Vam arribar a Sant Louis a mitja tarda. Aquesta ciutat es troba
a la desembocadura del riu Senegal, a la costa atlàntica.
La ciutat té tres parts ben diferenciades. L’illa de Saint
Louis, que és on nosaltres teníem l’hotel, és on hi ha els edificis colonials;
la zona continental és la part més nova, i està unida a l’illa de Saint Louis
per un pont, el pont Faidherbe; l’altra part de la ciutat es troba a la franja
de terra de la Langue de Barbarie, és la part més pobre, on hi ha el barri de
pescadors, Guet Ndar.
Dels diferents mapes que he trobat sobre la ciutat, el de la
web https://www.globe-trotting.com/post/senegal-saint-louis és el que m’ha
semblat més clar.
L’illa de Saint Louis té uns 2,2 km de llarg i uns 400 metres
d’ampla. Aquí hi ha (al menys quan jo hi vaig anar) els hotels i botigues
d’artesania.
Saint Louis va ser la primera ciutat fundada per europeus a
l’Àfrica Occidental, l’any 1659; van ser mariners de Dieppe (Normandia) els que
es van instal·lar a l’illa de Saint Louis, una illa del riu Senegal, a la que
van batejar amb aquest nom en honor al rei regnant de França, Lluís XIV, a
través del seu avantpassat i homònim Sant Lluís. El mateix any es va construir
un fort en una illa deshabitada, coneguda pels locals com Ndar, que em sembla
que és una paraula wòlof.
Abans del 1610 aquesta regió se la disputaven els portuguesos,
holandesos i francesos. A les dècades de 1610 i 1620 els francesos ja eren els
europeus dominants i hi tenien diversos petits punts comercials.
Saint Louis es troba a la desembocadura del riu Senegal, a 264
km al nord de Dakar, prop de la frontera amb Mauritània. A causa d’aquesta
ubicació geogràfica, en el moment de la creació del lloc comercial francès,
simplement s’anomenava “illa del Senegal”, després “Colònia del Senegal”;
aquest nom es va estendre a tot l’actual Senegal després de les annexions que
van seguir a la Conferència de Berlín. La República del Senegal, al seu torn,
va adoptar el nom del riu quan es va independitzar l’any 1960.
Fundada l’any 1659 per colons francesos, Saint-Louis (Ndar) va
ser la primera ciutat d’origen europeu a l’Àfrica de l’Oest; va ser la capital
de l’Africa Occidental Francesa entre 1895 i 1902. A principis del segle XX era
un important centre polític, econòmic i intel·lectual de la regió.
Ara bé, l’any 1902 la prosperitat es va desplaçar cap a Dakar,
ja que França va considerar que era més favorable a les seves ambicions
econòmiques. Llavors Saint Louis va començar un lent declivi, patint una manca
de finançament crònica per la restauració del seu patrimoni, la gestió dels
residus i de les infraestructures.
Actualment Saint Louis és Patrimoni Mundial de la UNESCO per la
riquesa de la seva arquitectura colonial. Però aquest reconeixement no és
suficient per protegir els seus edificis, que sembla que es van deteriorant. La
població està amenaçada per la pujada del nivell del mar; ha sigut així des de
la seva fundació, però amb el canvi climàtic el perill s’accentua.
El pont de Faidherbe, de 507 metres de llargada, connecta
l’illa amb el continent. Construït a finals del segle XIX per una empresa
francesa (no és obra d’Eiffel), aquest
pont metàl·lic amb una estructura pivotant és l’estructura emblemàtica de la
ciutat. Des del pont es té una bona vista sobre el riu i les façanes colonials.
La Gran Mesquita, construïda el 1846, sorprèn perquè té un
minaret coronat per un campanar; la campana es va instal·lar per silenciar el
muetzí.
La ciutat va ser un important centre del comerç d’or, goma
aràbiga, ivori i esclaus. Des de l’època de la Revolució Francesa, els seus habitants
tenien estatus de ciutadans francesos.
Entre 1793 i 1816, la ciutat de Saint Louis, així com tota la
costa marítima del Senegal, va ser ocupada pels britànics, després de
l’execució de Lluís XVI. Amb el Tractat de Viena, el 1815, el Senegal va ser
retornat als francesos, excepte Gàmbia, que es va convertir en colònia
britànica el 1815.
El 2 de juliol de 1816, La Méduse, una fragata de tres pals que
transportava el nou governador del Senegal Julien Schmaltz a Saint Louis, amb
400 persones a bord, va naufragar a la costa de Mauritània, encallant-se a les
sorres del Banc d’Arguin, al nord de Saint Louis.
