Després d’esmorzar vam
deixar enrere la costa i vam anar a un important temple budista. Segons el
programa anàvem a veure el temple Songgwangsa, i quan vaig estar allà no vaig
ser conscient de que n’estàvem veient un altre. Sort que vaig fer fotografia
del cartell de l’entrada i ara me n’he adonat; anava llegint sobre el temple
Songgwangsa i hi havia coses que no em quadraven...
El temple que vam veure
s’anomena Hwaeomsa i està una mica més al nord. No sé com no me’n vaig
adonar llavors; ara estic més familiaritzada amb els noms coreans, però quan
estava per allà em costava molt de que se’m quedessin. A més, hi ha llocs
escrits de diferents formes, el que complica les coses. He estat mirant si
podria ser el mateix temple però no m’ho sembla; hi ha un temple anomenat
Songgwangsa, que es troba uns 50 km més al sud.
Em centro doncs en el que vam visitar, el temple Hwaeomsa.
Aquest temple es troba en el parc nacional Jirisan, al costat del riu Masan. El
seu nom vol dir temple de la garlanda de flors, que és un sutra relacionat amb
el bodhisattva de la compassió.
Havíem sortit d'hora però vam trigar més de l’esperat en
arribar, ja que tot i ser dia festiu hi havia molt de trànsit.
Es un recinte molt gran amb molts pavellons o santuaris. També
té algunes ermites disperses, algunes enfilades a la muntanya.
El fundador del temple, en el 544 dC, va ser un eminent monjo
indi, de nom Yeongi. L’any 643 un altre monjo, Jajang Yulsa, va ampliar-lo amb
la pagoda de la relíquia de Sakyamuni,
la pagoda de set pisos i la llanterna de pedra. En la segona meitat del
segle VII, durant el regnat de Munmu, per reial decret l’eminent monjo Uisang
Daesa va inscriure 80 rèpliques del sutra Avatamasaka (la Garlanda de Flors) en
tauletes de pedra i les va guardar aquí. L’any 875 es va fer una nova expansió,
a càrrec d’una altra monjo famós, el Doseon Guksa. I més tard es van fer diverses
renovacions.
L’any 1593 la major part de santuaris van quedar destruïts pel
foc, durant la invasió japonesa. No obstant, les tauletes de pedra del monjo
Uisang-daesa, amb les inscripcions del sutra de la Garlanda de Flors es van
conservar. Se les coneix com a Seokgyeong, que vol dir sutra de pedra. Els
japonesos les van destrossar però se’n conserven uns 9.000 fragments. Llegeixo
que estaven escrits en pedra blau cel però que per culpa de l’incendi el color
ara és gris-marronós. Formen part del tresor nacional.
Després de la guerra, entre el 1630 i el 1636, es van
reconstruir una part de les estructures del temple però la reconstrucció
completa del temple no es va acabar fins a l’any 1701, durant el regnat de
Sukjon de Joseon. Llavors el rei el va designar com a gran temple que combina
l’ensenyament de la doctrina i la meditació.
En aquest temple s’hi conserven 4 tresors nacionals, 8 tresors
coreans, un lloc històric, un lloc pintoresc i dos monuments naturals. No sé
quina és la diferència entre tresor nacional i tresor coreà. Sigui com sigui,
no està gens malament. Em sembla que els monuments naturals són la floració a
l’hivern i la prunera.
Quan hi vam arribar no hi havia massa gent. Ens van fer una
visita guiadaQuan hi vam arribar no hi havia massa gent. Ens van fer una visita
guiada pel recinte; la noia que ens ho va ensenyar m’explicava que treballen
cinc dies a la setmana. Tenen una part dedicada a hostatgeria on espot venir a
fer una estada.
Hi ha una escultura d’un lleó de pedra, que és obra de
l’escultor japonès Asakawa Noritaka, feta en la dècada de 1930 per decorar la
nova residència del príncep Yeong a Tokio; es va fer inspirant-se en els lleons
de la base de la pagoda de tres pisos que hi ha en aquest temple.
Quan l’any 1954 es va vendre la casa, l’escultura va passar a
Hosijima Niro.) aquest, amb l’objectiu de normalitzar les relacions entre Japó
i Corea del sud la va donar, l’any 1959, a la Missió Diplomàtica de la
República de Corea, que després seria l’ambaixada. Va estar allà fins que al
febrer del 2013 es va traslladar a Corea i es va ubicar en aquest temple.
A nosaltres ens van fer posar una armilla de color rosat per
poder tenir-nos controlats i que ningú es despistés, sobretot per l’hora de
dinar.
A les 10 és l’hora de l’oració i cada monjo va a fer la
pregària en una de les capelles o santuaris.
Per passar d’un pati a l’altra es van creuant diferents portes,
com és habitual en aquest tipus de recintes.
Hi ha l’estela dedicada al monjo budista Byeogam
(1575-1660);l’estela es va erigir en el 1663 i en ella es recorda alguns dels
fets més rellevants de la seva vida. Es va fer monjo als deu anys, va viatjar a
les diferents muntanyes sagrades del país, dedicant-se a la meditació. Durant
la invasió japonesa, 1592-1598 va participar en la batalla naval, com a general
dels monjos soldat. Entre el 1630 i 1636 va reconstruir aquest temple. En el
1637, quan hi va haver la invasió manxú va tornar a comandar als monjo soldat.
Va participar en la construcció de la fortalesa Namhansanseong, prop de la
capital reial. També va renovar altres temples budistes del país.
El pati central és una zona sagrada i és on hi ha els pavellons o santuaris més importants, com ara el el Daeungjeon i el Gakhwangjeon, la llanterna de pedra, dues pagodes de 5 pisos i la pagoda de tres pisos dels quatre lleons.
