Després anem a visitar Orheiul Vechi (el vell o antic Orhei), que està a uns 60 Km al nord de Chisinau i és un dels atractius més rellevants del país.
El vell Orhei és un complex arquitectònic històric, que es troba a la vall del riu Raut, un afluent dret del Dnièster, que forma tres meandres. En aquesta zona de meandres hi ha diversos promontoris, dos d’ells són el Peştera i el Butuceni.
El vell Orhei és una zona força extensa en la que s’han trobat
restes arqueològiques de diferents períodes, i inclou tres poblats: Butuceni,
Morovaia i Trebujeni. Nosaltres vam visitar tan sols una petita part, el
promontori de Peştera i el poble de Butuceni.
Les excavacions arqueològiques que s’han fet en el promontori de Peştera indiquen que ja hi havia activitat humana en el paleolític tardà. En els vessants d’aquest promontori s’han trobat restes d’assentaments permanents de diferents períodes, un d’ells de l’edat del bronze (4500 - 4000 aC), uns altres de l’edat del ferro (1200 - 100 aC) i del període del 500 -1300 dC.
El que està més ben conservat són les restes trobades de dos
assentaments urbans medievals ubicats a
la part superior del promontori de Peştera.
Pels volts de l’any 1241 els tàtar-mongols de l’Horda d’Or van
conquerir l’assentament que hi havia aquí i van construir-hi una nova població,
un assentament rural fortificat. El cap local de l’Horda d’Or sembla que va
viure en aquesta nova ciutat que van construir, en l’estil típic d’Àsia
Central.
L’any 1368 van haver d’abandonar la ciutat per la pressió dels exèrcits lituà i moldau. Però fins a aquell moment aquesta població era el centre polític, administratiu, econòmic, militar i religiós, més important de la regió.
D’aquesta època s’han trobat restes del sistema de
fortificacions, algunes cases, un palau, una mesquita, un caravanserrall, un
mausoleu, tres banys, i altres estructures.
El sistema de fortificacions estava fet amb fang i fusta, i
barrava el pas a l’entrada natural a la ciutat. Hi havia també la ciutadella i
el palau residencial del governador de la regió.
En la segona meitat del segle XIV, després de fer fora als tàtars-mongols, formava part del Principat de Moldàvia i va començar la transformació en una ciutat moldava. Els canvis més significatius es van produir en època del rei Esteve el Gran (1457-1504), quan es va reparar la fortalesa de pedra i es va adaptar per poder fer servir artilleria de foc i em sembla que es va convertir en residència militar.
Però des del segle XV els turcs, l’Imperi Otomà, controlaven política i militarment la regió, i
a mitjans del segle XVI van demanar a
les autoritats moldaves que enderroquessin les fortificacions.
Les restes més antigues trobades al promontori Butuceni són de
cultures dels V-IV mil·lenni aC. Prop de de l’església actual, s’han trobat
restes d’assentaments del 900 - 800 aC, que aparentment corresponen a la
cultura Tràcia Cozia-Saharna. Cap al 500 - 300 aC, els getes es van assentar
aquí i van transformar tot el promontori en un assentament ben fortificat. En
aquest període la fortalesa de Butuceni va ser una de les més importants de la
regió. Va ser un dels assentaments fortificat més gran en el món dels getes
d’aquella època.
A la carena del promontori de Butuceni hi havia el centre d'administració militar i política de la fortalesa geto-dàcia dels segles VII-II aC. Em sembla que els getes era com anomenaven els grecs als dacis, i eren una branca dels tracis. Quan es va construir l’any 1904 l'església ortodoxa quedava alineada amb les restes de l’antiga fortalesa. La ciutadella tenia un mur de pedra. Va ser un important centre comercial dels antics geto-dacis, que facilitava l'intercanvi de mercaderies amb els grecs als rius Nistru i Raut.
El seu sistema de fortificació s’adaptava molt be al terreny,
aprofitaven les característiques del promontori que servien de fortificació
natural amb d’altres estructures construïdes. La protecció natural l’oferien
els marges alts i verticals, i l'estretor del promontori. Van barrar o tallar
l’accés al promontori amb diverses rases i muralles exteriors i interiors. Van
cavar rases profundes a la roca i van construir les muralles de fusta, pedra i
terra.
