Després de descansar vam sortir a veure una mica la ciutat de Khartum. Quan no feia gaire que passejàvem se’ns va acostar algú, no recordo si policia o vianant i ens va dir que si no teníem permís, no podíem fer fotografies. I evidentment, no el teníem el permís, ja ens vam justificar dient que acabàvem d’arribar i encara no havíem tot just havíem vist al guia. O sigui quer just havia fet un parell de fotografies.
Al matí vam veure molt bullici a la ciutat. Pel carrer molts
dels homes vestien túnica blanca i duien turbant. Em va sorprendre una mica
veure molts dels homes amb mòbil. En quant al cotxes hi havia barreja, alguns
bons i altres força atrotinats. Una altra cosa que em va cridar l’atenció era
veure edificis a mig construir, sense acabar, però amb les obres aturades.
Vam dinar en un restaurant força espaiós; la gent ens mirava
amb curiositat. Al restaurant la gent no tenia pressa per marxar, un cop han
acabat de menjar, s’estan força estona de tertúlia. La gent que hi havia, a
l’igual que a l’avió, de faccions molt diferents: uns esvelts i prims i altres
més grassonets, amb una complexió ben diferent; tots anaven vestits amb
elegància, en part donava aquesta sensació ja que tenien una mena d’elegància
natural.
Khartum és la capital de Sudan i l’àrea urbana més gran del
país. Com deia abans, es troba a la confluència del Nil Blanc, que flueix cap
alnord, des del llac Victòria, i el Nil Blau, que flueix cap a l’oest des del
llac Tana a Etiòpia.
L’àrea metropolitana de Khartum queda dividida en tres parts
per aquests dos rius: Khartum pròpiament dita, que està unida per ponts a
Khartum Nord (al-Kharṭūm Baḥrī) i Omdurman (Umm Durmān) a l’oest. El lloc on es
troben els dos Nils es coneix com al-Mogran o al-Muqran (La confluència).
Per tant, vinguis d’on vinguis, per accedir al centre has
d’entrar a través d’algun dels ponts, que segons a quines hores estan molt
congestionats i pots trigar molta estona per entrar o sortir de la ciutat. Ho
vam viure a la tarda que vam anar a veure el mercat d’Omdurman.
Khartum la va fundar, l’any 1821, Muhammad Ali Pasha, alnord de
l’antiga ciutat de Soba.
Soba es troba 15 km al sud de Khartum, a la riba est del Nil
Blau; va ser la capital del regne cristià d’Aloa a Núbia (aproximadament entre
el 600 i el 1504). Es conserven encara les restes d'algunes esglésies en mal
estat que ja no s’utilitzen per al culte. Hi ha nombroses inscripcions en nubià
antic i també texts grecs. S’ha trobat una tomba reial amb inscripcions
gregues. El rei d’Aloa va adoptar el cristianisme monofisita al final del segle
VI quan Soba encara no era la capital. Al segle IX, quan va adquirir la
condició de capital va tenir nombrosos edificis eclesiàstics. L’època de màxim
esplendor va ser en el segle X. Els seus costums i normes eren similars a
Dongola, a la que superava en riquesa i poder. Els reis van intentar unir les
dues corones per mitjà d’enllaços matrimonials, però no van tenir massa èxit.
A la ciutat de Soba hi havia un barri ocupat per comerciants
estrangers musulmans que aportaven a la cort els productes de luxe. Vers el
1504 fou conquerida pels funj.
El funj va ser un poble negroide que ocupava el sud de Núbia
entre el Nil Blanc i el Nil Blau; es van establir en aquesta zona abans del
segle V, procedent de l’oest. Estaven emparentats amb els actuals Shilluk del
sud del Sudan amb els quals actualment estan barrejats. Van assimilar els
costums àrabs i religió musulmana amb facilitat i es van barrejar amb els àrabs
mitjançant matrimonis mixtos.
Molts materials de la ciutat de Soba es van emprar en la
construcció l’any 1821 de Khartum.