En aquest mateix pati hi ha dues pagodes antigues de cinc pisos,
que es pensa que són del segle IX. Són un bon exemple de les pagodes que es
construïen en el període de Silla, amb les decoracions dels guardians.
El pavelló que es veu aquí sota s’havia construït en el 1636,
després va ser renovat en el 1827 i l’any 2007 es va reconstruir.
El Daeungjeon es creu que el va construir l’any 1630 el monjo
Byeogam. Aquí hi ha tres escultures a l’altar principal, amb la figura de Birojana-bul
(el buda de l’energia còsmica) al centre i als seus costats el buda històric,
Sakyamun, i el buda del cos perfecte, el Rocano-bul.
Segons els registres del temple del 1697 les escultures en
fusta eren del 1636, obra de diferents monjos que eren escultors famosos en la
regió; representen diferents encarnacions de Buda.
El pavelló Gakhwang-jeon és una reconstrucció del 1702 ja que
l’original va quedar destruït durant la invasió japonesa. La base és de finals
de l’època de Silla, 676-935. A dins hi ha tres escultures de Buda i quatre
bhodisattvas.
Una de les primeres construccions que es veu és el
Gakhwangjeon, aquest nom vol dir edifici on resideixen els reis il·lustrats.
Aquest pavelló es va construir durant el regnat del rei Sukjong de Joseon, una
època en la que es promovia el confucianisme en detriment del budisme. Abans hi
havia una altra construcció amb un altre nom, però com que havia quedat
destruïda en l’incendi i va ser el rei Sukjeon qui va decidir donar-li el nou
nom.
Aquestes pagodes de 5 pisos es creu que contenen relíquies de
Buda. Una d’elles té representats els signes del zodíac i els quatre reis
guardians i altres divinitats protectores. Es pensa que es va construir en el
segle IX.
La pagoda del lleó o pilar de pedra es pensa que es va
construir en el segle IX. No està clar quina era la seva finalitat però es
pensa que podria haver sigut un reliquiari o be que s’hi fessin cerimònies al
seu voltant.
Te quatre lleons ales cantonades, i Lacambra quadrada que queda
entre els quatre podria haver sigut l’espai per les relíquies. Cada lleó està
assegut en un pedestal en forma de flor de lotus.
En alguns llocs es troba algun text en xinès; és d’abans de
la invenció de l’alfabet coreà.
No sé si ja ho comentat en algun altre lloc, per si no és així,
ho explico aquí. Les portes i finestres tant en temples com en cases
tradicionals, tenen una estructura de fusta i pel cantó interior tapades amb
paper blanc gruixut, que és el que es renova de tant en quants.
El pavelló Gyeonseongjeon és nou, i té una finestra des d’on es
veu la pagoda. Tant les parets interiors com les exteriors tenen murals amb
motius budistes, com ara algunes escenes de la vida de Buda. A la part superior
de la porta d’entrada hi ha dos dracs.
Pujant les escales s’arriba a la pagoda de tres pisos dels
quatre lleons. Em sembla que és la de la fotografia, però jo hi veig més
de tres pisos. Diuen que és una de les
més originals. Hi ha una base amb portes en les quatre direccions i amb quatre
reis celestials protegint en parelles, dues d’aquestes portes.
A la base hi ha
quatre lleons que representen les quatre emocions humanes: ira, alegria,
tristesa i amor. La pagoda té cinc metres d’alçada i al centre hi ha una figura
en pedra que es pensa que representa a la mare del monjo fundador, Yeongi. Al
davant de la pagoda, sota la llanterna de pedra hi ha una altra figura
agenollada, en senyal de respecte, que podria representar a aquest monjo.
Hi ha tres temples a Corea que diuen que tenen relíquies del
Buda històric, un d’ells és aquest temple. I es diu que aquesta relíquia, les
restes cristal·litzades, anomenades sari, estan a l’interior de la pagoda de
tres pisos dels quatre lleons. I diuen que per això la finestra del pavelló
Gyeonseong-jeon està mirant cap a aquesta pagoda.
Després de la visita guiada ens van deixar temps lliure per
recórrer el recinte al nostre aire fins a l’hora de dinar.
A 2/4 de 12 teníem el dinar, ens vam col·locar fent cua, per
parelles, per entrar al menjador, és la mateixa sala en la que mengen els
monjos.
Ja teníem el plat a taula; el que mengem és el bibimbap, un
dels plats típics coreans.
Els monjos i la gent quer fa estada aquí en acabar de dinar
renten el seu plat. A nosaltres ens diuen que no els rentem. Es menja en
silenci. Algun d’ells quan han entrat ens han mirat encuriosits.
Després de dinar ens reunim amb un dels monjos que és un dels mestres
de la cerimònia del te. Ens va servint te i respon ales preguntes que vulguem
fer-li.
Va ser una conversa interessant. No recordo tot el què va
explicar, només algunes coses que vaig apuntar en acabar.
Entren a partir dels 20 anys, no es deixa que hi accedeixin
abans. Abans de ser admesos han depassar un examen mèdic.
No es poden casar; quan un home queda vidu, si vol fer-se monjo
ha d’esperar almenys mig any després de la mort de la seva esposa. Ens va
comentar que en els països budistes en els que els monjos es poden casar és per
una qüestió pràctica: són països amb poca població i ho fan per mantenir la
natalitat.
Han de fer el servei militar i quan hi ha hagut guerres han
anat al front. Javaig comentar que hi havia els monjos soldat.
La visita del temple va ser molt interessant i l’entorn
summament agradable. Em vaig fer una mica d’embolic amb els diferents santuaris
i pavellons, però el que m’agrada més és anar descobrint racons i estructures
interessants.
El riu que passa per allà tenia molt poca aigua; no sé si em
altres èpoques en porta més.
