Havia parat de ploure i com que havíem entrat ja en calor, vam
continuar passejant. Aquest cop vam anar per la mateixa avinguda, la d’Esteve
el Gran, però en sentit contrari, cap a l’entrada de la ciutat.
Per tot arreu es veu el contrast entre edificis nous i els
antics. Em criden l’atenció els antics que han sobreviscut a la guerra i al pas
del temps. Un d’ells és aquest que encara conserva el rètol de que va ser en un
altre temps el Museu Nacional d’Art. També he trobat que era una vila urbana de
Vladimir Hertz o Hertza o Herz, ho he trobat escrit de diferents formes.
La casa es va construir en uns terrenys que pertanyien al
terratinent Jorg Ballsh, que era propietari de l'orfenat que hi havia en aquest
lloc.
De fet són dos edificis, l’altra era la casa de Kligman i és
d’estil neoclàssic. Per això sovint es menciona aquest edifici com la casa de
Hertz i Kligman.
Durant el període soviètic es van unir els dos edificis per
medi d’una galeria.
Més o menys al davant hi ha l’església ortodoxa de la
Transfiguració.
Llegeixo sorpresa que a l’abril del 1962 es va convertir en un
planetari i un centre d’astronomia. Més tard va recuperar la seva funció
d’església ortodoxa.
L’any 1917 aquí hi va haver un hospital quirúrgic, suposo que
es refereixen a un hospital equipat amb quiròfans. Durant aquest temps esl
estudiants els van traslladar a altres centres.
Més tard, aquesta institució educativa va quedar en mans del
Comitè Central del Partit.
El fort terratrèmol del novembre del 1940 va destruir
parcialment aquest centre educatiu, que es va restaurar, però els bombardejos
de la Segona Guerra Mundial, l’any 1941 van deixar-lo ja irrecuperable, i es va
enderrocar. En el seu lloc es va construir un edifici on s’hi va ubicar la
branca local del KGB.
Tornem enrere per parlar de l’església. L’any 1899, Constantin
Namestnic, va oferir-se a fer una donació per construir l’església separada del
centre educatiu, amb la condició de que dugués el nom dels sants Constantí i
Hel·lena. També va deixar instruccions perquè s’hi construís una cripta per la
seva família.
L’any 1961 Iuri Gagarin, va ser el primer home que va viatjar a
l’espai exterior, la seva nau va completar una volta sencera a la terra. La
gesta d’aquest cosmonauta rus va fer que per tota la Unió Soviètica es
construïssin planetaris. En l’època que estava prohibit dedicar les esglésies
al culte, l’estructura de moltes d’elles, amb cúpules, com aquesta de la
Transfiguració, eren idònies per convertir-les en planetaris. Des del 1962 fins
al 1990 va ser un planetari.
L’incendi que hi va haver l’any 1990 va fer malbé molt del
material i va tancar definitivament com a tal a l’octubre del 1991.
El següent edifici que em crida l’atenció és de la Universitat Tècnica de Moldàvia, la Facultat d’Electrònica i Telecomunicacions.
Més enllà hi ha el monument al metropolità Petru Movile és de
l’any 1996.
Petru era un dels fills del líder moldau Simion Movile; Simion
Movile va ser príncep de Valàquia en dos períodes, entre 1600 i 1602, i príncep
de Moldàvia entre 1606 i 1607.
De tornada cap a l’hotel passem per davant de l’ambaixada russa. Feia pocs dies que hi havia hagut l’atemptat islamista en un centre comercial de Moscou, al Crocus City Hall.
