A Mongla vam començar el nostre recorregut per una petita part de Sundarbans. Aquí vam embarcar en el que seria el nostre allotjament durant tres nits. Era una embarcació per nosaltres sols. Senzilla, però jo no em puc queixar ja que em va tocar la cabina a dalt. Les que estaven a baix eren una mica més claustrofòbiques.
De totes formes no fèiem vida tancats sinó que estàvem a fora, veient el paisatge, llegint, menjant o passant l’estona. En els lavabos, tot i que eren petits, hi havia dutxa. I el més important és que la tripulació era encantadora. Molt servicials i amables. També molt riallers. El capità, du el cabell i la barba tenyits de color taronja; em sembla que ho fan amb hena. A més dúiem una barqueta que era amb la que ens ficàvem pels canals.
Sundarbans és una gran extensió que hi ha al sud de Bangladesh i que s’estén fins a l’Índia, en la part del golf de Bengala on hi ah el delta que formen el Ganges, el Brahmaputra i el Meghna. Un 60% del Sundarbans es troba a Bangladesh i el 40% restant a l’índia.
Té una extensió de 10.000 Km2; un 30% d’aquesta extensió està coberta d’aigua. Aquí hi ha el bosc de manglars més gran del mon i és patrimoni de la Unesco des del 1987.
Hi ha estudis que indiquen que l’extensió que ocupa el manglar s’ha anat reduint al llarg dels anys; en els darrers 200 anys s’hauria reduït en una tercera part.
Degut a la densitat de població i a l’explotació dels recursos que hi ha, la biodiversitat de Sundarbans està en perill. Per això actualment hi ha dos zones protegides.
Sundarbans en bengalí vol dir “bosc bonic”, ara be es pensa que aquest nom podria derivar del nom d’un arbre característic d’aquest manglar, i que em sembla que és una espècie de manglar, el sundari (heritiera littoralis).
En el nostre recorregut anàvem trobant barquetes i alguns pescadors de gambes que treuen les xarxes de color blau. Hi ha molt moviment i el litoral es veu molt industrialitzat.
Al vespre vam agafar la barqueta per entrar als canals. Abans de salpar ens van pujar a la barca uns plats de patates fregides. Estaven boníssimes. Tenien un lleuger arrebossat que les feia delicioses.
La navegació pels canals era molt més bonica, ja que perds de vista la zona industrial. A la vora de l’aigua es van trobant cases, construïdes en fusta i sobre pilons per evitar que hi entri aigua i també protegides de la humitat del sòl. I moviment de gent, en general, enfeinada.
La posta de sol va ser bonica, tot i que el paisatge l’imaginava més idíl·lic, i en la part oberta es veuen moltes grans construccions.
Vam tornar a la nostra embarcació, per fer torns per la dutxa mentre esperàvem el sopar. Aquí el ritme el marca la llum solar.
A les 6 mati, abans d’esmorzar vam anar a fer una primera caminada per la selva. Hi havia molta humitat. Llegeixo que a Sundarbans la humitat està entre el 70 i el 80%. Donada la seva situació geogràfica està considerat un bosc tropical i la temperatura al llarg de l’any es troba entre els 21 i els 30 ºC .
Vam fer un circuit circular, acompanyats per un rànger, uniformat i armat. De la diversitat animal que hi ha aquí no vam veure gran cosa; vam veure alguns ocells i uns quants micos.
A mi em va agradar el passeig, ja que hi ha silenci i tan sols sents el vent entre la vegetació i els ocells. També alguna altra bestiola que no es veu però que fa soroll entre les fulles.
Ens ensenyen un punt on fa dos anys una tigressa va parir dos cadells. No vam tenir sort i no vam veure cap tigre. El rànger ens diu que ell només n’ha vist tres cops.
En els boscos de Sundarbans hi ha una gran diversitat animal, però el que atrau més l’interès és el tigre de bengala. L’any 2015 es va fer un cens per veure quants en quedaven i es va veure que a la part de Bangladesh n’hi vivien 106 i a l’Índia 74. Ara be, en un altre lloc diuen que hi ha uns 400-450 exemplars d’aquest tigre.
Cada any hi ha gent que mor per l’atac d’algun tigre. En general hi ha entre 30 i 100 atacs per part de tigres a humans. Això és degut a que és una zona densament poblada.
A Sundarbans hi ha una gran biodiversitat, no tot acaba amb el tigre. Hi ha 693 espècies animals: 49 espècies de mamífers, 59 de rèptils, 8 d’amfibis, 210 espècies de peixos, 24 de gambes, 14 de crancs i 43 de mol·luscs. Hi ha una gran varietat d’aus aquàtiques i de rapinyaires.
En quant a la diversitat en el mon vegetal tampoc està gens malament. Hi ha 334 espècies de plantes, 165 tipus d’algues, 13 espècies d’orquídies...
En el nostre recorregut vam vorejar un embassament amb plantes aquàtiques, em sembla que eren tipus nenúfar. Vam arribar fins a una torre mirador, per copsar la frondositat del bosc.
Després de la passejada vam tornar a la nostra embarcació per esmorzar i continuar la navegació cap a l’estació forestal de Kotka on hi vam arribar després de dinar.
Aprofitem el temps de navegació per aprendre alguna cosa més sobre aquest país i la seva gent.
