El nom de la població l’he vist escrit en altres formes també,
com Chhusang i Chuksang. Es troba a la confluència de dos rius, el kali gandaki
i el narshing.
A mesura que es va pujant les ètnies van canviant, des dels
takali, més al sud, passant pels gurung i a dalt de tot els loba.
En arribar al poble vam encarregar el dinar abans de continuar
amb les nostres visites. Vam anar fins a Chele, que es troba a 3.100 metres
d’altitud i vam pujar a peu fins al
poble de Ghyakar, a 3.550 metres. Van ser unes 3 hores llargues de caminada.
Chunsang està en una banda del riu kali gandaki i Chele i Ghyakar a l’altra.
Una de les coses que em captiva són les franges de color, la vegetació, amb els colors de tardor, que apareix en qualsevol fondalada humida.
Un cop vam haver visitat el poble vam tornar a baixar fins al pont, on ens van recollir els cotxes.
S’hi va trobar un crani humà, d’un home jove amb dos molars. En aquest crani s’hi van tronar diverses fractures que s’havien curat.
En la vall del riu kali gandaki hi ha diferents llocs en els
que hi ha coves, excavades per l’home, a la paret. Algunes coves estan
aïllades, en d’altres llocs hi ha rengleres de coves i en més d’un nivell; se
n’han trobat de vuit i nou nivells. S’han trobat més de deu mil coves al
Mustang. La qüestió que es plantegen els científics és com accedien a aquestes
coves i quina finalitat tenien.
El declivi es va iniciar en el segle XVII quan els reialmes veïns van començar a dominar aquesta regió. Part del declivi vindria de que l’Índia començava a produir sal a preus més baixos. En disminuir, i fins i tot desaparèixer les caravanes, totes les obres d’art budistes, stupes o chortens i pintures murals, van començar a deteriorar-se i no se’n feia el manteniment.
Pete Athans, un alpinista que ha pujat diversos cops l’Everest
(fins a l’any 2008 hi havia pujat 7 cops), va veure les coves per primer cop
l’any 1981; moltes d’elles semblaven difícils d’accedir-hi, però això era un
repte. No obstant, fins a l’any 2007 no va obtenir el permís per accedir-hi.
La majoria de coves que van estar explorant estaven buides,
però hi havia evidències de que havien estat habitades; s’hi havien trobat antics
focs, compartiments per emmagatzemar gra i llocs on dormir.
L’escalada era difícil, ja que com comentava abans, és una roca
que s’esmicola fàcilment. Llegeixo que mentre l’expedició arqueològica pujava a
les coves, una mica més enllà, hi havia un monjo fent una cerimònia de
protecció budista, per allunyar els mals esperits i que l’operació fos un èxit.
A començaments del segle XV la major part de la gent tornava a
viure en els pobles tradicionals; llavors les coves servien per anar-hi a fer
meditació, com a llocs d’observació militar o també com a magatzem.
En una de les tombes (la que s’ha anomenat tomba numero 5) hi
van trobar diverses peces de fusta, que quan les van unir formaven un sarcòfag.
O sigui que era un sarcòfag desmuntable, és a dir s’entrava pel coll estret a
peces i es muntava a l’interior.
Durant l’expedició del 2010 a Samdzong van trobar les restes
humanes de 27 persones en dues grans coves; eren homes i dones i una
corresponia a una criatura. Aquí també hi havia una mena se sepulcres, però
eren més aviat tipus llit, amb fusta de pitjor qualitat que la de la tomba nº
5.
Jacqueline Eng, l’especialista en ossos de l’expedició, va descobrir que els ossos d’un 76% dels individus estudiats presentaven talls o marques fetes amb ganivet. A més, aquests talls s’havien fet després de la mort i no sembla que fossin fets per actes violents. Aquests enterraments corresponen a èpoques anteriors a l’arribada del budisme a Mustang, però els talls als ossos podrien haver-se fet posteriorment, seguint el ritual budista dels funerals celestials.
