Corea del sud-28. Illa de Jeju, museu d'història natural i folklore

Per acabar la nostra estada a l’illa anem al museu. És molt interessant ja que permet conèixer els costums i la cultura de Jeju, que és diferent a la de la resta de país.

Aquest museu es va inaugurar al maig del 1984. En el vestíbul hi ha un esquelet de roncal comú, que es caracteritza per tenir una pigmentació asimètrica; el cantó dret és blanc, en la part ventral i gris clar en la dorsal, en canvi el cantó esquerra és negre tant en la part ventral com dorsal.

Hi ha una sala dedicada a la geologia de l’illa. Una altra sobre la forma de vida i costums.

En el confucianisme és molt important tenir un fill, per tal de preservar la línia familiar. Aquesta és una de les grans preocupacions de les dones quan es casen, tenir el nen, i per això resen a la deessa Samseung Halmang.

La família indicava el naixement d’un fill penjant un cordill a la porta; segons el que hi col·locaven rn aquest cordill indicava si era nen o nena.

Hi ha exposades diverses joguines i representats alguns jocs infantils.

El dia del casament, un representant de la família del nuvi ofereix a la família de la núvia un paquet amb robes i altres presents, juntament amb una carta.

Quan una persona arriba als 60 anys, si la seva parella, i els fills tots són vius, celebren una festa, que s’anomena hwangab o hoegab.

També es pot veure com eren les cerimònies i rituals pels funerals.

Hi ha també una cerimònia per commemorar als ancestres, en l’aniversari de la seva defunció. 

Tenien dos tipus d’embarcacions, segons si anaven a pescar lluny o es quedaven més a la vora de la costa.

El tteok és un pastís fet al vapor a partir de farina de diverses espècies, inclòs l’arròs, o a partir dels grans ja cuits. Alguns dels ingredients comuns en diferents tipus de tteok són la mongeta vermella, la soja, la mongeta mung, la carbassa, el castanyer, el pinyó i altres fruits secs, les llavors i l'oli de sèsam i la mel.

Aquest pastís d’arròs generalment es comparteix; s’ofereix als esperits i es comparteix amb familiars i veïns. Es fa servir en les celebracions com ara casaments i la festa d’any nou, en rituals xamànics i també en el ritual pels ancestres. Encara que la gent tingui pocs recursos, mai falta el pastis d’arròs.

Hi ha una petita part dedicada a les haenyeo. A començaments d’any es fa un ritual xamànic per demanar que sigui un bon any i que sigui segur; tal començament de la primavera es fa un ritual que inclou un ball de màscares.

A la part exterior del museu hi ha diferents peces en pedra. 

Hi ha una mena de torre cilíndrica, que l’he vist també en diferents llocs de l’illa i que s’anomena bangsa: en un lloc he trobat que , bangsa tap vol dir torre bangsa, en un altre lloc l’anomenen pagoda  bangsa. S’acostumaven a construir a l’entrada de la població per protegir-la dels mals esperits. Se’n conserven 38 a l’illa.

Hi ha també una reproducció de cases tradicionals.

Hi ha una col·lecció de figures en pedra, dedicades als buròcrates de finals de la dinastia Joseon, que s’han recollit de diferents llocs de l’illa.

Aquestes figures que duen com un paper enrotllat a la ma, representen als funcionaris.  Altres figures representen divinitats protectores.  

En sortir del museu vam anar cap a l’aeroport per agafar el vol de tornada a la península, a Busan. Vam dinar a l’aeroport.

En el vol, el veí de seient em va explicar que la seva mare era haenyeo, una dona bussejadora, i que ell estava escrivint sobre la cultura i tradicions de l’illa de Jeju.

 

Corea del sud-27. Illa de Jeju: Yongduam

Al nord de la ciutat de Jeju hi ha una platja rocosa en la que destaca una roca amb forma de cap de drac, Yongduam. Es va formar per l’erosió delmar i el vent al llarg de milers d’anys. La roca en qüestió fa uns 10 metres d’alçada.

Segons una llegenda hi havia un drac que robava el jade del mont Halla (Hallasan), que era un bé molt preuat. La deïtat de la muntanya va matar al drac amb una fletxa. Quan el drac va caure sobre Yongduam, el seu cos es va enfonsar immediatament a l’oceà però el seu cap va quedar congelat, sobresortint de l’aigua i mirant al cel.

Una altra llegenda diu que hi havia un cavall blanc que desitjava ser un drac i ascendir al cel, i que quan va ser capturat per un soldat, va quedar petrificat.

En aquesta costa també s’hi poden veure a les haenyeo treballantAquí a la vora hi ha l’estany youngyeon. Durant la dinastia Joseon aquí hi venia el governador local, a gaudir de les vistes, així com els desterrats i exiliats que vivien a l’illa.   En el passat es venia aquí a fer rituals per demanar la pluja.

