Corea del sud-21. Illa de Jeju

Avui anem cap a l’illa de Jeju. A l’hora d’esmorzar, encara a Gyeongju, Ehi havia molta gent, havies de fer cua per tot. Alguns grups eren força mal educats, això em va xocar ja que els coreans són molt educats i respectuosos. Semblaven xinesos, però el govern xines ha prohibit els viatges en grup a Corea del sud; m’expliquen que això és una forma de castigar a Estats Units, de forma indirecta. Els que sí que venen son gent de Taiwan i de Hong Kong.

El vol surt de la ciutat de Busan, per tant primer cal anar fins allà. És un aeroport internacional. La part internacional està molt tranquil·la, en canvi la dels vols domèstics està molt plena.

El primer que hem de fer és imprimir la tarja d’embarcament a les màquines que hi ha. Després vas cap a una altra màquina on deixes l’equipatge, has de fer que et llegeixi la tarja d’embarcament i llavors generala cinta que has de col·locar a l’equipatge i el resguard.

Quan vaig passar el control de passaports va resultar que en imprimir la tarja d’embarcament no havia sortit be, no hi apareixia el nom, només els dos cognoms. No m’hi havia fixat. Vaig haver d’anar a un taulell on feien la facturació de forma manual perquè corregissin la tarja a ma i posessin un segell validant la modificació.

El vol anava molt ple, l’avió complet; hi havia molt xivarri. Dura tan sols 45 minuts.

Aquesta illa és la més gran de Corea del Sud, està a la província autònoma de Jeju-do; és l’única província autònoma. Es troba al sud de la península de Corea, en una ubicació molt estratègica, ja que es troba entre tres mars, la mar groga, la de la Xina oriental i el mar de Japó o mar del’est.

Té forma ovalada, amb 73 km d’est a oest i 31 km de nord a sud. Al centre de l’illa hi ha la muntanya Hallasan. És una illa volcànica, formada per l’erupció d’un volcà submarí; el conjunt de l’illa amb els seus cons i tubs de lava forma part del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i des del novembre del 2011 està considerada una de les Set Meravelles Naturals del Món.

L’illa té dues ciutat, una al nord, Jeju, i l’altra al sud, Seogwipo. En aquest mapa he marcat els diferents llocs que vam visitar de l’illa.

Història

Els pobles d’aquesta illa van començar a créixer i a prosperar, desenvolupant-se una societat estratificada,  aproximadament als inicis del període dels Tres Regnes a la península, que s’ha datat al voltant del 57 aC.

Tamna

En registres històrics s’han trobat diferents noms, però es coneix generalment com Tamna, que en xinès vol dir illa estat. Segons el recull d’història dels Tres Regnes, el Samguk sagi, el primer cop que es va anomenar així a l’illa va ser l’any 476 dC.

S’han trobat restes de l’estat de Tamna a la costa nord i a la costa est. A partir dels estudis realitzats s’ha constatat que la gent de Tamna comerciava amb la península de Corea, amb Xina i amb Japó. Importaven eines de ferro, armes, ceràmica, bols de llautó, joies i guarniments de vidre i jade, i també aliments, com arròs, sal i plantes medicinals. Intercanviaven aquests productes per pell, betzoar de bou (el betzoar és una massa no digerible que s’acumula a l’estomac o intestins d’alguns animals, i que antigament es creia que seria com a antídot universal contra qualsevol verí), mandarines i productes marins (peixos, algues i orelles de mar).

L’any 1105 el rei de la dinastia Goryeo a la península, Suk-jong va incorporar l’estat de Tamna al seu regne, creant el districte administratiu Tamna-gun.

Tamna encara es fa servir a l’illa, per exemple hi ha negocis i edificis que duen aquest nom, en record de l’estat independent que va ser durant més de mil anys.

La creació de la illa de Jeju, que és l’única província coreana autònoma, es basa en el mite de Samseong, els tres semideus. Els tres semideus Yangeulna, Goeulna i Bueulna van aparèixer als vessants septentrionals del mont Hallasan, en un lloc que s’anomena els forats dels tres clans. Aquests tres semideus vivien principalment de la caça i un dia van trobar una caixa de fusta a l’oceà. Al seu interior hi havia les tres deesses de Byeokrangguk (una nació situada al sud-oest de la península de Corea) i al costat hi havia les llavors de cinc grans, vedells i poltres.

