Nord d'Albània i Montenegro-16. Les illes de Perast: Nostra Senyora de les Roques (Montenegro)

Com ja he dit una part de Perast la formen les dues illes que hi ha al davant: la de Sant Jordi i la de Nostra Senyora de la Roca. La que nosaltres vam visitar és aquesta última. Vam agafar una barca per creuar fins allà i en el camí es passa pel costat de l’illa de Sant Jordi.

L’illa de Sant Jordi va pertànyer a Kotor fins al segle XVII, que és quan va passar a mans venecianes. A continuació quan Perast va passar a mans dels francesos aquests van decidir expulsar a la població autòctona de l’illa. L’any 1814 va ser capturada pels austríacs. Va formar part de Iugoslàvia i després de Montenegro.

En el segle IX en aquesta illa s’hi va construir una abadia, l’abadia de Sant Jordi. Degut a atacs pirates, bombardejos d’invasors i el terratrèmol del 1667 l’edifici es va ensorrar completament. Al llarg del temps van fer-s’hi diferents restauracions però no es va conservar la forma original.

A aquesta illa també se l’ha anomenat l’illa de la mort ja que aquí s’hi enterraven capitans de vaixells de Perast i famílies benestants. O sigui que aquí hi havia el cementiri de les famílies nobles i influents de la ciutat. Cada tomba tenia el seu emblema, l’emblema familiar. D’aquest cementiri se’n conserva poca cosa.

Crec que l’escola nàutica de Perast estava ubicada en aquesta illa.

Hi ha una llegenda sobre aquesta illa. Hi havia un soldat que havia participat en moltes batalles que van tenir lloc aquí i en una d’elles va disparar en direcció a Perast, i accidentalment va tocar la casa on vivia la seva xicota. La noia va quedar ferida de gravetat, no està clar si va morir. El soldat en assabentar-se del seu error es va desesperar i va ingressar en un monestir, però no arribava a trobar la pau i va acabar morint al costat de la tomba de la seva estimada.

Com ja he dit, l’església original ja no existeix; actualment hi ha una altra església, que és una galeria d’art. I aquí està enterrat Marco Martinovic. Del cementiri queden els xiprers.

Actualment aquesta illa pertany a l’església catòlica i no es pot visitar; només es pot donar la volta a la illa.

Nostra Senyora de les roques és una illa artificial, que es va crear en el segle XV. 

Segons la llegenda el 22 de juliol de 1452 dos germans pescadors estaven navegant prop d’aquí i sobre una roca que sobresortia hi van veure una icona de la Verge. El van agafar i se’l van endur a casa. Al matí la icona havia desaparegut; a més, un dels germans tenia un problema de salut i s’havia guarit. 

Van anar a explicar-li al capellà de Perast, però sense cap prova no es podia fer res. Van tornar a apropar-se a la roca i van veure que la icona tornava a ser allà. Se la van endur de nou i altre cop va desaparèixer per retornar a la roca. 

Així van entendre que volia estar allà i es van comprometre a construir-hi una església dedicada a aquesta icona. Aquesta verge s’ha convertit en la patrona dels mariners i pescadors.

Per construir l’església abans calia construir una illa. La gent de Perast van dur fins aquí barques velles i també van anar tirant roques al voltant de la roca, fins a tenir la superfície suficient per construir una petita església.

Al llarg dels segles es commemora aquesta data, 22 de juliol, amb la festa de la Fasinada. La gent de Perast venen fins aquí i llancen pedres al voltant de l’illa. Diuen que poc a poc, gràcies a aquesta tradició, la superfície de l’illa ha anat augmentant.

L’any 1632 es va construir una nova església més gran que l’anterior i en el 1722 es va reformar i ampliar encara més. L’any 1979 va passar, juntament amb la badia de Kotor, a formar part del patrimoni de la humanitat de la Unesco.

A l’església hi ha un petit museu en el que destaca un tapis d’aquesta verge; el va teixir una dona de Perast mentre esperava que el seu marit, que era mariner, tornés d’un llarg viatge. En el tapis va fer servir fil d’or i plata però també va fer servir el seu propi cabell. Va trigar 25 anys en acabar-lo i diuen que en finalitzar el treball va quedar cega.

