Moldàvia-15. Gagaúsia: Besalma

Com em passa amb tots els noms de per aquí, no sé si he d’escriure Beşalma o Besalma.

Aquest poble es va fundar l’any 1791. Segons la llegenda, els primers que van venir a viure aquí hi van trobar aquí cinc pomeres, probablement restes dels tàtars que van viure-hi anteriorment. El nom del poble fa referència a les pomeres.

Segons algun historiador els fundadors van ser colons búlgars de Bessaràbia; l’any 1810 hi van construir la primera església.

Amb l’annexió de Bessaràbia a la Unió Soviètica, en el 1940, en el poble hi havia un consell municipal que supervisava les adjudicacions de terres. Després de la Segona Guerra Mundial hi va haver la col·lectivització i molta fam, que va matar a 2800 persones d’aquest poble.

La dècada de 1990 va ser complicada però la granja col·lectiva Pravda va seguir funcionant, centrada en el cultiu de tabac, la viticultura, els cereals i la ramaderia.

L’any 1966, el bibliotecari local va aconseguir permís per col·locar el material que tenia sobre Gagaúsia, a l'edifici de l'ajuntament. Va ser per iniciativa seva i després es va anar ampliant amb aportacions que va anar fent altre gent. Així, el museu va començar a ampliar la seva col·lecció amb noves exposicions.

Suposo que el bibliotecari que va tenir la iniciativa de crear aquest museu era Dumitru Cara-ciobanu, ja que el museu porta el seu nom. Pel que he trobat va ser aquest home qui va començar a viatjar per diferents països, anant pels pobles recollint objectes tradicionals.

Aquest és el primer museu històric i etnogràfic de Gagaúsia, i em sembla que és l’únic al mon sobre la cultura el poble gagaüs. Nosaltres vam venir a aquest poble exclusivament per veure el museu. Actualment el museu està gestionat per l’estat.

Aquest poble conserva la cultura i tradicions gagaüses del segle XVIII.

Buscant informació sobre Besalma he trobat que aquí hi havia hagut molts molins de vent, i que encara en un turó darrera del poble se’n conserva un, que hi és des de començaments del segle XX. He vist fotografies d’alguns dels molins de vent que hi ha a la regió i són de fusta.

Eren molins fariners, i diuen que algunes peces són de fusta d’acàcia que és molt resistent. També diuen que els molins de vent de Besalma tenen un tret distintiu i és una roda que permetia al moliner orientar-lo segons la direcció del vent.

Per tota Gagaúsia hi havia molts molins, i cap a l’any 1950 a Besalma n’hi havia 64. En l’època soviètica van desmantellar la majoria perquè van considerar que no es necessitaven.

És un museu en el què hi ha una mica de tot. Just a l’entrada hi ha tota una exposició de quadres fet amb punt de creu; alguns em sorprèn que amb aquesta mena de brodat es pugui arribar a obtenir aquest resultat.

En el museu tenen una petita sala d’actes, també plena d’objectes. Aquí ens van fer una petita actuació les dones que ens ensenyaven el museu.