Cap al segle XI, Morfil es trobava al cor de Tekrour, un dels
primers estats musulmans subsaharians. Per tant, era un centre important del
comerç transsaharià. Posteriorment, l’illa va passar a formar part de l’Imperi
de Ghana, després de l’Imperi de Mali, i finalment va ser conquerida pels
francesos.
Morfil és una franja de terra estreta i baixa, de més de 100 km
de llargada, que es troba entre els dos rius, el Senegal i el Doué.
Les dues ciutats més importants de l’illa són Podor, a l’extrem
occidental, i Saldé a l’altre extrem. Podor era un antic port comercial a
l’època colonial. A l’illa hi ha camps de mill i d’arròs.
Per les fotografies no arribo a saber si és Podor o Saldé.
Jumbo són unes pastilles de caldo que es troben en molts llocs d’Àfrica Occidental.
Vam acampar al costat d’un poble petit, en algun lloc de l’illa de Morfil, prop d’un poble una mica més gran que crec que era Guédé.
A la riba del riu, en tot el trajecte que estàvem fent, anàvem
veient gent treballant als camps, hi havia cultius d’arròs, de blat de moro, de
mill... Pels poblets que anem passant la gent és amable. Un cop més ens van
avisar que no donéssim res als nens, per evitar que deixessin l’escola per anar
a a buscar als turistes.
Ens van parlar també del respecte als grans. Tots els adults
tenen dret a renyar als nens, encara que no siguin els seus fills; i els nens,
als grans
Ens van parlar també del respecte als grans. Tots els adults tenen dret a renyar als nens, encara que no siguin els seus fills; i els nens, als grans els anomenen pare i mare, com a senyal de respecte, encara que no siguin la seva família sanguínia.
Vam embarcar de nou, començant el retorn cap a Saint Louis. El paisatge és molt diferent a una banda i l’altre del riu. La banda mauritana és àrida i seca, mentre que la senegalesa és verda i es veu cultivada. Si ho tinc ben entès, el riu pertany a Senegal, tot i que els mauritans poden aprofitar l’aigua per al rec i em sembla que també hi poden pescar. Nosaltres no podem desembarcar a la costa mauritana.
