En l’època soviètica es volia que la gent anés a viure a les
ciutats i per això no es van fer millores en aquests pobles. Si no estic
confosa, tot el conjunt de cases del poble formen part del museu a l’aire
lliure del Vell Orhei. Al poble hi ha dos museus, que no vam tenir temps de
visitar. Només vam veure les cases, en l’estil tradicional dels pobles rurals.
Va comprar unes 17 cases del poble, on hi té unes 20
habitacions per llogar. La restauració de les cases l’ha fet ell i sovint els
turistes l’hi ha donat idees per millorar-ho.
En l’article que he trobat en que entrevistaven a l’Anatol
explicava que al començament d’aquesta aventura havia allotjat a un francès en
una habitació confortable, amb les finestres aïllants, però el seu hoste l’hi
va dir que preferia allotjar-se en una casa tradicional, encara que no tingués
tantes comoditats.
De la gent que ve aquí remarca que tant els locals com
forasters sovint és gent amb un bon nivell cultural, uns volen reviure la forma
de vida de la seva infantesa, d’altres percebre com era la vida al camp en el
passat.
Després de visitar l’església anem baixant del promontori,
passant pel costat de les cases; moltes d’elles estan en obres, en procés de
restauració.
Actualment Burtuceni s’ha convertit en un destí de turisme
rural, el millor del país. La història va començar l’any 2004 quan Anatol
Botnaru va tenir la idea de que els turistes poguessin venir al poble, a les
cases tradicionals de la seva infantesa. Anatol havia vist que a Romania que
aquest tipus de negoci funcionava, i això el va inspirar per fer una cosa
similar aquí; la seva idea però era que els visitants visquessin en un ambient
diferent al dels hotels, més rústic, més familiar i domèstic, que permetés
conèixer les antigues tradicions de Moldàvia.
Va comprar unes 17 cases del poble, on hi té unes 20
habitacions per llogar. La restauració de les cases l’ha fet ell i sovint els
turistes l’hi ha donat idees per millorar-ho.
Actualment segueix buscant pels pobles del voltant objectes
antics que fa servir per decorar les cases d’hostes.
Iurie Matei és un pintor i escenògraf moldau que va néixer prop
de Chisinau, l’any 1968. Diuen que el seu estil recorda una mica el surrealisme
de Salvador Dalí. He buscat una mica per internet per saber qui era i he vist
algunes de les seves obres. Una que m’ha agradat molt és un díptic titulat
Memòries d’infantesa, que va pintar l’any 2011. Té alguna obra en la que pinta
alguna de les cases d’aquest poble.
Vladimir Dragos és un baríton moldau, que va entrar a l’Opera
Nacional de Chisinau en el 1976, i des llavors interpreta la majoria de papers
principals de baríton del repertori de la companyia. I Friedrich Pfeiffer és el
director d’orquestra de la Filharmònica de Viena que va tenir la idea de fer
concerts d’òpera en aquest poble.
