Els corriols afganesos em tenien fascinada, i veure la vida a
l’altre riba del riu.
Un cop hem deixat enrere la vall de Wakhan, el tram de
carretera entre Ishkashim i Khorog, el paisatge canvia i també es veu molt més
habitat. Es passa per on hi ha un dels ponts per sobre el riu Panj que permeten
passar a l’Afganistan, el pont de l’amistat. Està molt custodiat per militars o
policia. Si no estic confosa, és aquí on els dissabtes s’hi fa el mercat
afganès. Va ser una llàstima passar per allà en dimecres.
Vam arribar a Khorog ja de nit. Ens vam allotjar en una mena d’alberg o càmping. Hi havia gent acampada, un camió rulot, gent dormint al cobert.... Però les nostres habitacions eren dobles i estaven bé.
L’aigua d’aquesta font arriba a temperatures de fins a 50–75
°C; com que el sol és calcari, l’aigua es tèrbola i deixa grans sediments
blancs.
Aquest cop vaig pagar entrada per veure les instal·lacions, 10
somonis. Només hi havia les dones del nostre grup. L’aigua feia molta pudor a
sulfurs.
