18 d’abril 2024

Moldàvia-13. El Vell Orhei: Butuceni

Després de visitar l’església anem baixant del promontori, passant pel costat de les cases; moltes d’elles estan en obres, en procés de restauració.

En l’època soviètica es volia que la gent anés a viure a les ciutats i per això no es van fer millores en aquests pobles. Si no estic confosa, tot el conjunt de cases del poble formen part del museu a l’aire lliure del Vell Orhei. Al poble hi ha dos museus, que no vam tenir temps de visitar. Només vam veure les cases, en l’estil tradicional dels pobles rurals.

Actualment Butuceni s’ha convertit en un destí de turisme rural, el millor del país. La història va començar l’any 2004 quan Anatol Botnaru va tenir la idea de que els turistes poguessin venir al poble, a les cases tradicionals de la seva infantesa. Anatol havia vist que a Romania que aquest tipus de negoci funcionava, i això el va inspirar per fer una cosa similar aquí; la seva idea però era que els visitants visquessin en un ambient diferent al dels hotels, més rústic, més familiar i domèstic, que permetés conèixer les antigues tradicions de Moldàvia.

Va començar a recollir antigues portes i marcs de finestres i les va restaurar. Van començar a refer les teulades de les antigues cases amb teules de fusta, que fabricaven ells mateixos.

Va comprar unes 17 cases del poble, on hi té unes 20 habitacions per llogar. La restauració de les cases l’ha fet ell i sovint els turistes l’hi ha donat idees per millorar-ho.

En l’article que he trobat en que entrevistaven a l’Anatol explicava que al començament d’aquesta aventura havia allotjat a un francès en una habitació confortable, amb les finestres aïllants, però el seu hoste l’hi va dir que preferia allotjar-se en una casa tradicional, encara que no tingués tantes comoditats.

Actualment segueix buscant pels pobles del voltant objectes antics que fa servir per decorar les cases d’hostes.

De la gent que ve aquí remarca que tant els locals com forasters sovint és gent amb un bon nivell cultural, uns volen reviure la forma de vida de la seva infantesa, d’altres percebre com era la vida al camp en el passat.

Després de visitar l’església anem baixant del promontori, passant pel costat de les cases; moltes d’elles estan en obres, en procés de restauració.

En l’època soviètica es volia que la gent anés a viure a les ciutats i per això no es van fer millores en aquests pobles. Si no estic confosa, tot el conjunt de cases del poble formen part del museu a l’aire lliure del Vell Orhei. Al poble hi ha dos museus, que no vam tenir temps de visitar. Només vam veure les cases, en l’estil tradicional dels pobles rurals.

Actualment Burtuceni s’ha convertit en un destí de turisme rural, el millor del país. La història va començar l’any 2004 quan Anatol Botnaru va tenir la idea de que els turistes poguessin venir al poble, a les cases tradicionals de la seva infantesa. Anatol havia vist que a Romania que aquest tipus de negoci funcionava, i això el va inspirar per fer una cosa similar aquí; la seva idea però era que els visitants visquessin en un ambient diferent al dels hotels, més rústic, més familiar i domèstic, que permetés conèixer les antigues tradicions de Moldàvia.

Va començar a recollir antigues portes i marcs de finestres i les va restaurar. Van començar a refer les teulades de les antigues cases amb teules de fusta, que fabricaven ells mateixos.

Va comprar unes 17 cases del poble, on hi té unes 20 habitacions per llogar. La restauració de les cases l’ha fet ell i sovint els turistes l’hi ha donat idees per millorar-ho.

En l’article que he trobat en que entrevistaven a l’Anatol explicava que al començament d’aquesta aventura havia allotjat a un francès en una habitació confortable, amb les finestres aïllants, però el seu hoste l’hi va dir que preferia allotjar-se en una casa tradicional, encara que no tingués tantes comoditats.

Actualment segueix buscant pels pobles del voltant objectes antics que fa servir per decorar les cases d’hostes.

De la gent que ve aquí remarca que tant els locals com forasters sovint és gent amb un bon nivell cultural, uns volen reviure la forma de vida de la seva infantesa, d’altres percebre com era la vida al camp en el passat.

Iurie Matei és un pintor i escenògraf moldau que va néixer prop de Chisinau, l’any 1968. Diuen que el seu estil recorda una mica el surrealisme de Salvador Dalí. He buscat una mica per internet per saber qui era i he vist algunes de les seves obres. Una que m’ha agradat molt és un díptic titulat Memòries d’infantesa, que va pintar l’any 2011. Té alguna obra en la que pinta alguna de les cases d’aquest poble.

Com a director tècnic del Teatre Nacional d'Òpera i Ballet “Maria Bieșu” va assistir algun cop al festival d’òpera. Suposo que la placa fa referència al DescOpera, ja que apareix l’artista pintant un cartell on es pot llegir Rigoletto de Giusseppe Verdi.

Vladimir Dragos és un baríton moldau, que va entrar a l’Opera Nacional de Chisinau en el 1976, i des llavors interpreta la majoria de papers principals de baríton del repertori de la companyia. I Friedrich Pfeiffer és el director d’orquestra de la Filharmònica de Viena que va tenir la idea de fer concerts d’òpera en aquest poble.

Hi ha molts pous per tot arreu; alguns estan dins del recinte privat d’una casa, però d’altres estan ubicats en espais públic.