Després vam anar cap al centre a dinar, al restaurant la Placinte. Un lloc molt agradable i on es menja molt be. Vaig compartir una mena de tartaleta de formatge i després vaig prendre uns raviolis farcits de patata amb salsa de xampinyons. De beguda aigua i una copa de vi moldau. En total em va sortir per uns 8 euros.
Una cosa que ens han explicat i m’ha xocat és que els pares paguen un sobresou als mestres per evitar que pleguin. M’explico. El sou dels professors és molt baix, i quan un mestre els hi agrada per evitar que es busquin una altra feina els hi paguen un extra. Això passa a Chisinau, en altres llocs més petits els pares paguen pel material escolar. L’escola és gratuïta.
Quan passeges per la ciutat veus molts contrastos entre
edificis. N’hi ha de molt moderns, i altres baixets, de dos pisos, que són els
que s’han conservat d’abans de la Segona Guerra Mundial. Alguns d’aquests
edificis antics valdria la pena restaurar-los, perquè eren bonics, però és car;
els propietaris no els poden enderrocar i en molts casos deixen que es vagin
deteriorant i que s’ensorrin sols per poder construir de nou.
Comencem la ruta per una de les arteries principals de la
ciutat, el carrer de Esteve III. La
ciutat té molts espais verds, un d’ells són els jardins on hi ha la catedral i
al davant hi ha l’arc de triomf.
L'Arc de Triomf es va construir l'any 1840 per commemorar la victòria de l'Imperi Rus sobre l'Imperi Otomà, durant la guerra russo-turca, 1828–1829.
Abans s’anomenava Les Portes Santes de Chisinau i en l’època
soviètica, Arc de la Victòria de Chisinau. És l’únic arc de triomf que hi ha a
la ciutat.
A tocar de l’arc de triomf comencen els jardins on es troba la catedral i el campanar.
La catedral de la Nativitat de Crist és la catedral principal
de l'Església Ortodoxa Moldava. Es va construir en la dècada de 1830 amb un
disseny neoclàssic.
Em sorprèn una mica la senzillesa de la façana, que tan sols té sis columnes dòriques a l’entrada. Al llarg del temps ha patit molts atacs i s’hi ha hagut de fer moltes restauracions, amb diversos canvis de forma. La cúpula de zinc que hi ha actualment, i la creu a la part superior són afegits de l’any 1997, construïts sobre l'estructura anterior.
A l’interior hi ha tres altars, el central dedicat a la Nativitat de Crist, i els dos laterals, el de l’esquerra està dedicat a Sant Joan el nou i el de la dreta a Sant Nicolau màrtir. Hi ha un sant romanès del segle XIV al que anomenen Sant Joan el Nou de Suceava. Suposo que és aquest.
La primera estació de radio de Chisinau, Radio Bessaràbia, es va inaugurar el 8 d’octubre de 1939, retransmetent la litúrgia des d’aquesta catedral.
La catedral va patir desperfectes amb el terratrèmol del 1940 i després durant la Segona Guerra Mundial; es va reconstruir en el 1956, però ja amb variacions respecte a la forma original.
En un extrem de la plaça hi ha aquest monument, que em van dir que estava dedicat als que van lluitar per la defensa de la llengua. No em va quedar massa clar qui eren així que h buscat una mica.
El campanar original, separat de la catedral, es va construir
al mateix temps. Està a 40 metres de la catedral.
El 20 d’agost del 1917 uns 200 soldats, amb líders bolxevics
van capturar i assassinar a dos destacats líders moldaus, Andrei Hodorogea i Simeon
Murafa, aquí a Chisinau.
El 17 de juliol de 1917 Alexei Mateevici va escriure el poema “Limba
noastră”, en català seria “La nostra llengua” que és actualment l’himne
nacional de la República de Moldàvia. Al cap d’un mes, el 24 d’agost, moria de
tifus.
Després de l’ocupació soviètica el monument va ser destruït, en
el 1940.
Simeon Gheorghevici Murafa (1887–1917) va ser un polític de Bessaràbia, en la Rússia imperial. Era també publicista, compositor i em sembla que cantant. Va ser un dels principals activistes en la defensa de l'emancipació ètnica romanesa a Bessaràbia. L’any 1914 es va associar amb el nucli revolucionari del moviment nacionalista romanès, al qual representava com a director del diari Cuvânt Moldovenesc.
Va ser oficial de l’exèrcit de l’Imperi Rus, durant la Primera
Guerra Mundial, i des d’aquesta posició va avançar en el nacionalisme romanès.
A començaments del 1917, va ajudar a la formació del Partit Nacional Moldau,
ajudant a organitzar les seves cèl·lules a Bessaràbia i Odessa. Va ser
assassinat quan en la festa d’un amic va ser reconegut per un grup de soldats
revolucionaris, que el consideraven un enemic polític. El seu llegat és honrat
tant a Romania com a Moldàvia.
Entrem a la catedral i com en totes les esglésies ortodoxes les
dones ens hem de tapar el cabell; no sembla obligatori, però ens ho
recomanen.