Aquí també trobem les figures de pedra dels dos avis. La posició de les mans indica l’estatus de la persona de la casa, si era un funcionari civil o militar.

Corea del sud-26. Illa de Jeju: Dodubong

Després d’esmorzar anem cap a Dodubong, que es troba prop de l’aeroport, a l’oest de la ciutat de Jeju. L’objectiu és pujar al con paràsit que té el mateix nom que la població.

Abans de pujar a dalt, ens entretenim mirant a les haenyeo, les dones  bussejadores. Es veuen tot de boies de color taronja flotant a l’aigua, cadascuna indica la posició d’una haenyeo. Quan surten emeten un xiulet característic, però no l’arribo a sentir.

Aquest con volcànic té una inclinació suau. La vegetació és diferent en els dos vessants, nord i sud; el vessant sud és un prat amb pins dispersos, mentre que en el vessant nord hi ha un bosc de cedres japonesos i arbres de fulla caduca.

De fet aquest con volcànic té dos pics. No és gaire alt, i el camí és agradable, em sembla que no fa més de 65 metres. Es té vista de la ciutat de Jeju i també del mont Hallasan. Es fa una ruta circular. El sender olle numero 17 passa per aquí.

Hi ha dues coves que durant els japonesos van fer servir per instal·lacions militars durant l’ocupació. Hi ha també una zona on la gent es fa fotografies i se la coneix com la zona dels petons.

De baixada arribem al costat d’un temple budista; aquí a Jeju el budisme es praHoi cticava ja en l’època de Tamna.

Hi ha un conjunt escultòric en homenatge a les haenyeo, les dones del mar.

 

Corea del sud-25. Illa de Jeju: sistema de tubs de lava Geomunoreum.

A més dels cons volcànics, les erupcions han deixat una sèrie de tubs de lava. El sistema de tubs de lava Geomunoreum és una sèrie de tubs que es van formar en fluir la lava del volcà Geomunoreum.

En el mapa que he trobat en un article de John Brush, es veu be la ubicació del volcà principal, el Hallansan, i els cons paràsits amb els tubs de lava. http://www.vulcanospeleology.org/sym14/papers/Brush.pdf. 

El segon mapa, en que es veu el sistema de tubs de lava del Geomunoreum està tret de la web de la UNESCO del patrimoni de la humanitat, https://whc.unesco.org/en/documents/168802.

Aquest sistema de tubs de lava es va formar per múltiples erupcions antigues, de lava basàltica procedent del volcà Geomunoreum, que té 456 metres d’altitud. Els fluxos de lava van recórrer uns 13 km, baixant fins a la línia de la costa. Aquest sistema de tubs s’estima que es va formar fa un centenar de mils d’anys, entre 100.000 i 300.000.

En aquest sistema hi ha la cova vertical Seonheul, els tubs Bengdwigul, Bukoreumdonggul, Daerimdonggul, Mangjanggul, Gimnyeonggul, Yongcheondonggul i Dangcheomuldonggul; no es descarta que encara n’hi hagi més per descobrir. Tres d’aquests tubs de lava, Bukoreumdonggul, Mangjanggul i Dangcheomuldonggul, estan considerats monument natural.

Aquests tubs de lava són molt antics i llargs, amb una estructura interna ben conservada, per això l’illa volcànica de Jeju i els tubs de lava formen part del patrimoni natural per la UNESCO.

Una de les característiques rellevants són que el sostre i el terra dels tubs estan formats per carbonats salins multicolors, mentre que les parets son del color fosc de la lava.

El tub de lava Manjanggul està considerat un dels tubs de lava més llargs del món, i té estalagmites de lava de 70 cm. És el que nosaltres vam visitar, i em sembla que és l’únic que està obert al públic.

Abans d’entrar hi ha un muntatge escultòric en record de Bu Jonghue i els seus estudiants que van explorar aquest tub. L’any 1946 el professor Bu Jong-hue i trenta estudiants de l’escola elemental de Gimnyeong van venir aquí a fer espeleologia; anaven mal equipats, amb poques torxes i el calçat que duien era de sola d’espart, però així i tot van fer molt bona feina. Es van dividir en tres grups per prendre mesures de la cova, que va resultar ser molt més llarga del que es devien pensar de bon començament. Em sembla que hi van anar diversos cops a explorar-la i prendre mesures. L’estudi científic detallat es va fer en el 1966.

Els tubs de lava de l’illa de Jeju ja es coneixien antigament; el llibre de pintures Tamna Sullyeokdo, escrit l’any 1702 recull dibuixos i escrits del governador fent una inspecció oficial del tub de lava Gimnyeoggul.

