Havia vist al plànol que no massa lluny de l’hotel hi havia un gran llac, en el parc “Valea Morilor”. O sigui que després d’esmorzar vaig anar cap allà.
Era fàcil d’arribar-hi ja que si continuava pel carrer de l’hotel arribava gairebé fins allà. Però era gairebé, ja que arriba un moment en que s’acaba el carrer i has de tirar amunt o avall per poder creuar la renglera d’edificis.
Hi havia molta gent fent esport, passejant gossos...hi havia un grup de nois entrenant: entre dos feien la cadireta i en portaven a un a sobre, el que em va semblar més dur és que ho feien pujant les escales, que eren força empinades.
Gairebé a l’entrada del parc, a la part alta, el llac està a la part
baixa del parc, hi ha una escultura en bronze amb dues figures, home i dona, en
la que s’hi pot llegir que són Doina i Ion. Era el matrimoni Aldea-Teodorovici.
Si no estic confosa Doina era la dona i Ion l’home.
El monument és un homenatge tant pel seu talent artístic com per
la seva lluita pel renaixement dels valors nacionals. Aquesta parella va ser un
símbol de la lluita per la independència.
Es van casar l’any 1981, al cap d’un anys van tenir un fill i
Doina va començar a interpretar musica pop, en col·laboració amb el seu marit. Doina
va ser professora de literatura estrangera, cantant i ballarina, i Ion era compositor
i cantant. Van escriure més de 300 cançons.
Més tard, aquell mateix any, Doina rebia el títol d’artista distingida de la
República de Moldàvia per les seves contribucions al patrimoni cultural de la
nació.
Van morir a l’octubre d’aquell mateix any, en un accident de
cotxe en plena nit. Ella estava embarassada d’una nena.
Aquest parc és un dels més grans i diuen que dels més bonics de
la ciutat. Al mig del parc hi ha el llac que du el mateix nom, i que es troba
al fons de la vall.
Es va construir per iniciativa de Leonid Bréjnev, en
la dècada de 1950, i en aquell moment es va anomenar “Parc Central de la Cultura
i el Descans de la Comuna Leninista”.