Els tres semideus del mont Hallasan es van casar amb les tres deesses de Byeokrangguk i van començar a cultivar la terra i a pasturar els animals.

Segons la llegenda, els descendents de Gouelna, un dels semideus, van tenir algun càrrec en el govern del regne de Silla, mentre que a la illa es va desenvolupar un nou regne, el regne de Tamna.

Tot i que Tamna era independent, pagava tribut als regnes veïns de la península, des del període dels Tres Regnes (57 aC- 668 dC), durant el regne de Silla unificada (668-935) i fins al regne de Goryeo (918-1392); però com ja he dit, va ser durant aquest regne, en el 1105, que Tamna va ser absorbit per Goryeo.

El nom de Tamna va canviar a Jeju durant el regnat de Gojong (1213-1259) de la dinastia Goryeo. Jeju vol dir “un gran poble a l’altra banda de l’oceà”.

Encara que va ser integrat a Goryeo, que era un estat molt més potents, va continuar desenvolupant la seva pròpia cultura i mantenia els seus costums.

En un altre lloc trobo que el regne de Tamna va ser annexionat a Corea durant la dinastia Joseon, en el 1404.

Sambyeolcho va ser un important camp de batalla, durant la dinastia Goryeo,  entre les forces de la resistència anti-mongol i les tropes mongoles. Es van construir algunes fortaleses defensives però la illa va caure en mans dels mongols.

En el segle XIII quan hi va haver les invasions mongoles de Corea, l’imperi Mongol va establir una base militar a l’illa de Jeju; va convertir una part de l’illa en zona de pastura per a la cavalleria.

A començaments del segle XV l’illa estava sotmesa al govern centralitzat de la dinastia Joseon; durant uns dos-cents anys els seus habitants tenien prohibit viatjar i anar al continent. Hi havia revoltes de la població que van ser sufocades.

Jeju com a terra d’exili

Durant la dinastia Joseon el nom de l’illa, Jeju-do, feia por. En aquell temps hi havia cinc tipus de penes: execució, exili, treballs forçats, flagel·lació i assots. Evidentment l’execució era la pitjor, seguit de l’exili. Quan es castigava a algú amb l’exili se l’enviava a un lloc llunyà del que mai tornava. El lloc més allunyat de Seül on s’enviava a la gent era a aquesta illa, Jeju. Es considerava un càstig molt dur, ja que vivien en una terra molt diferent de la seva, en una illa, amb unes condicions de vida molt diferents a les del continent.

De fet, va ser durant la dinastia Goryeo i la Joseon que es va fer servir l’illa com a lloc d’exili. Jeju va tenir més exiliats que qualsevol altre lloc de Corea. Va tenir exiliats de diferents classes socials, membres de la família reial, oficials, tècnics, personal de servei, artistes, intel·lectuals...., però també gent corrent. Les raons per les que se’ls enviava a l’exili eren diverses, podia ser per conflictes polítics, lladres, algú que hagués fet trampes a les oposicions estatals...

Un dels exiliats més famosos va ser el cal·lígraf Kim Jeonghui. Diversos reputats erudits confucians també van estar desterrats a l’illa i van dedicar- se a ensenyar als residents de Jeju, que tenien prohibit anar al continent. Van tenir prohibit trepitjar el continent durant dos cents anys.

Gracies a l’educació impartida pels exiliats hi va haver joves de Jeju que van aprovar els exàmens de funcionari estatal.

Va ser durant la dinastia Joseon que Jeju es va convertir oficialment en un lloc d’exili. En aquest període de 500 anys hi va haver uns 200 exiliats desterrats en aquesta illa.

Durant els 500 anys de domini de la dinastia Joseon cada població tenia la seva muralla, i a l’interior del recinte emmurallat hi havia les estructures governamentals i també els habitatges. Cada població tenia una escola confuciana i una escola nacional. Per protegir-se dels atacs japonesos es van construir diverses fortaleses.