L’any 1882 l’Imperi Britànic va prendre el control del govern
egipci, deixant l’administració del Sudan en mans dels egipcis. Quan va
esclatar la Guerra Mahdista, els britànics van intentar evacuar les guarnicions
anglo-egípcies del Sudan, però el setge de Khartum, el 1884, va acabar amb la
captura de la ciutat per part de les forces mahdistes i una massacre de la
guarnició anglo-egípcia que la defensava. En el 1898 va ser reocupada per les
forces britàniques i va ser la seu del govern anglo-egipci del Sudan fins al
1956.
L’any 1956, en aconseguir la independència, Khartum va passar a
ser la capital.
L’any 1973 hi va haver un atac, perpetrat per l’Organització
Setembre Negre, a l’ambaixada saudita. Van agafar a 10 diplomàtics com a
ostatges; em sembla que el president Richard Nixon no va voler negociar amb els
terroristes i aquests van matar a tres dels ostatges, un belga i dos d’Estats
Units.
Al desembre de 2018, van haver-hi grans protestes pels carrers
de Khartum, en oposició a l’augment del preu dels productes bàsics, inclòs el
pa. Les protestes van créixer ràpidament, van tenir el suport de diferents
partits de l’oposició i també s’hi van unir moviments de joves i de dones. Era
l’inici de la revolució sudanesa de 2018-19, que va portar a la massacre de
Khartum, el 3 de juny de 2019, quan els militars van emprar armes de foc i
gasos lacrimògens per dispersar uns manifestants que estaven asseguts. La xifra
oficial de morts és de 128, però es diu que podrien haver sigut molts més; al
menys 40 cossos els havien tirat al riu.
Entre el 2023 i el 2025, la ciutat va patir un extens combat
durant la guerra civil que va involucrar les forces armades i les Forces de
Suport Ràpid (RSF), que van afectar l’aeroport internacional de Khartum i
altres llocs crítics. El 2025, les forces armades sudaneses van recuperar
Khartum de les RSF, deixant una destrucció generalitzada.
A la tarda, quan ens vam reunir total grup, vam anar a
Omdurman. Seguíem sense poder fer fotografies ja que encara no teníem els
permisos; vam donar dues fotografies i suposo que algú de l’agencia local va
fer els tràmits mentre nosaltres anàvem a Omdurman. De totes formes, ja ens van
avisar que quan tinguéssim el permís tampoc podríem fotografiar tot el que
volguéssim.
Vam passar pel punt de confluència dels rius, hi ha algunes
illes disperses enmig. Després vam continuar cap al mercat d’Omdurman.
El mercat em va impressionar. Tenien peix sec, empaquetat em
bosses de plàstic; els dàtils en aquesta època també són secs, després els
posen en remull amb llet; hi havia unes boletes de fruit del baobab. Em va
cridar l’atenció un ungüent que fabricaven a partir d’una fusta resinosa; no sé
per a què servia, la dona amb gestos m’indicava que s’aplicaven aquell ungüent
a les aixelles. No sé si volia dir que era un desodorant, o per combatre alguna
infecció de pell....
Tinc apuntat que em va semblar una ciutat curiosa; no tenien
plànols de la ciutat, ja que n hi ha turisme i els locals no en necessiten; en
canvi tens llocs on pots connectar l’ordinador portàtil. Es veien molts homes
de negocis, també molta botigueta petita. Una ciutat decontrastos, de
modernitat i deixadesa.
Museu Nacional de Sudan
Abans de la guerra civil sudanesa que va començar l’abril de
2023, l’edifici del museu i els seus jardins circumdants albergaven la
col·lecció arqueològica núbia més gran i completa del món, inclosos objectes
des del Paleolític fins al període islàmic, procedents de tots els llocs
importants del Sudan.
El museu contenia peces dels diferents períodes de la història
del Sudan. Però el Museu Nacional va ser l’escenari de intensos combats durant
la guerra civil sudanesa (2023-present) entre les Forces Armades Sudaneses
(SAF) i les Forces de Suport Ràpid (RSF) paramilitars. El 2 de juny de 2023, el
museu el van ocupar les RSF. La majoria de les exposicions, entre elles mòmies
antigues que daten del 2500 aC, que són de les més antigues i arqueològicament
significatives del món, van ser destruïdes, saquejades o greument danyades per
les RSF.
