Avui anem cap al sud, cap a la regió autònoma de Gagaúsia.
Comparat amb Catalunya, Moldàvia és un 5,4% més gran que
Catalunya i té molta menys població, uns 2,6 milions d’habitants. Trobo curiós
que un país petit tingui dues regions amb un status particular i que es volen
separar: Transnístria, que va declarar la independència, i la regió autònoma de
Gagaúsia. Transnístria ocupa un 12,3% de la superfície total de Moldàvia i té
aproximadament un 18% de la població total de Moldàvia; Gagaúsia amb un 5,4% de
la superfície de Moldàvia té al voltant del 6% de la població total.
Els gagaüsos són una ètnia turquesa, amb la seva pròpia
llengua, el gagaús, que és una llengua turquesa. Durant l’època otomana no els
hi van posar les coses fàcils, ja que eren d’origen turc, però cristians
ortodoxes. En els segles XVIII i XIX, formant part de Bessaràbia, que era part
de l’imperi rus, se sentien segurs.
Els gagaüsos van intentar
diversos cops ser autònoms o independents de Moldàvia. L’any 1990 van
fer un referèndum per ser una república independent de la Unió Soviètica.
Durant un breu interval de temps van ser gairebé independents. Al març del 1991
una gran majoria de gagaüsos va votar per continuar formant part de la Unió
Soviètica, però quan a l’agost del mateix anys Moldàvia proclamava la
independència, els diputats gagaüsos no s’hi van oposar.
Amb aquesta llei es reconeixien tres llengües oficials: el
moldau, el gagaús i el rus.
Llegeixo que la llei és massa ambigua i flexible, i ha dut a
interpretacions divergents del text.
En la mateixa línia, el govern central és pro-Europeu, i estan
intentant entrar a formar part de la Comunitat Econòmica Europea, en canvi a
Gagaúsia prefereixen formar part de la Unió Econòmica Euroasiàtica.
El sentiment de pertinença de Gagaúsia al món rus comença amb
les barreres lingüístiques reforçades pel sistema educatiu. Mentre que en les
dades oficials del cens els gagaüsos sovint indiquen que la seva "llengua
materna" és el gagaús, a la pràctica parlen predominantment rus. Un estudi de l’any 2020
mostrava que molta gent parlava la llengua materna en el cercle familiar, però
amb els amics, companys i amb autoritats públiques parlaven el rus.
L’orientació de la regió cap a Rússia té una component
econòmica; la regió, i
alguns dels seus polítics, es beneficien de certes
exempcions als gravàmens d'importació russos a Moldàvia. De totes formes, tot i
que ideològicament són pro-russos, en les relacions comercials són pragmàtics; aprofiten
les oportunitats per l’exportació que va facilitar la Unió Europea, l’any 2014,
i l’acord de lliure comerç amb Turquia, del 2016.
A partir del 1684 va començar el declivi de l’imperi otomà i
els regnes cristians van formar la Santa Lliga. Van haver-hi algunes guerres
russo-turques i austro-turques, el que va provocar l’èxode de diversos pobles
dels Balcans cap a Rússia. Entre el 1750 i el 1846 molts gagaüsos van marxar de la Península Balcànica cap a
Rússia a través del Danubi; si ho tinc ben entès, entre 1801 i 1812 es van
instal·lar al sud de Bessaràbia, en una zona molt fèrtil. Algunes de les
poblacions on es van instal·lar i que nosaltres hem visitat van ser Comrat i
Congaz.
L’any 1856 el territori gagaús quedava sota l’administració de Bessaràbia.
Però quan en el 1861 es va crear el regne de Romania, els nacionalistes
romanesos reclamaven Bessaràbia, que se’lshi va atribuir en acabar la Primera
Guerra Mundial.
Gagaúsia va gaudir d’una breu independència, 5 dies a l’hivern
del 1906; va sorgir d’una revolta de pagesos que van proclamar la república de
Comrat. Però la revolta va ser aturada pels soldats russos.
L’any 1937 va aparèixer el primer grup nacionalista gagaüs,
Khalky Gagauze (Organització Popular Gagaüs).
Pel pacte entre nazis i soviètics, l’any 1940 Bessaràbia
passava a formar part de la República Socialista Soviètica de Moldàvia. A
l’octubre del 1941 era envaïda pels romanesos i va passar a formar part de la
província de Transnistria. En el 1944 Bessaràbia tornava altre cop a mans
soviètiques; ara be el territori gagaús quedava dividit entre Moldàvia (el 80%)
i Ucraïna (el 20%).
El 27 d’agost de 1989 es va organitzar una marxa contra la Llei
de la Llengua Moldava, que proposava que l’única llengua oficial a Moldàvia fos
el romanès.
Gagaúsia té bandera pròpia, diferent a la de Moldàvia. El
símbol de Comrat, la capital, és un cavall.
Comrat va adquirir l’estatus de ciutat en el 1952. Quan formava part de la RSS de Moldàvia la seva industria estava centrada en la producció de mantega, vi i catifes ornamentades amb motius moldaus. Gagaúsia era una regió principalment agrària i pobre.
La producció d’aliments és la principal indústria de la ciutat;
hi ha fàbriques de processat i envasat de productes alimentaris, i l’única
fàbrica de Moldàvia de processat d’oli.
A la plaça on hi ha la seu del govern, es pot veure una estàtua de Lenin.
De les notes que tinc del que ens van explicar, ja he comentat
que la llengua gagaúsa és més propera al rus que al moldau, i per entendres
moldaus i gagaüsos fan servir el rus. El mot gagaüs vol dir traïdor, traïdor a
l’islam; ens van dir que l’origen dels gagaüsos eren soldats otomans,
musulmans, que es van casar amb doners cristianes ortodoxes, d’aquí que se’ls
anomenes traïdors a l’islam.
La catedral de Comrat és la catedral de Sant Joan Baptista, i
és una deles atraccions turístiques de la ciutat.
No se sap segur quan es va fundar, hi ha discrepàncies, uns
diuen que va ser en el 1820 i d’altres al 1840.
En l’època soviètica, va estar tancada, a l’igual que les
altres esglésies, monestirs i catedrals de tot el país. L’any 1961 es va tornar
a obrir, com a museu.
Actualment està restaurada i s’han reprès les activitats religioses.