A Jeju també van patir la colonització japonesa; van convertir l’illa en una  base militar. Van mobilitzar part de la població per a realitzar les tasques de construcció de les estructures militars. Una altra part de la població, dones, les van enviar al camp de batalla, amb el nom de “dones de confort”, dones al servei del militars japonesos.

Malgrat que les condicions eren molt dures, hi va haver un important moviment de resistència contra els japonesos.

L’aixecament de Jeju del 3 d’abril del 1948

No s’ha decidit quina és la millor forma d’anomenar els fets que van tenir lloc el 3 d’abril del 1948 a Jeju: aixecament, insurrecció, revolta? Va ser una massacre, una de les tragèdies més grans de la història contemporània d’aquesta illa. Es van destruir més de 130 pobles i van morir milers de persones. Les conseqüències d’aquesta matança es van allargar durant set anys i diuen que per tota l’illa hi ha vestigis d’aquests fets.

Hi ha un parc memorial, que no vam visitar, és el Parc de la Pau 3 d’abril; commemora els fets d’aquest dia. Hi ha un monument creat per recordar a les víctimes i promoure la reconciliació i la convivència. És un baeki, una pedra blanca al costat d’una inscripció que diu: algun dia aquesta pedra s’aixecarà amb el nom verdader per l’aixecament del 3 d’abril de Jeju.

Els inicis de la rebel·lió i els primers trets van començar al març del 1941. El 21 de setembre del 1954 s’aixecava el confinament i el setge al voltant de la muntanya Hallasan. En aquest període van ser assassinats uns 30.000 civils.

Durant anys, per qüestions polítiques aquests fets s’han classificat com a disturbis. No va ser fins a l’any 2000 que es va promulgar una llei per verificar els fets de l’aixecament del 3 d’abril a Jeju i la restauració de l’honor de les víctimes.

Al cap de tres anys d’investigacions es va afirmar que efectivament hi havia hagut un aixecament armat per part de membres del Partit Obrer de Corea de Jeju, oposant-se a la partició de Corea, i que per esclafar la rebel·lió hi va haver moltes víctimes innocents. Més de deu anys més tard, en el 2014, es va establir un dia de Commemoració Nacional per retre homenatge a les víctimes de Jeju del 3 d’abril.

En el període corresponent a l’aixecament de Jeju va morir aproximadament un 10% de la població de l’illa, entre 14.000 i 30.000 persones assassinades; per altra banda, unes 40.000 persones van fugir al Japó.

Com en totes les guerres, ambdós bàndols van cometre atrocitats, però els historiadors destaquen que els mètodes emprats pel govern per reprimir als manifestants i als rebels van ser cruels, i que la violència que es va exercir contra la població civil, per part de les forces pro-governamentals, va potenciar encara més la revolta.

Alguns historiadors consideren que l’aixecament de Jeju va ser l’inici de la guerra de Corea.

Amb la rendició del Japó l’any 1945, les Nacions Unides van establir una administració de fideïcomís, en la que la Unió Soviètica administraria el nord de la península (paral·lel 38) i els Estats Units el sud.

L’any 1948 la Comissió Temporal de les Nacions Unides per a Corea (UNTCOK) volia crear un nou govern per a tota Corea. Van convocar eleccions per al 10 de maig del 1948, però només es podien fer a la part sud de la península que era la que estava sota el seu control; era el territori controlat pel govern militar de l’exèrcit dels Estats Units a Corea.

Els habitants de Jeju s’oposaven a la divisió de Corea i estaven en vaga general, des del 1947,  en contra d’aquestes eleccions. El Partit dels Treballadors de Corea del Sud i els seus partidaris van començar la insurrecció a l’abril del 1948, atacant a la policia local i als grups juvenils de dretes que hi havia a l’illa. Per la seva banda, els membres que hi havia a Jeju de la Lliga de la Joventut del Nord-oest es van mobilitzar per reprimir violentament les protestes.

Des del 3 d’abril del 1948 i fins al maig del 1949 el govern del sud de Corea va dur a terme una campanya anticomunista per reprimir la rebel·lió.

