El riu, nominalment, neix de la confluència del riu Pamir (la
seva font més llunyana, que neix al seu torn en el llac Zorkul) i del riu
Wakhan, a l’antiga regió de Badakhshan entre l’Hindu Kush i les muntanyes de
Pamir, fluint cap a l’oest a través de la frontera d’ambdós països. Abans de
travessar la ciutat de Khorog, rep aigua un dels seus principals tributaris, el
riu Bartang. Després s’uneix al riu Vakhsh per formar el riu Amudarià.
A l’antiguitat clàssica, l’Amudarià era conegut com Oxus en
llatí i Ôxos en grec, derivat de Vakhx, el nom del major afluent del riu.
El Panj rep nombrosos i abundants afluents, tant per la riba
dreta com per l’esquerra. Els principals afluents conflueixen pel marge dret i
són tots de Tadjikistan.
El riu Panj va tenir un paper important durant l’època
soviètica, especialment en la dècada de 1980 durant les operacions militars
soviètiques a l’Afganistan i la guerra de l’Afganistan (1978-1992).
Des de l’any 2002 s’han construït diversos ponts sobre el riu
Panj connectant Tadjikistan i Afganistan; alguns d’ells són gràcies a la Xarxa
de Desenvolupament Aga Khan.
M’impressiona veure Afganistan a l’altra riba del riu, i pensar
que tan sols creuant el pont podries accedir-hi, si el pas estigués obert.
Afganistan sempre m’ha atret, pels seus paisatges i la seva
gent, però no hi ha arribat a anar degut a la situació política i de conflicte
i guerres. Però cada cop que l’he vist des d’un altre país m’ha impressionat, i
segueix les noticies del que hi passa, especialment pel que fa a les dones. Per
això aquell dia, anar resseguint el riu, veure els poblets a l’altra banda,
veure a la gent, era magnètic per mi. Era una terra que no podia visitar, una
gent amb la que no podia intercanviar un somriure.
Vam arribar a Rushan a l’hora de dinar. Aquesta població es
troba a 1800 metres d’altitud.
