La ruta és espectacular; passem algun port de muntanya, que
com és habitual està ple de banderoles d’oració. L’alçada es nota i qualsevol
petit monticle que vulguis pujar costa un esforç.
Arribem a Syangboche i fem una parada en un dels locals per prendre un te. De d’aquí la idea és anar a visitar la cova de Chungsi. Per arribar ala cova cal baixar uns 300 metres, per arribar a 3500 metres d’altitud i evidentment després tornar a pujar. És una cova temple, un lloc de pelegrinatge budista. M’hagués agradat anar-hi, però noem vaig sentir amb forces; em sentia insegura, una mica com un saltamartí, aquests ninots amb un pes a la base que quan el desvies de la posició vertical es torna a posar dret. Tenia una sensació estranya, d’anar oscil·lant sobre la verticalitat, degut a l’altitud. I a sobre, em feia una mica de for la dificultat de la baixada, i l’esforç de la pujada. O sigui que vaig decidir que no hi baixava.
Vam ser dues que no vam baixar i quan els xofers ja havien descansat ens van dur en un dels cotxes a un poble proper, Ghilin. Allà vam poder visitar el monestir, que ens el van obrir quan ho van demanar.Va ser un passeig molt agradable.
Pujar al monestir que està sobre aquest turonet sembla fàcil, però cal prendre-s’ho amb calma.
La majoria dels chortens (o stupes) tenen la porta rebentada,
han sigut saquejats.
Quan vam arribar estaven d’obres i repintant la fusta i els
murals.
De tornada a Syangboche vam esperar als que havien baixat a la cova i vam dinar tots junts aquí abans d’emprendre el camí cap a Ghami.