Nord de Senegal (2011)-7. Riu Senegal: navegant fins al primer campament

Vam embarcar al “Reine du fleuve” una barca de 23 metres de llarg especialment construïda per visitar la regió dels tukulor.

Vam arribar al lloc on passaríem la nit. A la barca dúiem tot el què calia per muntar un bon campament a la vora del riu.

Mentre els barquers muntaven el campament nosaltres vam anar a passejar i vam trobar els grans termiters típics d’Àfrica.

Al Senegal hi viuen més de 60 espècies de tèrmits, adaptades a diferents climes i sòls, segons si la zona és seca o humida. Destaquen per construir grans nius de fang, els termiters, que superen els dos metres d’alçada.

El gènere Macrotermes forma termiters de terra endurida i  cultiva fong; aquests tèrmits recullen matèria vegetal morta i cultiven fongs especialitats per digerir la cel·lulosa, a dins el niu i els hi serveix per alimentar-se.

Els tèrmits ajuden a reciclar nutrients i a millorar la filtració de l’aigua a la sabana. El problema és que algunes espècies danyen cultius o la fusta en zones rurals i urbanes.

El tèrmit està compost per un cos tou d’1 cm i fins a 11 cm per a la reina. La reina i el rei viuen fins als 25 anys, mentre que els treballadors i soldats viuen un màxim de 5 anys. La parella pot produir fins a 36.000 ous al dia.

S’estima que una colònia madura allibera uns 10.000 adults (individus madurs) per any. Però d’aquests tan sols uns 500 formen parelles i en unes 10 hores els sobrevivents són uns 370. Dos mesos més tard tan sols  queden 44 parelles en activitat i que han format un nou termiter.

La temperatura dins del termiter es manté al voltant dels 27 ºC. L’estructura del termiter està dissenyada per regular la ventilació, la temperatura i la humitat.

Els termiters es consideren bons indicadors de la qualitat del sòl i la seva presència és essencial per a la salut dels sòls tropicals. A més, pel fet que els tèrmits excaven múltiples galeries, afluixen el sòl. En cas de pluja, l’aigua s’arrossega profundament dins del termiter, cosa que humiteja el sòl més ràpidament.

Una de les coses que sempre em fascina a l’Àfrica occidental és el contrast de colors entre la terra vermellosa i el verd dels arbres i matolls.

També em fascinen les postes de sol; sempre m’agraden els colors de les postes des ol, però en aquests espais tan oberts i plans, on res et tapa el disc solar, ho trobo fantàstic; a més de l’entorn m’impressiona el silenci, lluny de poblacions, només nosaltres i les bestioles que corren per allà... Moments amb una màgia especial.

La nit de Cap d’Any

Quan vam tornar del nostre passeig ja teníem el campament muntat i la taula parada per celebrar la nit de cap d’any. Hi havia tamborets baixos, un parell de quinqués de petroli, copes de vi i aigua...

D’aperitiu ens van servir crestes de peix amb salsa de ceba. El plat fort era cuscús amb carn de cabrit, a continuació un assortit de formatges, molt francès, i per acabar, pastís. Una passada.

Per celebrar l’inici del nou any ens van donar bengales i globus. Va ser divertit i lo de les bengales, amb la foscor del voltant quedava molt bé.

No sé si realment ho vam fer a les 12 de la nit o molt abans; les nits de cap d’any que he passat acampada en deserts sempre ho hem fet força abans. Es comença a sopar quan ja es fosc, però no s’espera fins a les 12, ja que són masses hores a les fosques i sovint amb fred. 

Al matí següent, a l’hora de l’esmorzar ens van sorprendre també amb una bona taula parada.

Després d’esmorzar vam anar a peu fins al poblat de tova, que va quedar destruït per unes inundacions i el nou poble està una mica més endins.

La mesquita és d’estil sudanès; al poble tenien una placa solar per poder carregar els mòbils; hi havia cases amb tres habitacions.