La primera República de Corea va intensificar la repressió a l’illa; a partir del novembre del 1948 es va declarar la llei marcial i al març del 1949 es va començar una campanya per erradicar les forces rebels en les zones rurals de Jeju. En dos mesos els van derrotar. Molts veterans rebels i presumptes simpatitzants van ser assassinats quan va esclatar la guerra de Corea, al juny del 1950. A partir de llavors es va censurar tot el que feia referència a l’aixecament de Jeju.

En 2008, es van descobrir els cossos de les víctimes d'una massacre en una fossa comuna prop de l'aeroport internacional de Jeju.

Prop de 60 anys després d’aquests fets, en el 2006, el govern de Corea del sud es va disculpar pel seu paper en les matances, i va prometre una reparació. En el 2019 la policia i el ministeri de defensa es van disculpar públicament, per primer cop, per la massacre perpetrada a Jeju.

La crisi dels refugiats del 2018

L’any 2018 van arribar a l’illa més de 550 iemenites fugint de la guerra al seu país. Van arribar com a turistes i van sol·licitar asil humanitari.

Tot i que aquests fets, que van passar al llarg de 2016 a 2018, van provocar controvèrsia entre habitants de tot el país sud-coreà, els refugiats hi van romandre en virtut de la determinació de l'estatus de refugiat.

Quan l’any 2015 va començar la guerra civil al Iemen, van començar a arribar iemenites a Jeju; ara be, no va ser fins a l’any següent que 7 dels que havien arribat van demanar l’estatus de refugiat i l’any 2017 ja van ser 42 els que ho van demanar. Però va ser en el 2018 quan el nombre de sol·licituds va augmentar considerablement, gràcies al programa d’exempció de visat.

Fins al maig del 2018 hi havia 942 estrangers que havien sol·licitat l'estatus de refugiat a Jeju, dels quals 515 eren iemenites. Això va crear preocupació entre la població local; sembla que hi va haver un augment de delictes i part de la població acusava als nouvinguts. Hi havia un rebuig als refugiats iemenites. 

Molts dels refugiats iemenites primer havien anat a Malàisia, ja que en aquell país podien entra-hi i estar-hi tres mesos sense visat. Però Malàisia no havia signat la Convenció de l’any 1951 relativa a l'estatut dels refugiats, i passat els tres mesos estaven obligats a marxar del país. Llavors és quan molts d’ells van anar cap a Jeju, que tenia un programa d’exempció de visat des del maig del 2002.

El programa d'exempció de visat de Jeju es va introduir per afavorir el desenvolupament de la ciutat de Jeju i fomentar l’arribada de turistes. Amb aquest programa els ciutadans de països que requereixen visat per entrar a Corea, podien entrar a l’illa de Jeju, en avió o en vaixell, i quedar-s’hi 30 dies. No tenien permís per anar a la península.

A finals del 2017 la companyia aèria AirAsia va posar vols directes entre Malàisia i Jeju; hi ha molts que diuen que això és el que va fer augmentar el nombre de persones demanant asil.

Al juny del 2018 es va excloure al Iemen de la llista de països que podien gaudir de l’exempció de visat. I al mateix temps el servei d’immigració va imposar restriccions als refugiats iemenites que hi havia a l’illa: se’ls hi va prohibir anar al continent o cap a altres illes de Corea del sud.

El govern de Jeju va ajudar als refugiats iemenites a trobar feina en sectors on calia ma d’obra. Per una banda va intentar protegir a la població local i per l’altra intentava donar ajuda humanitària als refugiats que ja hi havia.

Al juliol del 2018 hi va haver una gran manifestació per protestar contra la presència de refugiats iemenites a l’illa. A més, més de 500.000 persones havien signat una petició que van fer arribar a la Casa Blanca, demanant que es fessin canvis en la política d’immigració.

Llegeixo que l’any 2019 una parella formada per un coreà i una refugiada iemenita va obrir el primer restaurant iemenita a l’illa.

Actualment els iemenites necessiten visat per entrar al país. Quan vaig estar per allà no coneixia aquest problema i no em vaig fixar en si s’hi veien refugiats o estrangers residents a l’illa o no.

