Arribem a Muktinath; els cotxes ens deixen a la part baixa del poble i el creuem a peu. A l’entrada del poble hi ha homes amb mules esperant que algú els contracti per pujar cap al centre religiós. En realitat el nom del poble on es troba aquest temple és Ranipauwa.Aquesta població es troba a 3710 metres d’altitud, i qualsevol caminada requereix d’una mica d’esforç. És un important centre religiós, de pelegrinatge, tant per hinduistes com per budistes. És un temple dedicat a Vixnu. Llegeixo que és un dels temples que es troba a major altitud, de tot el món.
Els budistes coneixen aquest temple amb el nom de Chuming Gyatsa, que vol dir centenars d’aigua. Consideren que en aquest lloc hi ha moltes dakinis, són unes deesses que es coneixen com les ballarines del cel, les que travessen el cel o que es mouen per l’espai.
Com en molts altres centres religiosos, prop de l’entrada hi ha alguns sadhus. En l’hinduisme són homes (no sé si hi ha dones sadhu) que han renunciat als vincles terrenals per dedicar-se a la recerca de l’alliberament espiritual. En general són monjos errants, que viuen del que els hi dona la gent.
Per accedir als diferents temples que hi ha en el complex, cal pujar escales! I a l’altitud que estem costa el seu esforç. Cal anar pujant lentament, entretenint-se fent fotografies, per tal que no s’acceleri massa el batec del cor i falti l’alè.
Aquest santuari els hindús l’anomenen Mukti Kshetra, que vol dir el lloc de la salvació. Aquest és un dels temples més antics dedicats a Vixnu al Nepal. Aquí també es venera una deessa, Shakti Pitha.
En anar pujant es van trobant diferents temples, uns budistes i d’altres hinduistes. I les vistes són espectaculars.
El primer que trobem és la Samba gompa; samba vol dir nou, la nova gompa, o el nou monestir. Es creu que va ser el lama tibetà Syandol qui el va fundar. En els seus orígens aquest monestir era un gran hostal per lames, però es va ensorrar, i llavors la gent de les poblacions de Khinga i de Jharkot el van reconstruir. Els monjos d’aquestes dues poblacions són els que es cuiden del complex de Muktinath.
Continuem fins al temple següent, que és hinduista. Hi ha el trident, que representa l’arma de Xiva, i el conjunt del yoni, que representa la divinitat femenina Shakti, i el lingam de Xiva.
Continuem la pujada cap a la dholamebar gompa, el punt de major afluència de gent.
Hi ha tres basses o piscines i al darrera una paret semicircular amb brocs en forma de cap de brau; tota l’aigua prové del riu kali gandaki i es considera sagrada.
Com ja havia comentat anteriorment, en el riu kali gandaki s’hi troben les pedres de shaligram, els fòssils de color negre; els shaligrams tan sols es troben en aquest riu, en el tram per sota de Muktinath; en qualsevol temple dedicat a Vixnu, d’arreu del mon, cal quehi hagi una d’aquestes pedres. És per això que té tanta importància aquest indret.
Els budistes consideren que aquest lloc és una manifestació d’Avalokitesvara, el bodhisattva de la compassió i la virtut. També es creu que fundador del budisme tibetà, Padmasambhaba o guru Rimpotxé, va meditar aquí quan anava camí del Tibet.
La gent quan arriba aquí dalt passa la ma, o alguns el cap, per tots els dolls d’aigua, per purificar-se. També hi ha gent que es fica a les tres piscines que hi ha, una al costat de l’aigua. No són fondes, l’aigua arriba màxima la cintura. He llegit que també és per purificar-se; vaig veure molts dels que s´hi ficaven, malgrat el fred que feia, que buscaven alguna cosa al fons. Em van explicar que a vegades els devots hi tiren monedes i aquesta gent el que feia és recuperar aquestes monedes.
A l’interior del temple els que no anem a fer pregària no hi podem entrar.
Una mica més enllà del temple principal hi ha una gran estàtua de Buda, i a la vora un altre temple i el camí de baixada.
