Continuem la ruta cap al nord, per anar a visitar la Gyara
Gompa.
Hi ha una llegenda que relaciona les muntanyes vermelles de
Dhakmar amb aquesta gompa. Està relacionat amb el fet de que aquí s’hi va
trobar una imatge del Guru Rimpoche o Padma Sambhava. Segons la llegenda, quan
es va començar a construir el monestir de Samye al Tibet, no hi havia forma
d’avançar en la construcció ja que cada nit els esperits malèfics el destruïen.
Els lames van tenir un somni en el qual el monestir se salvava gràcies a la
intervenció del Guru Rimpoche. Així que van decidir demanar-li ajuda. L’home va
anar cap al Tibet i va vèncer als esperits malèfics; ara be, va avisar als
monjos que el monestir no es podria acabar fins que no es construís un monestir
a Lo Gekar, que és on ara hi ha aquesta gompa. I és que aquí hi havia també un
esperit maligne, oposant-se al budisme.
Em sembla que vaig llegir en un article del Josep Alay que quan
es parla d’aquests esperits malèfics, pot ser que es fes referència a poders
locals que s’oposaven a la nova religió. Padmasambha, que també es coneix com
Guru Rimpoche, va vèncer a aquest esperit malèfic i va escampar la seva sang
per les muntanyes, que es van tenyir de vermell. La llegenda també diu que els
budells d’aquest dimoni es van fer servir per crear el mur de pregària, que és
el mur que està ple de rodes d’oració arrenglerades.
La Gyara gompa localment es coneix com Ghar Gompa i també he
trobat que s’anomena Lo Gekhar.
Es troba
a 3950 metres d’altitud, a la riba sud del riu marang, que és un afluent del
kali gandaki.
Aquest complex religiós està ubicat a l’extrem de la vall, on
hi ha els pobles de Marang i Tsarang. Tsarang és el poble més gran d’aquesta
vall i va tenir la seva importància en la història del regne de Lo. Actualment
aquesta gompa depèn de Marang.
La Gyara gompa es considera el temple budista més antic del
Mustang, i segons la llegenda, es va construir a finals del segle VIII, en la
mateixa època que el monestir budista de Samye, del Tibet. Son els dos
monestirs budistes més antics (no sé si només de la regió Himàlaia o en
general.
Es considera que la va construir el guru tibetà Padma Sambhava.
És un dels monestirs més importants de l’alt Mustang. En tot el vessant de la
muntanya hi ha chortens (o stupes) i fonts d’aigua, que formen el conjunt del
recinte sagrat.
És un important centre de pelegrinatge, i per aquí també hi
passen molts muntanyencs de camí cap a Lo Mantang.
La fundació d’aquest monestir es troba registrada en el Pema
Katang, un text amb la biografia de Padma Sambhava. En aquest document, quan es
parla del Mustang se l’anomena Lobo. Es diu que hi ha un temple central i més
de cent chortens.
El nom del monestir en aquest document, Lo Gekar gompa, vol dir
de la virtut blanca.
Tot i que el primer temple seria de finals del segle VIII,
l’estructura actual és majoritàriament de les darreres dècades del segle XVI;
està documentat que es va fer una
important restauració. Actualment també està en restauració, ja que va patir
els efectes del terratrèmol del 2015.
Per tot el recinte es poden veure xicots esperant; alguns han
acompanyat i portat els equipatges dels muntanyencs, d’altres potser esperen
algun client... Tenen la pell molt colrada del sol i el vent.
Aquesta gompa, a diferència de les altres queda en un racó
amagat. I a l’igual que totes les gompes antigues, a l’interior no es poden fer
fotografies, per evitar malmetre encara més les pintures.
Després de visitar el monestir vam fer una mica de passejada
pel poble. Em sorprèn que a gairebé 4.000 metres tinguin horts i sigui tant
verd.
En molts llocs es poden veure excrements assecant-se al sol per
utilitzar més tard com a combustible.
