De retorn ja a Kagbeni vam anar al nou hotel, molt més senzill. Vam dinar aquí. Algunes habitacions no tenen dutxa ni vàter, com la que em va tocar a mi; era un bany compartit entre dues habitacions. El que em va xocar més és que no hi havia lavabo; per rentar-te les dents o les mans tenies dues opcions, fer servir la dutxa o be l’aixeta al costat del vàter. Una mica precari tot plegat.
Em van explicar que amb les gelades es trenquen les canonades i per això no fan els lavabos a les habitacions, i en quant als rentamans, em sembla que els hi roben.
Després de dinar vam anar a veure el monestir. Es pot entrar en el nou i en l’antic, però en aquest darrer no deixen fer fotografies a l’interior per no malmetre les pintures que decoren les parets.
El nom del monestir és una mica llarg, Monestir Kag Chode Thupten Samphel Ling, tot i que a la porta d’entrada el nom està simplificat, i hi consta tant sols el començament Kag Chode.
Aquest monestir es va fundar l’any 1429; el lama tibetà Tenpai Gyalsent va ajudar a la comunitat local en l’establiment d’aquest monestir. És l’únic de la regió que s’ha conservat, tant l’edifici com les escultures i els objectes de culte. S’hi ha fet alguna petita restauració, però conserva el mateix estil.
En el monestir nou sí que es poden fer fotografies al seu interior.
Kagbeni és el més conegut dels dotze pobles que formen el Baarah Gaun, que vol dir precisament dotze pobles.
És una població medieval, amb cases fetes amb totxanes de fang i diversos xortens. El prefix Kag vol dir el centre, ja que és el central dels dotze pobles; per altra banda, el sufix Beni,en nepalès significa .confluència de dos rius. La població de Kagbeni es troba en la confluència del kali gandaki i el jhong.
Els peregrins hinduistes que van cap a Muktinath s’aturen aquí per fer el ritual de la mort pels seus ancestres, a la confluència dels dos rius, ja que creuen que això els portarà a la salvació.
La pooblació conserva l’aspecte de ciutat fortalesa. És molt rica culturalment. En els moments de major esplendor de la ruta de la sal entre el Tibet i el Nepal, va tenir un paper clau. Em sembla que la seva importància va anar de baixada quan es va crear el regne de Lo, en el segle XV.
Aquesta població estava emmurallada, i tenia dues portes d’entrada, que estaven guardades per persones. Llegeixo que després dos khenis (fantasmes menjadors) representant a un home i una dona, van substituir als guardians humans: dues grans figures protectores. Això està relacionat amb l’animisme i la religió bon, que es va practicar fins al segle XI o XII, abans de l’arribada del budisme.
El palau en ruïnes, de la dinastia Kag Khar, tenia 108 habitacions (en un altre lloc diuen que tenia cinc pisos i 219 habitacions). En l’època de la ruta de la sal el palau era important. Tot i el deteriorament de part de la ciutat antiga, per la seva grandària ja es veu que era una població important.
Hi ha túnels i passadissos, que em sembla que tenien finalitat defensiva, a més de protegir del vent.
Segons les llegendes Kagbeni es va fundar quan dos pobles veïns van ser destruïts per un dimoni que tenia el cap de lleó i el cos de serp. Els supervivents van construir un nou poble, Kagbeni.
El Red House Lodge, prop d’on hi havia hagut el palau reial, em sembla que va ser el primer allotjament per turistes d’aquesta regió. L’edifici central havia sigut un monestir i conserva objectes religiosos.
