Nepal-16. Ghami i Dhakmar. Mustang.

Després de dinar agafem els 4x4 i continuem ruta cap al nord, cap a Ghami, que es troba també a força altitud, a 3.700 metres. 

El paisatge segueix sent espectacular, amb contrastos de colors; l’aridesa del terreny en contraposició amb la vegetació, arbres i cultius, amb els colors de tardor.

En arribar a Ghami vam instal·lar-nos a l’hotel, el Royal Mustang; té l’estructura i decoració típica d’aquí i molt similar a la tibetana.

Vam sortir a veure el poble i vam arribar fins al monestir. El palau reial es va ensorrar amb el terratrèmol del 2019 i actualment està en reconstrucció.

Des de Ghami continuem cap al nord, fins a Dhakmar. Hi ha una població amb aquest nom, però és sobretot la zona que atrau l’atenció. L’erosió ha modelat les muntanyes i el més característic són els colors rogencs de les roques. D’aquesta terra vermellosa s’obtenen els pigments que es fan servir en les construccions religioses.

Tota la regió nord del Nepal estava encara recuperant-se dels aiguats, i no sabíem si la pista estaria oberta i es podria arribar amb vehicle o caldria anar a peu. Vam tenir sort i es podia arribar amb el 4x4.

La ruta que fem és la que porta cap a Lo Mantang, per això al llarg del recorregut anem trobant gent que fa trekking, i que es dirigeix a peu a la capital de l’antic regne de Lo.

Si no estic confosa, els chortens a la vora del camí, en el passat servien per identificar per on passava la pista, especialment quan estava tot cobert de neu. No sé si amés tenia alguna finalitat protectora.

Com ja he comentat en algun altre lloc, aquestes muntanyes estan plenes de coves.