Té 7,4 km de llarg i tres entrades. Es visita tan sols 1 km. Està fosc i molt humit, la temperatura es manté constant a 9 ºC. El terra és rugós i força desigual, tant trobes forats, com alguna pedra que es belluga, bassals amb aigua, i com que hi ha poca llum havies d’anar vigilant molt on posaves els peus. Però és molt interessant.

A les parets es poden veure unes ratlles, indiquen el nivell de la lava; quan la lava circulava per aquest tub era un fluid, i la marca de l’alçada que ocupava en el tub quedava enregistrada en les parets. Això indica que la quantitat de lava que circulava no era constant; hi havia èpoques amb un nivell més elevat de fluid a dins del tub i altres menys.

Al final del recorregut hi ha una gran columna de lava, de 7.6 metres, que em sembla que és la més gran del mon.

 

Corea del sud-24. Illa de Jeju, con volcànic Seongsan Ilchulbong

Avui anem cap a l’est de l’illa, a Seongsan, una península creada per una erupció volcànica submarina. La part més alta és el pic Seongsang Ilchulbong, que queda 182 metres per sobre del nivell del mar.

El Seongsan Ilchulbong és un con volcànic, amb un gran cràter, d’uns 600 metres de diàmetre i uns 90 metres de profunditat. Al voltant del cràter hi ha una sèrie de roques que formen una mena de corona.

Diuen que la sortida del sol des d’aquí dalt és molt bonica i alguns anomenen aquest indret com el pic de l’albada. Des de dalt es pot veure l’illa d’Udo.

Al peu d’aquesta muntanya hi ha la població de Seongsan; bona part de la muntanya està envoltada pel mar, ja que originàriament aquest con volcànic era una illa i amb el temps, l’acumulació de sorra i terra el va connectar a l’illa principal de Jeju.

Un con volcànic en la llengua de Jeju s’anomena oreum. Aquest oreum és especial, ja que és de tova. Es va formar fa uns 5.000 anys per erupcions hidro-volcàniques sobre un fons marí poc profund.

Quan va començar l’erupció va entrar molta aigua a la sortida volcànica, diuen que va ser una erupció humida i que això marca el tipus de deposicions. Si ho he entès be, el contacte de la lava calenta amb l’aigua freda de l’oceà és el que va donar la forma de bol al cràter i també es relaciona amb que en el seu interior no conté ni lava ni escòria.

Durant molt de temps el cràter estava destinat a l’agricultura, però des de l’any 2000 és una reserva natural.

El crater està molt ben conservat. Es considera que les diverses estructures geològiques d’aquest oreum tenen una gran importància geològica, ja que permeten interpretar la seva activitat volcànica i a més estudiar els processos eruptius i de deposició dels volcans hidro-magmàtics.

Hi ha molts volcans hidro-magmàtics al món, però no que conservin el con de tova ben definit i les estructures internes en el penya-segat. És per això que aquest oreum forma part del Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO.

Entre la flora que hi ha destaquen sis espècies vegetals rares: una falguera (crypsinus hastatus), una 

orquídia (neofinetia falcata), dues plantes paràsites (aeginetia indica i orobanche coerulescens), i altres dues plantes herbàcies (arisaema heterophyllum i glehnia littoralis) . La planta paràsita aeginetia indica a Corea tan sols es pot trobar en aquesta illa, a Jeju i en concret en aquest cràter. Hi ha també 300 espècies d'algues marines.

Quan vam arribar-hi ja hi havia molta gent, especialment grups escolars. Aquesta és l’època en que les escoles programen les sortides, ja que el temps és força bo.

Per pujar fins a dalt hi ha un camí ben senyalitzat, amb molts trams amb escales. En alguns trams vam tenir que fer cua. I per evitar embussos el camí de pujada i de baixada són diferents.

Tot pujant es troba una roca que la gent del poble anomena Deung Gyeong, la roca làmpada. Els vilatans tenen el costum de fer sonar un corn quatre vegades quan passen per allà. Les dues primeres vegades són per la deessa Sulmundaehalmang, la bella i benèvola creadora de Jeju. Els altres dos cops que es fa sonar són per al general Kim Tong-Jeong, que es va sacrificar per protegir al seu país de la dinastia Yuan, al final del període Goryeo.

Quan estàs a dalt costa una mica imaginar el cràter i la forma de conjunt. O sigui que he agafat una fotografia de la web: 

https://geologyscience.com/gallery/geological-wonders/seongsan-ilchulbong-tuff-cone-jeju-island-korea/

L’illa d’Udo, que queda al davant diuen que sembla una vaca estirada, i d’aquí el seu nom. Té també un con de tova, anomenat somoeri oreum, amb forma de ferradura.

Aquesta illa ha estat habitada des del període Joseon, i la gent viu sobretot de l’agricultura i de la industria pesquera. El terra és molt fèrtil. En el cantó occidental de l’illa hi ha acumulació de nòduls d’algues vermelles, que s’han format pel rodament de les algues en zones on el mar és poc profund.