Nord d'Albània i Montenegro-15. Perast, badia de Kotor (Montenegro)

Quan es mira el mapa de la badia de Kotor i es veu la seva forma s’entén més perquè en alguns llocs l’anomenen les boques de Kotor.

Perast, a l’igual que Kotor, es troba a la part més interna de la badia, en posicions gairebé oposades. La ubicació de Perast és estratègica ja que queda davant del canal que comunica la part exterior de la badia amb la interior.

Per altra banda, just davant de Perast hi ha dues illes, la de Sant Jordi i la de Nostra Senyora de les Roques que també tenien un paper clau en la defensa i protecció de Montenegro. De fet Perast té una part insular i una continental.

En aquesta zona hi ha uns jaciments arqueològics que demostren que aquí en el neolític hi vivien tribus il·líries. En època romana l’emperador Dioclecià va fortificar l’illa de Sant Jordi, que està davant de la costa, ja que com he dit era una posició estratègica per controlar l’arribada per mar.

Hi ha documents del 1336 en el que es parla de Perast com un important poble de pescadors; sembla que els seus habitants van protegir durant anys l’entrada de la badia.

Abans de l’arribada dels venecians Perast depenia de Kotor. Els venecians van estar aquí entre el 1420 i el 1797, però l’època de major esplendor va ser en el període final, durant els segles XVII i XVIII.

En l’època en que estava sota control venecià es va convertir en una ciutat de frontera davant del domini turc que ocupava zones properes. En ser terra de frontera les famílies que es van instal·lar aquí eren majoritàriament guerrers, capitans de la marina veneciana i comerciants. Com que ocupar aquest territori comportava riscos se’ls hi van concedir certs privilegis i el pendó que utilitzaven duia la creu de Sant Marc que els hi concedien els venecians. 

Quan van marxar els venecians va començar el declivi. Per això la importància de la ciutat és perquè es conserven palauets de l’època veneciana. El terratrèmol del 1979 va malmetre molts edificis i llegeixo que alguns nord-americans d’origen montenegrí van contribuir ala seva restauració.

Fem un passeig per la franja costanera, contemplant palaus i esglésies. L’església més important és la de Sant Nicolau que es va construir l’any 1616, per substituir una del 1564. És una església catòlica.

En el segle XVIII les autoritats locals van decidir convertir-la en catedral. Es va fer el projecte per una gran construcció i l’any 1740 es van iniciar les obres. Tan sols es va construir l’absis i la sagristia, ja que les obres es van aturar per culpa de les guerres napoleòniques. Després aquest projecte va quedar abandonat. 

La torre es va construir en el 1691 i és una de les imatges típiques de Perast. El campanar, amb tres campanes, té un rellotge que es va portar de Venècia l’any 1730.

Vaig fer una visita llampec a l’interior, ja que em vaig colar amb un grup que feien una visita guiada.

Davant de l’església hi ha una escultura, un bust, de Marco Martinovic. És una de les personalitats més importants de la història de Persat. Va néixer a mitjans de l’any 1663; es va convertir en un expert en nàutica i també era molt bo en matemàtiques, dibuix i en construcció naval.

L’any 1700 va obrir la primera escola nàutica aquí a Perast, a la badia Boka Kotorska. Em sembla que va ser la primera escola d’aquest tipus de tot el mon.

L’escola va adquirir molt bona reputació i el duc venecià, a petició de l’emperador Pere el Gran, va enviar 16 boiars russos (nobles terratinents) a Perast per tal que aprenguessin navegació amb Marco Marinovic i de retorn a Rússia poguessin organitzar la flota naval.

A Perast hi havia 12 famílies nobles, les “casades”. Durant l’edat mitja aquestes “casades” eren clans familiars que rebien el nom de la família original. Els caps d’aquests clans eren escollits per formar part de l’ajuntament. Si no estic confosa, Marco Marinovic pertanyia a una d’aquestes “casades”.