Aquell any 2005 s’hi podien veure dos temples complets, traslladats aquí abans de que les aigües del llac Nasser cobrissin el seu lloc d’origen.
Omdurman és una de les
ciutats importants de Sudan, i la segona més poblada. Es troba a la riba oest
del riu Nil, a la confluència entre el Nil Blanc i Nil Blau. Es troba al
nord-oest de Khartum, de fet forma una sola ciutat amb Khartum i Khartum Nord
(Bahri). Hi ha un pont sobre el Ni Blanc connecta Omdurman amb Khartum.
Va sorgir com a residència d’un santó de nom Hamad ibn Muhammad
al-Mashyakhi, conegut com a Ead o Walad Umm Maryum (1645-1729).
Amb el successor de Mahdí, Abd Allah ibn Muhammad, la ciutat es
va engrandir; alguns edificis notables d’aquesta època són la tomba del Mahdí,
la casa de Khalifa (ara un museu), l’arsenal (actualment un camp de futbol), el
tresor i la presó.
La població va créixer molt en el 1888-1889 quan el khalifa hi
va establir als seus parents i membres de la seva tribu, els Taaisha i Bakkara
del Darfur. Els anglesos la van reconquerir a la batalla d’Omdurman, l’any
1898.
La batalla d’Omdurman del 1898, en realitat va tenir lloc al
poble proper de Kerreri; en aquesta batalla Lord Kitchener va derrotar
decisivament les forces mahdistes.
El setembre de 1898, l’exèrcit britànic de vint mil homes ben
entrenats equipats, sota el comandament del general Horatio Herbert Kitchener
va envair el Sudan. A la batalla d’Omdurman, l’exèrcit britànic es va enfrontar
a defensors sudanesos que consistien en més de 52.000 dervixos de tribus del
desert mal armats. La batalla va acabar en cinc hores. Els defensors sudanesos
van patir moltes baixes, amb almenys 10.000 morts. En canvi, hi va haver menys
de 400 baixes al bàndol britànic amb 48 soldats britànics que van perdre la
vida. Llavors, el general Kitchener va procedir a ordenar la profanació de la
tomba del Mahdí.
L’any següent, les forces britàniques van derrotar Abdallahi
ibn Muhammad, el Khalifa, a la batalla d’Umm Diwaykarat, assegurant el control
britànic sobre el Sudan.
El 10 de maig de 2008, el grup rebel de Darfur Moviment per la
Justícia i la Igualtat es va traslladar a la ciutat on va participar en
intensos combats amb les forces governamentals sudaneses. El seu objectiu era
enderrocar el govern d’Omar Hassan al-Bashir.
Durant la guerra civil sudanesa, la ciutat va ser ocupada per les Forces de Suport Ràpid entre abril de 2023 i maig de 2025. No sé quina és la situació actual.
És un edifici de dos pisos amb una sèrie de patis enllaçats; la
planta baixa va ser construïda el 1888 i la planta superior el 1891. La seva
estructura tradicional de fang té importància històrica, ja que exhibeix
l’estil i l’arquitectura imperants en aquella època.
Immediatament després de la batalla d’Omdurman l’edifici es va
convertir en un hospital de campanya i un camp de presoners de guerra.
El museu conté artefactes relacionats amb l’estat mahdista
(1885-1898), com ara pals de malla, monedes mahdistes, bitllets emesos per
Gordon durant el setge de Khartum, espases i objectes personals del Khalifa.
Algunes sales estan dedicades a la batalla d’Omdurman amb rifles, una pistola
automàtica, pancartes, llances i robes obtingudes del camp de batalla. La
col·lecció també inclou fotografies de Khartum durant aquest temps i la seva
posterior ocupació pels britànics.
No tinc gaires fotografies, suposo que és perquè encara no teníem els permisos, doncs era el primer dia i els estaven tramitant.