La primera ministre Sheikh Hasina, líder de la lliga Awami, que està en el seu quart i darrer mandat, és una persona amb un elevat nivell cultural. Ha fet prosperar al país, i part dels seus esforços s’han enfocat a potenciar l’educació de les noies. Per això per les nenes i noies l’educació és gratuïta; pels nens tan sols la primària és gratuïta. Considera que si les dones tenen un bon nivell educatiu ho transmetran als seus fills i aquests també tindran educació.
Pel que ens diuen també treballa per reduir les diferencies socials, ajudant a les classes més desfavorides a sortir del pou de la pobresa, i posant taxes als que tenen major riquesa.
A nivell sanitari, la sanitat publica no funciona be, diuen que et dediquen molt poc temps i atenció. Si necessites una operació, si no pagues no t’operen.
La gent de Bangladesh que té recursos viatja sobretot als països del voltant: Índia, Nepal i Bhutan.
Com ja vaig comentar, és un país en el que es veu molta activitat comercial. Exporten molt, tot i que un 80% de les seves exportacions son del ram tèxtil, també exporten altres productes com són peix i marisc congelat, jute, cuir... Les importacions venen majoritàriament de la Xina i sud-est asiàtic.
Els ports de Bangladesh s’han utilitzat molt pel desballestament de grans embarcacions. Els països rics venen a països com Bangladesh i l’Índia els seus vaixells quan ja no son operatius. Les condicions de treball en el desballestament i la contaminació que genera són un greu problema. Les drassanes de desballestament s’han convertit en abocadors de vaixells. 
Ara be, poc a poc el país a començat a explotar el seu potencial en construcció naval. Les primeres exportacions en aquest camp van ser de petites embarcacions per Moçambic i Maldives, però en el 2008 van fer la primera venta de grans vaixells a Europa. I des de llavors ha augmentat la venta de grans embarcacions a diferents països. 
Després de dinar, ja a l’estació forestal de Kotka vam agafar altre cop la barqueta per arribar a la platja. Hi ha una passarel·la de fusta una mica elevada que et permet arribar a terra ferma. Vam fer una caminada pel bosc, i el manglar.
L’únic tigre que vam veure és el del cartell de l’entrada. Aquí també hi ha micos, que es passegen pel manglar sense problemes. Caminar per un manglar no és gens fàcil: el terra està cobert de punxes de fusta de mides variables, algunes arriben a tenir uns 20 centímetres d’alçada. Has d’anar mirant a terra per no entropessar o clavar-te-les. Aquí el risc és que caiguis i te les clavis.
Es manglars tenen arrels enterrades i unes altres aèries per on agafen oxigen i extreuen la sal. El manglar és una planta resistent a la sal.
Sundarbans és una regió plana, amb zones d’aiguamolls, on hi ha un munt d’illes separades per canals o rierols. La part costanera està sotmesa de forma constant a l’efecte de les marees amb la pujada i baixada d’aigües i també als ciclons.
El manglar de Sundarbans es troba en una zona de confluència d’aigua dolça, dels rius que baixen des de l’Himàlaia amb l’aigua salada del mar de bengala.
De fet a Sundarbans hi ha una zona d’aiguamolls d’aigua dolça, i altres zones d’aigua salada. El manglar és la zona on la salinitat és més gran. La zona que es diu d’aigua dolça rep aquest nom ja que la concentració de sals és baixa. En època de pluges és pràcticament aigua dolça ja que la seva aigua es barreja amb la que baixa de forma abundant de les muntanyes, i aquest flux d’aigua evita l’entrada d’aigua de mar. 
Una de les peculiaritats del terreny de Sundarbans és que esta subjecte a les inundacions temporals i als efectes de la salinitat; tot això afecta a la vegetació. Hi ha zones en les que el terreny no està molt consolidat, és semi sòlid. L’acidesa del terreny varia entre les diferents zones, i es troba en un rang de pH que va des del 5,3 (àcid) fins a 8,0 (bàsic). Les sals que formen el sol varien també d’un punt a l’altre de Sundarbans; predomina les sals de calci i sodi, sent la quantitat de potassi un 25% menor. 
Quan hi ha ciclons, l’aigua de mar ho envaeix tot, alterant significativament la salinitat. El cicló que hi va haver en el 2007 va afectar a un 40% de la superfície de Sunderbans.
La caminada que vam fer va ser molt bonica. Vam passar pel costat d’algun micos i en un clar del bosc vam poder gaudir de la companyia d’uns axis, una mena de cérvols de clapes blanques. Els personal local que ens acompanyava van tallar branques dels arbres, per tal de que l’olor els atragués. Es van acostar tímidament, en grup. Uns es mostraven tímids, altres més agosarats i ens miraven des de la distància amb curiositat.
Aquesta zona va veure’s molt afectada pel tsunami que hio va haver en el 2009. Queden les restes de la casa del guarda, que en estar prop de la platja va patir l’envestida de les grans onades.
Quan els aigües es van calmar, van trobar les restes d’una balena morta; els seus ossos estan ara en les ruïnes de la casa del guarda. No sé si és perquè van aparèixer allà o les hi ha posat. És un lloc de difícil accés, pel que m’imagino que ha quedat on es va trobar. En aquest tsunami van morir molts animals, inclosos alguns tigres.
Teniem el vaixell ancorat en un dels canals. Ens van dir que a vegades algun tigre creua el canal al vespre o a la nit. Vam estar una mica pendent, però ni rastre del felí.
El paisatge en aquesta zona és més sec que per on havíem estat al matí i també es veuen més restes de sal per tot arreu.