Aquest santuari és del segle IV-III aC, tenia una estructura
circular, de 9 metres de diàmetre i la seva funció era d'observatori astronòmic
i calendari. Hi havia un altar de pedra i 21 forats disposats en tres cercles
consecutius amb 3, 6 i 12 cavitats. Això seria el calendari: el cercle interior
representa setmanes grans de 10 dies cadascuna, el segon cercle representa
setmanes petites, de 5 dies cadascuna, i el tercer cercle representa mesos de
30 dies cadascun.
Aquest promontori ha estat considerat, des de l’antiguitat i
fins ara, un lloc sagrat, apropiat per practiques religioses.
Al peu del promontori, pel sud, hi ha l’actual població de
Butuceni, on s’hi ha trobat també un assentament dels getes, dels segles V-III
aC.
En aquesta mateixa època van començar a construir-se banys;
s’han trobat tres banys urbans, construïts a mitjans del segle XIV. Els banys
eren un element important de la infraestructura de la ciutat; tenien semblances
amb els hammams i les termes romanes.
No tinc massa clar què correspon al promontori Butuceni i què
al de Peştera; sigui en quin sigui, s’han trobat unes 200 coves excavades als
cingles calcaris al llarg del riu Răut. Les coves més antigues són del segle
XV.
L’església ortodoxa construïda en el 1904 està ubicada prop
d’on hi havia el santuari dels getes i també propera a les esglésies rupestres
medievals.
Deixem el cotxe a l’aparcament i comencem la visita pujant al
promontori on hi ha l’església en una cova, suposo que és el promontori de
Peştera.
He vist algunes fotografies en les que es veuen les parets d’aquests
promontoris plenes de coves, el que no tinc clar si es poden visitar o no.
Actualment, s'han identificat unes 20 coves, que servien de cel·les
monàstiques; algunes tenen quatre o cinc nivells. Degut als terratrèmols em
sembla que algunes d’elles tenen l’accés restringit als turistes.
Monestir de Peştera
Em sembla que peştera vol dir cova, per tant seria el monestir
o església que es troba en una cova. El monjo que ens l’havia d’ensenyar tenia
pressa per anar a dinar, i no semblava massa content de que hi haguéssim anat a
aquella hora.
Quan vas per la carena et trobes una creu de pedra i un
campanar. Des d’aquest punt baixes una mica i ja hi ha l’entrada a la cova.
Aquest lloc de culte a l’interior de la cova és del segle XIII.
Va quedar abandonat en el segle XVIII i l’any 1996 hi van tornar alguns monjos.
Les parets de la cova tenen icones i frescos pintats.
El conjunt rupestre format per un les cel·les monàstiques i
l’església és del segle XV, i per sobre, a la cresta, en el segle XVII o XVIII
s’hi va col·locar la creu de pedra i l’any 1820 el campanar.
A l'interior de la cova, l'església ortodoxa es troba a l'est
de les cel·les. Està construïda sobre la base d'habitacions més antigues. Hi ha
una sala central amb 12 habitacions-nínxols laterals. El complex monàstic va
funcionar en diverses etapes entre els segles XV i XVI i després des d’inicis
del segle XIX fins al 1816.
Hi ha informacions que no tinc massa clar si corresponen a la
cova o a l’església de la Nativitat de la verge Maria.
Enfront de l‘escala d’accés a l’interior del monestir de la
cova hi un passadís i una porta per la que surts a l’exterior, al cantó on hi
ha el riu.
El monestir que es troba a dalt la carena, dedicat al Naixement
de la Verge Maria, es va fundar en el segle XV i en aquell moment era una
petita església de fusta. Es va anar desenvolupant i prosperant entre els
segles XV i XVIII, però els terratrèmols van causar-hi molts danys.
El treball del monestir està molt relacionat amb el de Peștera,
l’ermita de la cova. Va estar un temps en que no hi va haver vida monàstica a
la regió. I cap a finals del segle XIX va revifar. L’any 1905 es va santificar
aquest monestir i va tornar l’activitat religiosa.
