Aquest museu dels mosaics és impressionant; diferent estil al de Gaziantep, però molt interessant. La majoria de mosaics s’han trobat aquí a Sanliurfa, l’antiga Edessa, en les excavacions fetes entre el 2007 i el 2009.
L’entrada estava a l’est i la planta és en forma de T invertida, en la direcció est-oest. Des del pati del davant hi ha un passadís amb un àbsida a banda i banda i des d’aquí s’arriba al saló principal. El sòl de la sala rectangular davant de l’entrada és on hi ha el mosaic de les Amazones Caçadores. Als costats sud i nord de la sala principal hi ha sales amb representacions de lleons i tigres, col·locades simètricament.
El mosaic de Ktisis representa un bust de Ktisis, la deessa fundadora i protectora d’aquesta vil·la i també de la ciutat. Al cap hi porta una corona decorada amb perles i pedres d’aspecte daurat. Porta arracades i un anell daurat que sembla una perla ovalada. En el coll llueix un collaret decorat amb pedres grogues, verdes i marrons. La deessa sosté, amb les dues mans, un instrument de mesura de color gris. Aquest instrument de mesura té la mida del peu romà, aproximadament 29,7 cm. Porta un mantell de color groc amb una estola gris.
Un altre mosaic descriu la vida d’Aquil·les, es troba en el saló principal. Hi apareix quan era un bebè, en braços de la mainadera, la mare Thetis subjectant el taló d’Aquil·les i submergint-lo en el riu per dotar-lo de la immortalitat, el comiat del jove Aquil·les de la seva mare, les deesses del destí que entortolliguen el fil de la vida, el savi Aquil·les entrenat pel centaure Quiró i la mare, amb ulls tristos, observant-lo quan marxa cap a la guerra de Toria.
Edessa va ser una poderosa ciutat romana que va estar molt activa fins al segle VI dC. En les excavacions que s’han fet s’ha descobert una palau, un bany i una vil·la, que no sé si és aquesta vil·la de les amazones o una altra.
Un d’aquests mosaics és el d’Orfeu. He trobat un article en el que s’investiguen les peripècies d’aquest mosaic entre que es va descobrir i ha pogut retornar al seu lloc d’origen i ara ocupa un lloc destacat en aquest museu.
Aquest mosaic decorava el terra d’una cambra funerària en una cova.
Ara se sap que és el mosaic més antic dels que s’han trobat a l’antiga Edessa, és del 194 dC. Un altre detall rellevant és que hi consta el nom de l’artista. Però tot això s’ha sabut més tard.
La història de la desaparició i el retorn del mosaic d’Orfeu és força interessant.
Abans de que Segal comencés a registrar les restes epigràfiques (inscripcions gravades sobre pedra) que va trobar a l'antiga Edessa, només se n'havien documentat tres de les quatre que s’havien trobat fins llavors; una d’elles es troba al museu d'Arqueologia d'Istanbul i dos mes estan desaparegudes.
La importància d'aquests mosaics és que aporten informació sobre les tradicions de les elits d'Edessa, durant el regne d'Osroene (132 aC - 242 dC). En les seves pràctiques funeràries hi afegien tocs de la mitologia grecoromana, i també de la seva identitat local, afegint inscripcions en el seu dialecte local.
Un dels mosaics que va documentar Segal va ser el del poeta grec Orfeu.
L’any 1998, les autoritats turques van rebre informació de que havien saquejat un dels mosaics fins llavors desconegut. Aquell mateix any, un client va portar a revelar un carret de fotos en una botiga de Sanlıurfa, però no va anar a recollir-lo. Una de les fotografies mostrava un mosaic del regne d'Osroene in situ, i que mostrava els mateixos elements que el mosaic que havia documentat Segal.
Veient el tema de la foto, el propietari de la botiga de fotografia va entregar les fotografies a les autoritats locals. Les autoritats van reconèixer l’indret, però no sembla que s’avancés més en la investigació.
La casa de subhastes no va documentar que la inscripció estava escrita en estrangelo, la forma més antiga del siríac, i la llengua franca dels pobles de l'antiga Edessa. Això ja hauria donat als possibles compradors una pista sobre els orígens del mosaic.
L’any 2006 el professor John F. Healey de la Universitat de Manchester va traduir correctament les dues inscripcions que hi ha i ho va publicar, indicant on estava exposat el mosaic; l’article sobre la nova inscripció en un mosaic siríac es publicava en el numero del mes d’octubre del Journal of Semitic Studies.
La data selèucida del 505 correspon a l’any 194 dC. El mes de nisan correspon al mes de març/abril.
En el resum de l’article de Healy es menciona la ubicació del mosaic, en el Museu d'Art de Dallas; tot i la importància del seu descobriment, ja que com he dit és l’artefacte més antic conegut que té escriptura estrangelo, les autoritats turques no van fer res, probablement ni se’n van assabentar.
O sigui que l’any 2006 ja es començava a alertar de la importància d’aquest mosaic. L’any següent va ser un arqueòleg i professor turc, Ahi Evran Barış Salman el que se’n va fer ressò.
En el seu article citava que hi havia mosaics del període reial d'Abgar al Museu del Louvre de París, a la Galeria d'Art d'Austràlia Meridional a Adelaida, en un museu japonès i en col·leccions privades a França. I esmentava específicament el mosaic d’Orfeu que estava exposat al Museu d'Art de Dallas, i citava la traducció del mosaic que havia fet el professor Healey, l’any 2006.
Quan es va clarificar que efectivament aquell mosaic era el que havia desaparegut d’aquí, per les inscripcions, l’estil, la llengua... es van començar les negociacions pel seu retorn. Al desembre del 2012 el mosaic arribava al museu d’Istanbul i l’any 2015 es va traslladar fins a Sanliurfa.