Les haenyeo

Les haenyeo són les bussejadores de l’illa de Jeju. La seva tècnica de busseig forma part, des del 2016, del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Les haenyeo es guanyen la vida amb la pesca submarina de marisc; per això se submergeixen fins a uns 10 metres de profunditat, sense màscares d’oxigen. Cada cop que se submergeixen mantenen la respiració, durant un minut, i en pujar a la superfície, per fer la descompressió, emeten una mena de xiulet característic. Algunes d’aquestes dones són molt grans. Es dediquen a la pesca uns tres mesos a l’any, durant set hores diàries.

Hi ha diferents categories, segons la seva experiència; de menys experimentades a més, els noms que reben són: , les hagun, les junggun i les sanggun. Abans de la immersió fan una pregària a la deessa del mar, Jamsugut, per tal de no tenir problemes i tenir una bona pesca.

Corea del sud-20. Gyeongju: Cheomseongdae, antic observatori astronòmic

La darrera parada del dia la fem prop d’on hi ha l’antic observatori. És un indret molt fotogènic, especialment amb la llum de tarda; en aquell moment estava ple de gent fent-se fotografies enmig de les flors. Era tot un espectacle.

La gent anava com boja fent-se fotografies enmig de les flors, i jo fent fotos de les flors i de la gent. 

Tornant a l’observatori, aquest és el més antic que existeix a l’Àsia. Es va construir durant el regnat de la reina Seondeok (632-647). Servia per observar les estrelles i predir el temps. Forma part dels tresors nacionals, des de l’any 1962.

Llegeixo que les pedres emprades en la seva construcció tenen 30 cm de diàmetre, i que per fer 27 nivells van caldre 362 pedres. A poc més de 4 metres del terra hi ha l’entrada, a la que es podia accedir col·locant una escala recolzada a la paret. Fins al nivell 12 l’interior està ple de sorra.

Per medi de l’observació de les estrelles els astrònoms determinaven els equinoccis, de primavera i tardor, i solsticis, d’hivern i estiu, així com els 24 períodes solars, l’any solar astronòmic.

A la part superior de l’observatori hi ha la lletra “jeong” en pedra que es pensa que servia per fixar les quatre direccions cardinals, nord, sud, est i oest.

Les 362 pedres emprades en la construcció representaven els 362 dies de l’any lunar. 

El nom de l’observatori, Cheomseongdae, significa torre mirant a les estrelles. És una de les instal·lacions científiques més antigues del mon. L’any 2000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Després ens vam quedar a sopar per la zona comercial i en acabar vam demanar al noi del restaurant si ens podia demanar un taxi per poder tornar a l’hotel. La comunicació no sempre és fàcil. No sé si ja ho he comentat, però una cosa que m’agrada és que en tots els restaurants, per defecte, et serveixen aigua filtrada; si vols demanes alguna altra cosa, però l’aigua sempre la tens.

En molts llocs a la taula tens una pantalla i fas la comanda des d'allà,  et surt l’import a pagar i quan has pagat et serveixen el menjar. El preu que apareix ala pantalla és el preu final, no hi ha cap quantitat extra per servei o impostos, ja està inclòs. I enlloc admeten propina.

Corea del sud-19. Museu Nacional de Gyeongju

Prop del parc dels túmuls hi ha el Museu Nacional on es poden veure molts dels objectes trobats en les excavacions. Vam fer una visita ràpida, però permet fer-se una idea del patrimoni cultural.

Aquest museu es va fundar l’any 1945, com una branca del Museu Nacional de Corea. L’edifici principal es va construir l’any 1968 i va ser en el 1975 quan va adquirir el nou nom, de Museu Nacional de Gyeongju.

Hi ha algunes corones de l’època de Silla, objectes trobats en excavar l’estany Anapji, d’altres són de les excavacions fetes en la zona del temple Hwangnyongsa.

Hi ha una part d’objectes que es veuen en sales de l’interior de l’edifici i d’altres es troben a l’aire lliure. Com passa en molts museus, el que es mostra al públic és tan sols una petita part del fons que té el museu.

