Nepal-13. De Kagbeni a Tangbe. Mustang.

La vista des de Kagbeni del massis de l’Anapurna és impressionant. El cel està net de núvols.

Com ja vaig comentar, Kagbeni és la porta d’entrada a l’antic regne prohibit del Mustang o de Lo. Actualment s’hi pot accedir, però cal tenir el permís adient i presentar la documentació al punt de control.

De Kagbeni a Tangbe hi ha 15 Km, però ens prenem el nostre temps, ja que fem algunes parades per gaudir de la vista.

Enmig d’aquest espai tan àrid sorprèn trobar-hi una granja de cultiu ecològic de pomeres.

Arribem al poble de Tangbe; no hi trobem gairebé a ningú. És molt agradable i sorprèn veure els horts, de color brillant en contrast amb el color torrat del terreny.

Tange és un dels dotze pobles que formen la confederació Bahra Gaunle, que vol dir dotze pobles. Antigament es dedicaven al comerç de la sal, ja que es troba en la ruta que uneix el Tibet amb l’Índia, però actualment gran part de la seva població ha marxat a viure a altres indrets del Nepal i també a l’estranger.

De l’època en la que la ruta de la sal estava en ple apogeu queden les restes d’una antiga fortalesa.

La gent de Tangbe i els que viuen en l’àrea del Barha Gaun s’anomenen tangbetans (o potser ha de ser tabgetanis); físicament s’assemblen als lhoba i, a l’igual que aquests, estan influenciats per la cultura tibetana.

Em sorprèn descobrir que tenen llenguatge propi, el serke, que vol dir el llenguatge d’or. Tenen també una forma de vestir i ornaments propis, característics d’aquest grup; de la mateixa manera, tenen les seves pròpies cançons i danses tradicionals.

Són budistes i tradicionalment els segons, fill i filla ingressaven al monestir per esdevenir monjos o monges. No sé si aquesta tradició se segueix conservant.

Antigament els casaments eren poliàndrics, és a dir que la dona tenia dos o més marits, però actualment aquesta pràctica ja no està vigent.

Es van veient els colors protectors, blanc, ataronjat i gris, tant en les parets com en els tres xortens o stupes.

Tot i que des de fora no ho semblava, el cultiu de pomeres i tot el que comporta està molt actiu. La granja ecològica es troba a l’entrada del poble, però no sé si hi ha alguna altra empresa dedicada al mateix ram: el cultiu, la collita i la distribució de pomes.

Aquí a Tangbe es veu molta activitat; joves, d’ambdós sexes transportant caixes plenes de pomes fins als camions. Em va impressionar la càrrega que arriben a transportar.