Equador (2008)-9. Província de Chimborazo: Riobamba

La província de Chimborazo està situada al bell mig de l’avinguda dels volcans, envoltada de muntanyes, entre les quals destaca el Chimborazo, que és la muntanya més alta del país (6.310 m).

Des de Baños vam anar direcció sud-oest fins a Riobamba que és la capital de la província. En aquest mapa he marcat el tres llocs que vam visitar.

És un dels centres administratius, econòmics, financers i comercials més importants del país. El desenvolupament industrial, en general, es basava en les habilitats manuals dels seus habitants. És un punt intermedi entre la costa i l’Amazones. Des de temps antics, ha estat un punt de trobada entre cultures, comerciants i esdeveniments de connotació religiosa.

Els primers assentaments registrats daten de fa cinc mil anys prop del sector de Punín. Va tenir diferents períodes migratoris des de les muntanyes com el Puruhás i el Cañaris. Més tard, va ser conquerit pels inques sota el comandament de Huayna Cápac. Durant la colonització espanyola l’entitat màxima i precursora de la província va ser el municipi de Riobamba.

Després de la guerra d’independència i l’annexió de l’Equador a la Gran Colòmbia, es va crear la província de Chimborazo, el 25 de juny de 1824; va ser una de les set primeres províncies de l’Equador.

L’any 1923, en un jaciment anomenat Chalán, prop de Punín, prop de Riobamba, es va desenterrar un crani humà, considerat el més antic trobat a l’Equador. Se’l va anomenar l’home de Punín, i s’estima que té una antiguitat d’uns 5.000 anys.

La distància entre Baños i Riobamba és d’uns 60 km; de camí vam fer una parada per veure la vista, especialment per si aconseguíem veure el Chimborazo.

Vam arribar a Riobamba a mitja tarda, i aquí hi dormíem dues nits. La ciutat es troba a 2.750 metres d’altitud. També se la coneix com San Pedro de Riobamba i antigament com Liribamba, en puruwá. És la capital de la província del Chimborazo i també la ciutat més gran i més poblada de la província.

Es troba prop del centre geogràfic del país, i està envoltada de volcans: el Chimborazo, el Tungurahua, el Altar i el Carihuairazo; es troba a la foia (hoya) del riu Chambo, a la riba esquerra del riu Chibunga.

La ciutat es va fundar el 9 de juliol de 1575 prop de la llacuna de Colta; aquesta llacuna està a uns 25 km al sud-oest de Riobamba. L’any 1797 hi va haver un terratrèmol que va destruir la ciutat i llavors es va traslladar a la ubicació actual. Va ser la primera ciutat planificada del país.

En aquesta regió hi vivia el poble puruhá, que en temps ancestrals rendia culte al tayta Chimborazo; el terme tayta és una forma de d’indicar respecte. Queden pocs vestigis d’aquest poble degut a l’expansió i assentament dels inques als Andes centrals.

Quan els espanyols van fundar la ciutat (1575) la van anomenar San Pedro de Riobamba. Més tard, en el 1589, en homenatge al virrei don Fernando de Torres y Portugal, Conde del Villar don Pardo, se l’hi va canviar el nom pel de “Villa del Villar don Pardo”, però aquest nom es va oblidar ràpidament i es va mantenir el de Riobamba. Durant el virregnat va ser una de les ciutats més grans i boniques de les Amèriques.

Com deia abans, l’any 1797 es va traslladar a la ubicació actual, a la plana de Tapi, que complia amb les condicions per planificar la urbanització de la ciutat: carrers amplis, amb traçat uniforme, serveis i més segura front a fenòmens naturals, i unes bones vistes, com un balcó natural per contemplar els volcans i cims nevats del voltant.

Quan es va construir la nova ciutat es van dur aquí restes de les ruïnes de la ciutat del virregnat, amb les que es va edificar un monument emblemàtic de la ciutat, la catedral.

Quan es va construir la ciutat a la plana de Tapi es van conservar l’estructura de quadricula del virregnat, però amb carrers més amples, per seguretat en cas de sismes, i es va limitar l’alçada dels edificis. Els edificis de planta i pis que es veuen serien encara d’aquesta primera època.

Primer vam anar al mirador de Riobamba i com sempre, la gran il·lusió és arribar a veure els cims dels volcans sense núvols. Després vam anar a la catedral i a passejar per la ciutat.

La catedral de Sant Pere, o catedral de Riobamba, es troba al costat del parc Maldonado, al centre de la ciutat. Destaca la façana d’estil barroc, rescatada d’una antiga estructura destruïda pel terratrèmol del 1787 i en la que es barregen elements espanyols i indígenes. L’estructura actual es va construir entre 1810 i 1835.

La plaça on hi ha la catedral és la plaça Maldonado, que de fet és la plaça major. Va ser el punt central a partir del qual es va dissenyar la ciutat. En els edificis patrimonials de la plaça hi ha l’administració eclesiàstica, municipal i governamental.

En aquesta plaça hi ha el monument dedicat a Pedro Vicente Maldonado, que es va inaugurar l’any 1927. Maldonado, va néixer a Riobamba i se’l considera el primer i únic savi de la Reial Audiència de Quito i de l’Equador.

En els laterals del monument hi ha plaques commemoratives que destaquen les assemblees i trobades científiques que va tenir Maldonado a Europa. A la part superior hi ha quatre savis (de la ciència, el treball la indústria i l’art) que sostenen un globus terraqüi en el que destaca la línia equinoccial, que Maldonado va ajudar a mesurar quan va participar en la Primera Misió Geodèsica Francesa.

Davant del globus terraqüi sobresurt un còndor, l’au emblemàtica dels Andes, que sosté l’escut d’Equador. Sobre el globus terraqüi hi ha la figura de Pedro Vicente Maldonado, que contempla la nova Riobamba. En una ma té un compàs, que simbolitza el treball científic, i en l’altra un pergamí que recorda al Primer Mapa de la Reial Audiència de Quito, una de les seves obres més importants.