Una de les sales correspon al període de la dinastia de Silla, on es poden veure algunes de les corones d’or trobades en les tombes reials.

A la tomba Geomgwanchong és on es va trobar la primera corona reial en or. No hi ha certesa absoluta, però es pensa que aquesta tomba pertanyia a un rei de Silla de començaments del segle VI.

Es va descobrir al setembre del 1921, en un terreny privat, quan els seus propietaris van començar a aplanar el terreny per construir-hi. Uns nens van trobar unes perles i estaven jugant amb elles quan ho va veure un policia japonès que passava per allà. Va veure la importància que podia tenir i els hi va preguntar on les havien trobades. El van dur al lloc i a partir d’aquí es van començar les excavacions.

Un dels primers objectes que es van trobar va ser una corona d’or, que és la que va donar el nom a la tomba (corona d’or en coreà es diu geumgwan). Es van trobar també cinturons d’or, anells, polseres. Vaixella i accessoris diversos de l’època dels Tres Regnes.

Aquesta tomba contenia més de 30.000 accessoris, i el túmul té 13 metres d’alt i 50 metres de diàmetre. 

En les excavacions fetes s’han trobat objectes importats d’altres estats, i també objectes fabricats pels artesans de Silla però que presenten influència d’altres cultures. En les tombes del període comprès entre el segle IV i el VI s’hi han trobat recipients de vidre, de diverses formes, que provenien d’Àsia occidental. Això demostra que Silla mantenia contactes comercials amb altres estats, alguns llunyans, a traves d’alguna de les rutes comercials del moment, terrestres, com la ruta de la seda, i també marines.

Es van trobar figures dels dotze animals del zodíac xines. Aquesta escultura correspon al mico.

En una altra sala hi ha objectes relacionats amb el budisme, i l’arribada d’aquesta religió a Corea, concretament a Silla. Com ja he explicat abans, va costar una mica que la gent de la cort l’acceptés; va ser gracies a la mort d’Ichadon que va instaurar-se com a religió oficial l’any 529, i en el 534 es construïa el primer gran temple, en un bosc que ja era venerat anteriorment com a sagrat.

Si no estic confosa, va ser amb l’arribada del budisme que es va començar a incinerar als difunts, i comencen a aparèixer les urnes funeràries de diferents formes. 

Moltes de les peces que hi ha a les sales formen part del tresor nacional. També són tresors nacionals el que es veu a la part exterior: una pagoda de tres pisos de pedra, del temple  Goseonsa, i  una campana divina del rei Seongdeok. També hi ha una sèrie de pedres amb unes figures que corresponen als guardians del dharma budista, algunes d’aquestes deïtats estan representades pels animals del zodíac..

En una altra sala hi ha una maqueta del palau Donggung i l’estany Wolji, juntament amb els objectes trobats en aquest estany i una antiga barca de fusta.

Al final de tot anem a veure la campana que he mencionat abans, ja que era gairebé l’hora en la que es pot escoltar el seu so. Cada vint minuts es pot sentir la gravació enregistrada anteriorment.  La sonoritat impressiona.

La divina campana del rei Seongdeok, és la campana més gran del país, que s’ha conservat. Es va fabricar per retre homenatge a la memòria del rei  Seongdeok. Es va acabar l’any 771 i és quan se l’hi va donar el nom amb el que se la coneix actualment. No obstant, com que aquesta campana havia estat en el temple Bongdeoksa, també se l’anomena la campana de Bongdeoksa.

A aquesta campana també se la coneix amb el nom de campana Emile. L’origen d’aquest nom es basa en una llegenda segons la qual per donar sonoritat a la campana es va sacrificar un nen, i suposo que el seu nom devia ser Emile. Diuen que el seu eco sona com ‘em-ee-leh’ i que s’assembla a la paraula coreana per anomenar una mòmia.

El tub de so tubular que hi ha a la part superior de la campana i que ajuda al reverber sonor, és una característica que tan sols es troba en les campanes coreanes. El yongnyu, que és la peça que serveix de llaç per penjar la campana, representa un drac; és diferent al de les campanes xineses que tenen un drac amb doble cap. El cos de la campana està decorat i presenta inscripcions. Diuen que és un bon exemple de l'artesania del període de Silla Unificada.

