Sudan, alta Núbia (2005)-3. Camí de Karima

Després de visitar la casa del Khalifa a Omdurman ens vam dirigir cap al nord, per arribar a Karima, que seria on ens allotjaríem durant tres dies.

El uadi Muqaddam és el llit d’un riu sec, d’uns 320 km que s’estén des de més enllà d’Omdurman cap al nord fins al gran revolt del Nil prop de Korti. Dona nom a la formació geològica uadi Milk. Alguns estudiosos assumeixen que uadi Muqaddam és un antic canal del Nil Blanc.

Aquesta regió fou el centre d’una cultura de la que s’han trobat túmuls i cementiris. Un dels llocs on s’han trobat restes de túmuls és a Al-Meragh, 225 km al nord de Khartum i 65 km al sud de Korti. En aquesta ciutat s’han localitzat també les restes d’un antic assentament meroític que fou destruït per uns invasors identificats com els meded, que les inscripcions diuen que vivien a l’oest de Krtn que sembla la transcripció de Korti. La seu originària dels meded podria haver estat a Gireid-Fuweika, uns 50 km al nord d’Al-Meragh, i foren els meded els que desenvoluparen la cultura dels túmuls.

Els Meded serien un poble nòmada que envaïa periòdicament el regne de Mèroe, a l’època de pluges, per cercar aigua i menjar pel bestiar; vivien a l’oest del riu Nil, a la regió del Wadi Muqaddam al sud de Korti.

Els territoris dels uadi Abu Dom, uadi Muqaddam, i uadi al-Malik, formaven la regió anomenada Baiuda (Bayuda), poblada per sedentaris, que eren governats per caps a nivell local i per caps suprems o reis a nivell regional, segon expliquen les inscripcions que s’han trobat a Nàpata, que són probablement del 500-400 aC.

L’estela de Kawa, del rei Irike-amanote (cap al 430-400 aC) fa esment de què Krtn (Korti) fou atacada 8 dies després de la coronació del rei, que s’havia desplaçat a un palau que tenia allà; els atacants eren saquejadors del desert de l’oest, anomenats Mdd (Meded), que van fugir quan van veure que el rei era allí, i els soldats reials van matar molts enemic i no van tenir cap baixa.

Una altra estela, aquesta del rei Harsiotef (cap al 390-350 aC), el rei diu que el seu tercer any va combatre els rebels de la terra dels Meded y els va derrotar i que el cinquè any va enviar contra ells a l’infantaria i la cavalleria; el rei diu que va destruir tres ciutats del districte de Anruare i feren presoner al cap dels Meded, Saweri-raga, que fou executat. L’any següent el rei va tornar a marxar contra els Meded i els va derrotar altra vegada, els hi va capturar els ramats i els esclaus i esclaves. El rei Meded va reconèixer al rei de Mèroe i s’hi va sotmetre deixant al seu lloctinent com a ostatge, després del qual el rei es va retirar. Després d’això no s’esmenten altres combats.

És possible que fos llavors quan Mèroe va establir el seu domini sobre la regió i va establir un centre administratiu a Al-Meragh; no devia ser un establiment aïllat, tot i que amb excepció de l’establiment de Tamtam no se n’ha descobert encara cap mes.

Se suposa que els meroítes es van establir a tota la regió del Wadi Muqadam; en aquella època se suposa que les condicions climàtiques i productives devien ser molt millors que les actuals. L’establiment meroític a la regió degué produir-se vers el 300 aC o poc abans i no va sobreviure massa temps. Abans del 100 aC (probablement vers el 200 aC) havia estat destruït pels Meded.

Durant el regnat de Nastasen (vers el 335-315 aC) apareix esmentat un poble sota el nom de Mdyy, que es creu que podrien ser el Meded. Nastasen va derrotar a molts pobles segons la seva estela, i en dona els noms, o el districte o tribu; els Mdyy haurien atacat la zona del temple de Kawa i pres els tresors que allí s’acumulaven des del temps del rei Aspelta. Com que Kawa és a la riba est del Nil, aquesta dada va servir per suposar que el Mdyy foren els avantpassats dels moderns beges.

L’establiment meroític va desaparèixer uns anys després. Les restes arqueològiques suggereixen la destrucció per foc i el saqueig de cada casa. No es torna a percebre posterior presència meroítica.

La ruta fins a Karima se’m va fer llarga, trobava que feia molta calor, tot i que els locals ens deien que no en feia gaire; això, sí, era calor sec. Segons les fotografies vam trigar unes 9 hores. Poc després de sortir d’Omdurman ja et trobes en ple desert, desert de sorra, que m’agrada molt més que el de pedres. És el desert occidental que enllaça amb el desert libi.

Bona part del trajecte era per carretera asfaltada i no hi havia massa trànsit. Vam anar fent parades, per prendre algun te, i també per dinar; el dinar el portàvem ja fet, suposo que no podíem aparèixer en un local de carretera una vintena de persones, tots de  cop per dinar. Nosaltres devíem ser 16, més guies i xofers dels 4x4, suposo que ja devíem ser 20. Mengem doncs el que hem portat, demanem begudes i després donem els plats per rentar, amb el que ja donem feina als del local i contribuïm econòmicament. 

Tota la gent que anem trobant són de pell fosca, suposo que són els nubis. 

Com deia, és un desert de sorra, amb alguna duna de tant en quant. És un desert habitat, ja que anem trobant poblets, amb cases de tova, petites guinguetes on venen productes bàsics.... La gent és amable i senten curiositat. Em va sorprendre que en algun dels llocs on vam parar no entenguessin la paraula toilet, que en general encara que no sàpiguen ni anglès ni francès, ho entenen.

En alguns pobles hi havia lavabos públics: dues casetes separades, per homes i dones i a l’interior, compartiments sense porta ni cortina. En general eren molt bàsics, tan sols un forat a terra. En alguns llocs no estava identificat quin era el d’homes i quin el de dones. 

Eren les 6 de la tarda quan vam arribar a Merowe, a la riba del Nil. Karima es troba a l’altra riba i cal agafar un ferri per creuar el Nil.

Jo pensava que havíem seguit la carretera que puja recte creuant el desert, fins arribar a Korti, que ja està al costat del riu. Sara ja no ho tinc tant clar, ja que tinc anotat que vam agafar el ferri a Merowe.

Era ja fosc i feia força fresca; la diferència de temperatura entre les hores de sol i al capvespre és impressionant. D’estar incòmodes per la calor a passar fred, en un interval de temps curt. 

Aquell any estaven asfaltant forces trams de carretera i a més estaven construint un pont sobre el Nil a Merowe, per substituir el ferri. Actualment es pot veure ja al mapa; és lògic doncs han passat 20 anys!

Com he explicant abans, al voltant de Karima hi ha diferents llocs històrics, que visitarem. Un d’ells són les piràmides de l’antiga ciutat de Mèroe; en català he vist que ho escriuen així, amb accent obert. I Merowe és la ciutat moderna, que té aeroport i on quan jo hi vaig ser estaven construint el pantà de Merowe, prop de la 4ª cascada; es va iniciar en el 2004 i es va acabar l’any 2009.