Al matí següent vam anar al Parc Nacional Cajas. Com que havia
estat plovent estava tot enfangat. Vam fer una caminada de 2 hores, amb el fang
i per sobre dels 3.200 metres d’altitud; va ser dur. Les vistes eren boniques
malgrat que estava força núvol. El dia el vam acabar a Guayaquil, a la costa
del Pacífic, pel que va ser un contrast brutal.
El Parc Nacional Cajas està a 33 km al nord-oest de la ciutat
de Cuenca, i es troba entre els 3.200 i els 4.450 metres d’altitud. És una de
las 759 reserves de la biosfera en 136 països declarades per la UNESCO.
El nom del parc prové de la paraula quítxua cassa que significa
porta de la serra nevada; fa referència als passos perillosos pel fred extrem
de la serralada andina.
L’àrea protegida està formada principalment per grans
elevacions que mantenen els sistemes lacustres a l’interior. Hi ha més de 1.000
cossos d’aigua entre els que destaquen 235 llacunes ben definides; aquesta gran
quantitat de llacunes regula i conserva els rierols de la zona a través del seu
drenatge. Gràcies a l’abundància d’aigua al parc hi ha una gran presència d’aus
migratòries.
Un dels punts més alts del parc és el cerro Arquitectos (4.445
m), que curiosament no acostuma a estar nevat ja que es troba ala línia de
l’equador.
La Loma de Tres Cruces és una de les parts més altes del parc i
és on es troba la divisòria d’aigües entre les que van cap a l’Amazones i els
que van cap al Pacífic. El nom d’aquest lloc diuen que fa referència a que
molts morien en aquest lloc. Quan venien de la costa seguint el Camí de García
Moreno, quan arribaven aquí hi pernoctaven però el fred extrem feia que morissin durant la nit.
Pels cañaris, que rendien culte a la lluna i també als llacs i
muntanyes, la zona que ocupa el parc era sagrada. I més tard, el Camí Reial
Inca creuava el parc; encara es veuen algunes restes de la via que unia
Tomebamba amb el Tambo de Paredones (Molleturo), que era la ruta estratègica
entre les terres altes i la costa.