A la tomba nº 5 es van trobar més de mil perles de vidre, de
diferents colors i tonalitats. L’anàlisi d’aquestes perles va posar de manifest
que tenien diferents orígens: de l’actual Pakistan, de l’Índia i de l’Iran.
Gairebé tots els objectes trobats que s’han conservat a la cova
són d’importació. El sarcòfag estava construït en fusta que provenia de terres
tropicals.
L’equip de l’expedició va deixar tots els objectes trobats sota
la protecció del cabdill del poble de Samdzong. Em sembla que Athans va
finançar la construcció d’un petit museu.
Per tot el Mustang es troben coves excavades a les parets
rocoses, que tenen almenys 3.000 anys d’antiguitat i que encara ara no se sap
qui les va construir i quina era la seva finalitat.
El regne de Mustang va ser molt pròsper entre els segles XV i XVII gràcies a la seva posició geogràficament estratègica, controlant el pas de les caravanes comercials a través de l’Himàlaia.
En el segle XVIII és quan va
ser annexionat a Nepal i va estar en disputa amb la Xina fins al 1992. I la
monarquia va desaparèixer en el 2008. Aquest regne, de difícil accés, és un
repte pels arqueòlegs i antropòlegs, ja que hi ha moltes coves, algunes de
difícil accés i en alguns casos a altituds de més de 4.000 metres.
Sembla que hi ha més de 10.000 coves i són molt respectades i
algunes venerades, per la població local.
En l’època d’esplendor, a part del comerç de la sal aquesta
regió era un centre d’erudició i d’art budista. S’han trobat milers de
manuscrits, amagats en algunes d’aquestes coves; alguns són obres filosòfiques
sobre la resolució de conflictes. Tot això indica que hi havia molts savis i
també artistes que pintaven en les parets de les coves escenes sobre Buda i
altres ioguis de la història del budisme.
La descoberta d’algunes de les coves, com les de Samdzong, va ser gràcies a l’activitat sísmica que hi
va haver l’any 2009, en aquesta regió.
La disposició i fragmentació dels ossos de la tomba nº 5, que
és d’abans de l’època budista, fa pensar
que es va fer un enterrament celestial. Això consisteix en esquarterar el cos i
deixar-lo perquè els animals salvatges mengin la carn; després l’esquelet es
dipositava en un lloc sagrat. Aquest tipus d’enterraments es van conservar en
època budista. Això permetia una connexió directe amb les divinitats i per això
se l’anomena funeral celestial.
Tot el que s’ha trobat fins ara, rituals religiosos,
construccions de les coves, objectes provinents d’altres llocs.... indica que
la gent que va viure aquí tenia la seva pròpia religió, cultura i tecnologia, i
que era una civilització avançada.
Les coves s’han classificat en tres períodes d’ocupació, sent
el més antic al voltant del 1000 aC, que és quan es van utilitzar per
enterraments. Els últims enterraments serien del període comprès entre els
segles III i VIII dC, que es correspon amb l’època budista i la pràctica dels
enterraments celestials.
Més tard, entre els segles XII i XV dC les coves es van fer
servir coma sales de meditació; serien les coves en les que hi ha les pintures
mural, i on també s’han trobat escultures, objectes religiosos i manuscrits
tant de la religió bon com de la budista.
Després de dinar a Chunsang vam anar caminant cap al monestir.
Costa molt trobar informació sobre el monestir. En algun lloc parlen del monestir de Chele que es troba al poble de Chunsan. El que nosaltres visitem és molt antic i les pintures murals estan molt fetes malbé. La que ens obre el monestir és una nena, neta del monjo que viu allà i que ha arribat quan ja marxàvem. M’expliquen que els pares de la nena no viuen al poble, sinó que com en moltes altres famílies, han marxat a treballar en hotels, a altres regions del Nepal o a l’estranger.