Hi  ha uns cubs de pedra, que em sembla que formaven part d’alguna pagoda, que tenen gravada en cadascuna de les cares una de les quatre divinitats protectores del les lleis del budisme; estan ubicades de forma que cadascuna mira en una de les direccions: nord, sud, est i oest, per protegir dels mals esperits. Els originals estan a l’interior del museu.

 

Corea del sud-18. Gyeongju. Parc Daereungwon: túmuls i tombes reials

Després de dinar vam anar a visitar el parc dels túmuls, on hi ha les tombes reials de Silla; una de les tombes es pot visitar. Aquestes tombes no havien estat profanades i s’hi ha trobat molt aixovar funerari.

Jo n’he dit parc dels túmuls, però el nom correcte del parc és Daereungwon.

En aquest parc, per on ja vam passejar una mica el primer dia d’arribar a la ciutat, hi ha les tombes de reis i nobles del regne de Silla.

El període de Silla a la península de Corea va iniciar-se en el 57 aC i es va acabar en el 935 dC. En aquest interval es diferencien dues etapes, la de Silla, que és el període del 57 aC fins al 660 dC, i la de Silla Unificada, del 661 al 935.

En el primer període, Silla, hi va haver 29 “reis”, tot i que no se’ls pot considerar reis, sinó més aviat cabdills o governadors. Els primers tenien el títol de Isageum; a partir de l’any 356, quan va començar a governar Naemul, que era el 17è de la llista, van començar a prendre el títol de Maripgan, que vol dir governador. I el títol de rei va començar amb el numero 23 de la llista, Beopheung, que va pujar al trono l’any 514. Era el primer cop que el governant tenia un major poder sobre la població.

El segon període, Silla Unificada, va començar en el 661 amb el rei Mummu, i va acabar l’any 935. En aquest període hi va haver 27 reis.

Per tant, l’època Silla és molt àmplia, amb una situació política i econòmica molt diferent. I de retruc, les tombes també van ser molt diferents i van anar evolucionant amb el temps. La ubicació i forma dels enterraments va anar canviant. Saber si una tomba pertanyia a un dirigent no sempre és fàcil. Els arqueòlegs es basen en els objectes trobats en el seu interior, en la comparació amb les altres tombes, en quant a mida...

De totes les tombes trobades, segons alguns investigadors les úniques que haurien de rebre el títol de tombes reials són les dels governants del segle VI i posteriors. En algunes està molt clar que ho eren ja que s’hi ha trobat corones fetes en or.

S’han trobat tombes de taüt de fusta, de cambra de fusta, cambra de fusta coberta amb pedres, túmuls...

Entre el segle I aC i el I dC les tombes que s’han trobat eren del tipus “taüt de fusta”; se n’han trobat cinc, que se n’ha dit tombes reials, però seria dels governants.

Entre el segle II i començament del segle IV les tombes “reials” eren del tipus “cambra de fusta”. Després, entre el segle IV i VI aquesta cambra es cobria amb un monticle de pedres.

Curiosament, de les 56 reines de Silla, la tomba de la reina Al-yeong és l'única que es conserva.

Les tombes tipus taüt de fusta o les tombes de cambra de fusta, que contenien les restes dels cacics o governants, no estaven separades de les altres tombes. No hi havia un lloc especial que destaqués el seu estatus social. Per tant, només per la forma de la tomba no es podia saber l’estatus social del difunt. S’ha deduït a partir dels objectes trobats en el seu interior.

El mateix passa amb les tombes de cambra de fusta amb monticles de pedra; per la forma exterior i la ubicació no es diferencien de les altres.

Per tant, sembla que des del punt de vista arqueològic es considera que les tombes reials pròpiament dites apareixen per primer cop durant el regnat de del rei Beopheung, que és quan es van promulgar les lleis administratives que establien el marc bàsic dels rangs socials. 