El 12 de maig de 1930, l’aviador francès Jean Mermoz va salpar
d’aquesta ciutat per fer el primer enllaç postal transatlàntic sense escales,
que el va portar a Natal, Brasil. L’èxit d’aquest vol va permetre a
l’Aéropostale establir definitivament un enllaç aeri regular entre Tolosa i
Santiago de Xile. L’Hôtel de la Poste, situat entre el pont i la Place
Faidherbe, té un petit museu dedicat a ell.
Va continuar sent un important punt comercial francès fins al
1957.
El 1959, militants del Partit de la Independència Africana van
intentar una insurrecció per aconseguir la independència del Senegal.
La música jazz, portada pels soldats americans durant la Segona
Guerra Mundial, va donar lloc a tota una generació de músics de jazz africans.
El Festival Internacional de Jazz de Saint Louis es va crear el 1992.
A Saint Louis, les celebracions de final d’any se celebren amb
el Fanal, o la Desfilada del Fanal, un espectacle popular que té els seus
orígens al segle XVIII.
Segons els historiadors, en el passat, la vigília de Nadal, les
Signares (dones riques mestisses) anaven a la missa de mitjanit adornades amb
les seves millors joies i acompanyades pels seus serventes i camarlencs; aquest
duien uns fanalets amb espelmes a l’interior, i caminaven en processó al costat
de les seves mestresses.
Al llarg dels anys, la gent de Saint Louis ha convertit aquesta
costum en una autèntica festa tradicional. A partir de fanalets de fusta i
papers, s’ha arribat a creacions gegants que sovint reflecteixen els grans
edificis, edificis o monuments de la ciutat (la gran mesquita, l’església, el
palau del governador o el pont Faidherbe.), per ressaltar el patrimoni
arquitectònic de l’antiga ciutat colonial. Un programa on els diferents
districtes competeixen en imaginació i creativitat. Aquest esdeveniment està patrocinat
o bé per una autoritat administrativa (l’alcalde, el governador) o per
ciutadans honorables de la ciutat.
El Fanal, o Desfilada del Fanal, és un estival de llum i
cultura que se celebra la darrera setmana de l’any i culmina amb la gran
desfilada nocturna amb carrosses
lluminoses gegantines. Com deia abans, l’origen d’aquesta tradició es
remunta al segle XVIII quan les signares lluïen les seves joies quan anaven a
la missa del gall, i els seus criats (potser esclaus) els hi anaven il·luminant
el camí, per mostrar el poder i prestigi de les seves senyores.
Amb el temps, els criats van començar a crear els seus propis
fanalets de paper i fusta, transformant l’acte en una festa popular.
Des del 2003, el Festival Rapandar se celebra, primer dedicat
al moviment hip-hop senegalès i ara obert a músics i grups de rap africans i
internacionals, amb el missatge “Ciutadans africans, ciutadans del món: un
intercanvi cultural dinàmic”.
Em va semblar una ciutat interessant, tot i que no recordava
res i fins i tot amb les fotografies, em costa trobar algun record.
Per l’illa de Sant Louis, on teníem l’hotel hi havia molts
venedors ambulants, a la caça del turista, per vendre’t alguna cosa. Tinc
apuntat que parlaven una mica de castellà i també català!
Es veien cotxes molt nous i bons, suposo que eren dels que
vivien a Europa o Amèrica, i que havien vingut a passar les vacances. Senegal
atrau molt turisme, i especialment l’illa de Gorée atrau a moltes famílies
afroamericanes.
Passejant per la ciutat vam veure una mena de carrossa en forma
de vaixell d’esclaus, que farien desfilar pels carrers. Era 30 de desembre, per
tant suposo que era per la festa de la Desfilada del Fanal. El que tinc anotat
és que estaven preparant un concert, una desfilada i un concurs, suposo que
entre les carrosses que desfilen es deu fer un concurs.
A la nit vam anar al concert, hi havia força gent i moltes
empentes, però tot de forma tranquil·la. Jo vaig marxar abans de què comencés,
a 2/4 de 12 de la nit; estava cansada i no em sento còmode en les
aglomeracions, així que quan vaig aconseguir sortir, vaig tornar passejant cap
a l’hotel.
Com que no havia anat a dormir tard em vaig llevar d’hora i
vaig poder passejar una mica per la ciutat.
Primer vaig anar cap a la part
antiga, al mercat, però com que era divendres, estava gairebé tot tancat. A la
platja hi havia cabres rodant, remenant la brossa, es veien arribar les barques amb el peix, nens jugant a pilota...
un ambient tranquil, bastanta brutícia i també força gent netejant.
Al barri de pescadors l’ambient és molt diferent al de l’illa
colonial i també és molt més pobre.
