Moldàvia-5.Chisinau: estacióde tren i memorial als deportats

A continuació anem cap a l’estació de tren, que es va inaugurar l’any 1871. Té connexions internacionals amb les principals ciutats de Rússia i de l’Europa de l’Est.

En la segona meitat del segle XIX Chisinau ja era una ciutat una mica gran i necessitava un bon sistema de comunicació de llarga distància, tant per viatgers, comerciants, per mercaderies, per fer negocis... En aquell moment no hi havia un bon sistema de transport que comuniqués amb les diferents ciutats i regions de l’imperi rus. Chisinau era la capital de la província de Bessaràbia i fins llavors les comunicacions les tenia que fer a través del port d’Odessa.

La construcció de l’estació es va acabar l’any 1870 i a l’agost del 1871 hi arribava el primer tren. La línia de tren Tiraspol- Kishinёv (que era el nom de Chisinau en aquell moment) es va inaugurar el 28 d’agost de 1871. El primer tren provinent d’Odessa va trigar unes 7 hores per fer el recorregut i va ser el que va iniciar el desenvolupament de la xarxa ferroviària per tota Bessaràbia.

La construcció de ferrocarrils a Bessaràbia ja s’havia ideat abans de la construcció de l’estació. L’any 1844 el tsar Nicolau I va presentar al governador de Bessaràbia el projecte d’un tramvia de tracció animal.

El primer edifici que es va construir era de fusta, una construcció temporal. No sé quan es va construir el que diuen que semblava un palau, amb molts cafès i botigues.

Durant la Segona Guerra Mundial, el que per aquí diuen la gran guerra patriòtica, l’estació va ser destruïda en diverses ocasions. L’any 1944 l’edifici va quedar gairebé destruït pels atacs aeris, a l’igual que bona part de la ciutat antiga.

Es va restaurar l’any 1948 i la ma d’obra van ser presoners alemanys.

En els jardins davant de l’estació hi ha el memorial a les víctimes de la repressió stalinista. Des d’aquesta estació sortien els trens que duien als deportats cap a Sibèria.

El monument “El tren del dolor” el va inaugurar, a l’agost del 2013, l’exalcalde de Chisinau, Dorin Chirtoaca, que tenia avantpassats que van ser víctimes de les deportacions soviètiques.

Entre les dues guerres mundials Bessaràbia havia format part de la Rússia tsarista, abans d’integrar-se al el regne de Romania. Bessaràbia, el territori entre els dos rius, Prut i Dnièster, quan formava part de Romania la seva població se sentia romanesa, ja que compartien la mateixa llengua, tradicions i cultura.

Stalin la va annexionar a la Unió Soviètica, i va ser una de les repúbliques socialistes fins que l’any 1991 van declarar la independència.  

Bessaràbia va ser annexionat a la Unió Soviètica a l’agost del 1939, juntament amb part de Bukovina,  que també formava part del regne de Romania, dels estats Bàltics, i de l’est de Polònia.

La URSS va fer tres tongades de deportacions massives entre el 1941 i el 1951. S’estima que el total de deportats va ser entre 80.000 i 120.000 persones. Les tres deportacions massives van ser al juny del 1941, al juliol del 1949 i a l’abril del 1951.

Tant les elits com els camperols eren deportats a Sibèria, a camps de treball forçats i els seus bens confiscats. L’objectiu de les deportacions era netejar Moldàvia d’intel·lectuals i de gent amb pensament crític, de camperols que no volien entrar al kolkhoz, les cooperatives agràries, i de qualsevol persona que no estigués d’acord amb el règim.

Una de les pitjors deportacions massives va ser la de la nit del 5 al 6 de juliol del 1949. En la neteja ètnica massiva de les elits locals, decretada per Stalin hi van   participar uns 45.000 soldats, policies i serveis secrets, 4.000 vehicles i 30 trens amb 1.570 vagons per bestiar. Es van deportar 34.270 persones, entre elles 11.245 infants. Els van tenir tancats als vagons fins al dia 8 quan els trens es van posar en marxa, duent-los cap a Sibèria i cap al Kazakhstan.  Molts no van tornar, una part van morir en el trajecte.

A més de les deportacions massives, entre el desembre del 1946 i l’agost del 1947 a Bessaràbia la població es moria de gana, amb un ritme d’unes 425 persones per dia.

Durant molts anys els familiars de les víctimes de la persecució estalinista no podien parlar-ne, estava prohibit parlar dels anys de terror patits.

L’any 1990 es va inaugurar una làpida temporal a la plaça de l’estació, commemorant les deportacions massives que es van fer entre 1940 i 1951 a la Moldàvia soviètica. L’any 2013 es va acabar el monument permanent, anomenat “el tren del dolor”; llegeixo que els elements escultòrics es van acoblar a Bielorússia.