Les tombes reials es diferenciaven de les de la resta de família reial o dels súbdits per la seva mida del túmul i els artefactes enterrats a l’interior. Podien tenir túmuls de 5 fins a 12 metres d'alçada, molt més grans que els d’altres tombes. A més, segons l’època variaven els objectes trobats al seu interior, així com la seva estructura; algunes tenien una paret de pedra envoltant la tomba, anomenat hoseok, i hi havia estàtues de pedra disposades davant de la tomba.

Les tombes reials van anar canviant en els diferents períodes; hi va haver també una influència de l’estil de les tombes reials de Tang , i la introducció del budisme.

El nom que s’ha donat a les tombes és molt divers; quan s’ha trobat alguna inscripció o algun detall que permet saber qui era la persona enterrada, òbviament se l’hi ha donat el nom del difunt. Però en molts casos això no ha sigut possible i llavors se les identifica per algun objecte que s’ha trobat al seu interior.

Dins del parc hi ha 23 tombes, dues de les més grans i més antigues són la tomba Cheonmachong i la tomba Hwangnamdaechong.

La tomba Cheonmachong es va descobrir l’any 1970, quan es va fer una exploració i excavacions en aquesta zona. En el seu interior s’hi va trobar una pintura antiga d’un cavall celestial, un cavall alat blanc; em sembla que és l’única pintura que s’ha trobat de l’època del regne de Silla. El nom de Cheonmachong fa referència al cavall celestial. A l’interior d’aquesta tomba s’hi van trobar 11.526 relíquies i corones reials, que actualment estan al museu. Els objectes trobats indiquen el luxe amb que vivien la reialesa i la noblesa en aquella època.

Una altra tomba excavada, la tomba Geumgwanchong, va ser la primera tomba en la que s’hi va trobar una corona d’or, i el seu nom ve d’aquest objecte, o sigui seria la tomba de la corona d’or. S’estima que a Silla van començar a fer servir l’or a mitjans del segle IV.

La tomba Hwangnamdaechong, es diu que correspon a un sepulcre matrimonial, ja que en el seu interior s’hi van trobar les restes del rei i de la reina, i un aixovar funerari de més de 30.000 peces en or. Un tret remarcable d’aquesta tomba és que els guarniments trobats en el sepulcre de la reina eren més luxosos que els trobats en el del rei. Alguns investigadors suggereixen que potser la reina tenia una posició social més elevada que el rei abans de casar-se.

Aquestes tombes es van excavar en la dècada de 1970.

S’han trobat diferents tipus d’enterraments, i en fer les excavacions se’ls hi ha donat diferents noms. La majoria són tipus túmul, bun, que consisteix en un monticle de terra i pedres aixecades sobre una tomba.

A vegades es troben uns quants túmuls individuals agrupats, llavors és un tomba clúster. Pot ser una tomba d’un rei o de nobles, segons la mida.

Quan és un túmul més grans que sembla un turó, s’anomena reung o neung, que vol dir tomba reial i s’afegeix aquesta paraula al nom del difunt. En canvi quan no es coneix la identitat del difunt però pels objectes trobats es creu que és una tomba reial, s’anomena chong.

Un enterrament sota terra s’indica amb el mot myo, que vol dir sepulcre i generalment va seguit pel nom del difunt, que en general era un noble.

La tomba que vam visitar és la Cheonmachong. És la típica tomba de l’època de Silla, que consisteix en una tomba amb una cambra de fusta i un túmul de pedra, i es devia construir cap a l’any 500 dC.

El difunt està enterrat en la cambra de fusta amb els objectes de l’aixovar funerari i aquesta cambra està coberta amb pedres i sorra. Gràcies a la seva estructura no va ser saquejada pels lladres de tombes i tot el que hi havia al seu interior es va trobar intacte.

Vaig fer algunes fotografies per mostrar l’estructura de la cambra de fusta, la cobertura de pedres i posteriorment la terra per formar el túmul. No me ‘n vaig sortir gaire, ja que hi havia poca llum i poc espai per la perspectiva. De totes formes permeten fer-se una petita idea de la cambra i els passadissos.

A l’interior del túmul hi ha exposats alguns dels objectes trobats, com són alguns guarniments de cavall. Algunes peces emsembla recordar que són reproduccions i els originals estan al museu.