Aquest parc té unes 50 espècies d’arbres, alguns força antics,
com les moreres i les acàcies que tenen entre 130 i 180 anys. Un dels camins
del parc s’anomena l’avinguda dels clàssics, on hi ha arrenglerats a banda i
banda els bustos de personatges rellevants de la literatura clàssica romanesa.
El parc el van dissenyar l’any 1818 enginyers militars russos,
durant el regnat d'Alexandre I. Inicialment tenia una tanca de vímet per evitar
l'entrada de vaques, cabres i altres animals.
L’any 1863 va ser quan es va col·locar la tanca de ferro colat, que es va fabricar a Odessa.
A principis de la dècada de 1820 Alexandre Puixkin solia
passejar pels terrenys del parc i l’any 1885 es va col·locar una escultura
d’ell, i així Chisinau es convertia en la segona ciutat, després de Moscou, en
tenir un monument dedicat a aquest escriptor. Puixkin. El monument el van pagar
els habitants de la ciutat i és el monument més antic que es conserva a
Chisinau.
L’any 1928 es col·locava una segona escultura, aquest cop a l’entrada del parc, la d’Esteve el gran. Sota de l’escultura del rei Esteve III el Gran es pot veure l’escut del Principat de Moldàvia. Aquest monument va ser el punt de trobada de les reunions i enfrontaments violents que hi va haver entre el 1989 i el 1991, entre els nacionalistes moldaus i els partidaris prosoviètics.
Poc a poc es va anar equipant el parc, es van construir
cavallets i gronxadors, així com parades i pavellons on es venien dolços,
fruites, vi...En un petit turó es va construir una torre de fusta on s’hi va
instal·lar el primer taller fotogràfic. On ara hi ha el cinema Pàtria s’hi va construir
el primer teatre.
Durant la Segona Guerra Mundial es va construir en el parc una fosa comú pel soldats russos.
Després de la guerra el monument a Puixkin es va canviar de
lloc i es va situar a l’avinguda dels clàssics i en el lloc on hi havia
l’escultura s’hi va col·locar el cinema Rodina,
amb dues sales. Es van construir també un hivernacle. El
parc té quatre fonts.
L’any 1958 és quan es va obrir l’Avinguda dels Clàssics de la Literatura Moldava. Hi ha els bustos tant d’autors romanesos i moldaus com d’altres personatges rellevants.
En les darreres dècades de l’època soviètica es va crear
l’Avinguda de l’Amistat, on destacats convidats de la ciutat hi van plantar
arbres.
L’entrada de l’Avinguda dels Clàssics la guarden dos lleons de
marbre. L’origen d’aquests lleons és un misteri, però se suposa que provenien
d’alguna mansió que va quedar destruïda durant la Segona Guerra Mundial i els
terrenys expropiats, i que es van recuperar per posar-los en el parc.
Sobre aquests lleons expliquen una història, no sé si llegenda o més o menys verídic. Diuen que l’escultura s’havia encarregat a un mestre escultor, que es cuidava de fer la part més delicada, el cap de l’animal, i que l’estudiant o aprenent que l’ajudava l’hi va encarregar fer el darrera, en el que la gent no s’hi fixa tant. Pot ser que això fos una pràctica habitual.
El
cas és que el jove aprenent va pensar que la gent coneixeria el nom del seu
mestre, com a autor de la peça i que de la seva feina ningú en parlaria ni s’hi
fixaria. Diuen que el noi es deia Elefant de cognom, i se les va enginyar per deixar
la seva signatura. Si es mira el darrera dels lleons es pot observar que la cua
fa una mena de trompa, i recorda el cap d’un elefant.
Un altre artista que va voler deixar la seva signatura va ser el que va esculpir el bust de Mihai Eminescu. Quan es mira el cap per darrera, la forma dels cabells fan el perfil d’una cara, la de l’escultor.
