Avui anem cap al nord, a una hora de cotxe aproximadament de Chisinau, per visitar el monestir de Curchi; hi havia molt de trànsit, ja que era un dia feiner. Feia un dia esplèndid.
La carretera és agradable, ja que a banda i banda hi ha
arrenglerades nogueres. Ens expliquen que l’objectiu d’haver plantat nogueres
és múltiple; per una banda, protegeixen del sol als conductors dels vehicles,
també fixen el terreny evitant l’erosió per la pluja, i en tercer lloc, i el
que em va xocar més, permet que en períodes de fam, la gent es pugui aturar i
menjar unes quantes nous, el que permet sobreviure.
Un altre detall que em crida l’atenció és que hi ha molts pous per tot arreu. Actualment tothom té aigua corrent, però en alguns pobles ho ha gent que per beure prefereix l’aigua del pou.
Una altra cosa que es troba sovint per la carretera són creus.
En les cruïlles, entrades de camins, entrades del poble... hi ha un conjunt
escultòric format per un crist crucificat i a banda i banda dues figures, em
sembla que són figures femenines, i suposo que representen a la seva mare Maria
i a Maria Magdalena. Aquestes creus es col·loquen amb finalitat protectora, per
protegir als habitants del poble, casa o de l’indret on es troben, de les
bruixes i mals esperits.
El monestir de Curchi és un dels monuments arquitectònics més importants de Bessaràbia; diuen que és un dels monestirs més bonics de la regió i també és dels més famosos.
Es troba a uns 14 Km al sud-oest de la ciutat d’Orhei i en el
bosc del mateix nom. Està prop del poble de Curchi, a la vall del riu
Vatic.
El monestir es va fundar entre 1773 i 1775 i es va convertir en
el més ric, més bonic i més gran de Moldàvia.
En el recinte del monestir s’hi van construir diverses esglésies. Una era la de Sant Demetri, que estava feta en fusta i la va construir l’any 1775 Ion Curchi. Una altra era la de la Nativitat, que es va construir en pedra l’any 1810. Hi havia també l’església d’hivern de sant Demetri, construïda en el 1844, i l’església d’estiu de la Nativitat, construïda en el 1872. I encara n’hi havia una altra, l’església d’estiu de Sant Nicolau, que es va començar a construir l’any 1936, s’hi va estar treballant fins al 1939, i va quedar inacabada.
L’església principal del monestir, la catedral, és la de la Nativitat (Naşterea Domnului) que es va construir l’any 1872, en estil barroc; s’havien inspirat en una església de Kíiv que havia dissenyat l’arquitecte italià Bartolomeo Rastrelli. La seva cúpula és la més alta de Moldàvia, té 57 metres.
Durant la Segona Guerra Mundial, hi va haver un incendi en el
monestir i es van cremar les icones i l’iconòstasi de la catedral. També van
quedar destruïts dos dels quatre campanars. L’any 1943 es va repintar però
entre 1959 i 1995 l’edifici es va fer servir com a hospital psiquiàtric. En
aquest període de temps s’hi van fer algunes reparacions, però no masses; l’any
1999 estava molt abandonat i fet malbé.
El monestir va obrir de nou l’any 2005 però encara no s’havien fet totes les reparacions necessàries. L’any 2006 el President de Moldàvia va iniciar una campanya per recollir fons per restaurar el monestir.
De totes les esglésies que hi havia hagut se n’han restaurat
dues, que són les que visitem. Actualment hi viuen una vintena de monjos, i
bona part de les habitacions les ocupa la gent que hi ve a fer estades.
Quan era un hospital psiquiàtric, en l’època soviètica, estava aïllat i no hi havia cap població a la vora. Poc a poc els treballadors de l’hospital es van anar construint els seus habitatges al voltant, i és el que va donar lloc al naixement del poble de Curchi.
Per saber quina de les dues esglésies que hi ha és la catedral,
només cal mirar l’iconòstasi, la catedral és la que el té més alt.
Segons algunes llegendes aquest monestir l’havia fundat Esteve l gran, i que l’estructura actual és la dels segles XVIII i XIX. Però es pensa que la llegenda més fiable és la que diu que el monestir el van fundar, l’any 1773, els dos germans Curchi, Iordache i Mihail Curchi. Les primeres estructures les van fer en fusta, i també es diu que els dos germans es van fer monjos, amb els noms de Ioan i Manasie.
Un dels detalls que ens fan observar és la creu que hi ha sobre la cúpula, en la que s’hi pot veure una mitja lluna i una esfera. En alguns casos el centre de la creu està buit, i representa això, el buit. De la mitja lluna ens en van parlar, però no recordo què ens van explicar. He estat buscant i he trobat que en l’església ortodoxa russa la creu representa a Crist i la mitja lluna a la Verge Maria. Però també pot tenir altres significats.
Hi ha creus ortodoxes que tenen un segons travesser inclinat, que representa la balança que mesura les accions dels homes, i que és fàcil que es decanti cap a una banda o l’altra.
Aquesta creu que té dues figures al costat, ara que me la miro
bé, potser no son dues figures femenines, sinó que em sembla que és una
femenina i l’altra masculina. Per tant potser és la Verge Maria i l’altre
potser és sant Joan.
