Després de dinar vam anar a visitar la necròpolis d’Al- Kurru.
Aquest va ser el primer dels tres cementiris reials utilitzats pels reis
cuixites de Nàpata, també coneguts com la 25ª dinastia d’Egipte; en aquest
cementiri hi ha algunes de les piràmides reials de Núbia.
Al-Kurru es troba entre la 3ª i la 4ª cascada del Nil, uns 1,6
km a l’oest del riu. Aquesta necròpolis va ser excavada per primera vegada per
George Reisner, l’any 1918; l’any següent i després de la seva mort va ser el
seu ajudant, Dows Dunham, el que es va fer càrrec de l’excavació i de publicar
l’informe de l’excavació d’Al-Kurru, l’any
1950.
Aquest cementiri es va utilitzar principalment des del 860 aC
fins al 650 aC. La primera tomba amb un nom adjunt és la del rei Piye (també
conegut com a rei Piankhy) que data d’aproximadament el 750 aC; les setze
tombes anteriors possiblement pertanyen als predecessors reials de Piye.
L’últim rei de la dinastia 25, Tantamani, va ser enterrat aquí al voltant del
650 aC.
Els posteriors governants de Nàpata van optar per ser enterrats
al cementiri reial de Nuri. No obstant això, a mitjans del segle IV, el rei 20,
el nom del qual es desconeix, va optar per construir la seva tomba, així com la
de la seva consort, a Al-Kurru.
Reisner pensava que la tomba més antiga, datava de l’època del
faraó Sheshonq I de l’Antic Egipte (c. 860 aC) i és anterior al Regne de Nàpata
en uns 200 anys. En l’actualitat, alguns estudiosos pensen que les tombes més
antigues serien de finals de la 20ª dinastia d’Egipte (c. 1070 aC);ara bé,
d’altres investigadors estan més o menys d’acord amb la cronologia de Reisner,
i situen la data d’ús inicial al 850-830 aC, en lloc de la data proposada per
Reisner de 860 aC.
El cementiri està dividit en tres parts per dos uadis. La
secció central sembla ser la més antiga i conté diverses tombes tipus túmul
anteriors al Regne de Nàpata. No totes les tombes que hi ha són piràmides.
Hi ha túmuls d’estil nubi que consisteixen en una fossa tallada
a la roca coberta per un monticle circular de grava, còdols i runes. L’estil
dels túmuls va canviar amb el temps. N’hi ha que tenen parets circulars, que
són més resistents que les piles de runes que coronaven les tombes anteriors, i
tenien capelles d’ofrena. D’altres tenen planta quadrada i també una capella
d’ofrenes.
Reisner creia que aquestes tombes quadrades eren mastabes,
estructures de sostre pla, però Lohwasser i Kendall argumenten que en realitat
estaven coronades amb petites piràmides que van ser retirades quan les tombes
van ser saquejades.
La tomba del rei Piye marca un altre canvi en l’estil de
construcció de les tombes d’Al-Kurru, ja que va ser enterrat en una cambra
voltada que va ser tallada a la roca i construïda amb maçoneria de pedra.
Les piràmides reials construïdes després de la del rei Piye
eren igualment monumentals i les tombes del rei Tanwetamani i la reina Qalhata
estan pintades amb escenes de l’inframon egipci. Malauradament, gairebé totes
les tombes d’Al-Kurru van ser saquejades, deixant les tombes en força mal
estat. Tot i això, els artefactes que van quedar donen una idea de la riquesa
dels governants i de la destresa dels seus artesans.
En el període medieval, quan la regió formava part del regne
cristià de Makuria, Al-Kurru va constituir un assentament emmurallat que va
funcionar fins al 1200 aproximadament. En aquest període, els nubis cristians
van tallar diversos grafitis en una de les piràmides, incloent monogrames,
símbols cristians i, el més notable, una multitud de vaixells, potser
commemorant una mena de processó fluvial.
Una mica separat de les piràmides es van trobar quatre fileres
de tombes que contenien enterraments de cavalls. Les quatre tombes de la
primera fila probablement daten de l’època de Piye, les tombes de la segona
fila daten de l’època de Shabaka, les tombes de la tercera fila daten de
l’època de Shebitqo, i les tombes de la quarta i última fila daten de l’època
de Tantamani.
Totes les tombes havien estat saquejades, però amb el que
quedava es va poder determinar que els cavalls estaven enterrats en posició
vertical i que s’enterraven amb tots els seus ornaments.
La majoria de les piràmides reials núbies daten de la primera
part del període cuixita (reis nàpata), des d’Alara de Núbia (795–752 aC) fins
al rei Nastasen (335–315 aC.
Fins al segle IX aC, els nubians s’enterraven en túmuls. En
aquesta època, els reis s'encomanaven a Amon. Els seus títols també foren els
mateixos o similars que els dels faraons egipcis. A la tomba d’Alara (vers
795-760 aC), s’hi han trobat símbols egipcis, així com en altres tombes de
reis.
A la meitat del segle VIII aC, el rei Piankhi va establir un
sistema d’enterrament amb semblances al d’Egipte, amb els túmuls convertits en
piràmides.
Era impressionant passejar per la necròpolis, sense ningú. No
podia deixar de comparar-ho amb Egipte, que sempre està tot ple de gent. Aquí
s’hi respirava tranquil·litat.
Com ja he comentat, aquestes piràmides són més petites que les
d’Egipte, però són més estilitzades, a mi em semblen més elegants. N’hi havia
dues d’obertes que vam poder visitar; una és la del faraó
Tantamani,
(664-653 aC), que té dues
cambres subterrànies amb les pintures de les parets i sostre força ben
conservades. Aquest va ser el darrer faraó negre que va regnar sobre Egipte.
L’altra tomba és la de la seva mare, que va morir abans de que estes acabada la
decoració. No dipositaven el sarcòfag directament a terra, sinó sobre una mena
de taula.
