.

Tinc apuntat, no sé si ens ho van dir, o hi havia algun rètol, que teníem que apagar el mòbil ja que per parlar amb Déu no cal el “celular”, com diuen ells. 

La vestimenta de les dones salasaka és diferent pels dies de treball i els dies festius. La roba de diari consisteix en una brusa i una faldilla negra, subjecte amb una faixa que plasma una cosmovisió andina, una mena de xal que cobreix l’esquena i se subjecta al davant; duen també un barret blanc i collarets i arracades, que generalment són herències dels seus ancestres i un barret blanc. Els homes utilitzen pantalons blancs, camisa blanca, ponxo negre o blanc i barret blanc.

Una de les expressions culturals que identifica als Salasaka és el teixit de tapissos i ponxos de diferents motius i dissenys elaborats en telers manuals, els quals relaten les seves vivències.

L’origen dels salasaka és aimara, l’antiga societat inca (Inka com escriuen ells). Van arribar des de l’altiplà bolivià que era el seu lloc de procedència ancestral.

Com ja vaig explicar, els pobles quítxua de la Serra estaven organitzats en senyorius ètnics i confederacions, i desenvolupaven una cultura basada en la propietat comunitària i la reciprocitat. El seu desenvolupament va veure’s truncat per l’arribada dels espanyols l’any 1492. La població va ser sotmesa i la propietat dels territoris que pertanyien a aquests pobles va passar a ser propietat de la monarquia i de particulars espanyols.

Actualment crec que s’ha recuperat el sistema ancestral de treball comunitari i reciprocitat i les decisions es prenen en assemblea. La seva economia es basa en l’agricultura i l’artesania. Cada família té terres per cultivar i animals com vaques, porcs, gallines, ovelles, conills i cuys (un rosegador andí, el conillet d’índies).

Les dones en el seu temps lliure es dediquen a filar, i després aquest fil el fan servir pels seus vestits tradicionals.