Des de Muktinath vam anar fins a Lupra a peu, per anar-nos adaptant a l’altitud. Per mi va ser el pitjor del viatge, en part per la mala informació sobre la caminada. El recorregut és molt bonic, però em va resultar més dur del que esperava.
Ens havien dit que era baixada, un desnivell de 800 metres, a fer en unes tres hores. Suposo que amb això ja m’hauria d’haver fet una idea, però no va ser així.
Estàvem a més de 3700 metres, es pujava fins a 3900 metres i es baixava fins a 3000 metres, però al llarg del camí anaves pujant i baixant diversos cops. Alguns trams eren corriols de pedra petita solta i que feia relliscar. Vaig caure un parell de cops. He de dir que no havia dut pals de tresc, ja que noem cabia a l’equipatge. M’havien dit que no tenien dificultat les caminades, i en general era cert. Aquí però vaig trobar que era molt pendent, i en situacions físiques poc confortables pel fet d’estar per sobre de 3000 metres.
Si no recordo malament, un pont o part del camí havia desaparegut i per això vam haver de baixar fins al riu, fem un tram pel llit fluvial, creuar-lo i pujar per l’altra banda.
Vaig trigar més de quatre hores en arribar; els primers potser mitja hora menys. No havíem fet gairebé cap parada. No vam poder visitar la gompa de Lupra ja que estava tancada. En general estàvem molt cansats quan vam arribar als cotxes.
El darrer tram era ja pista bona, i van poder venir a rescatar a una del grup que s’havia trobat malament. Un cop als cotxes, retons cap a Kagbeni!
