Viatges: Tadjikistan (2011)-24. Dixanbé, fortalesa d'Hissar

El darrer dia del viatge el vam aprofitar per anar a visitar una fortalesa prop de Duixanbé, la Fortalesa d’Hissar.

Hissar o Hissor, és una ciutat de que es troba al sud-oest de Duixanbé, a uns 27 km. És capital del districte de Hissor a la regió de Subordinació Republicana (sota administració directe del govern central). La fortalesa d’Hissar es troba a uns 8 km al sud de la ciutat actual, que és del període soviètic, i va obtenir l’estatus de ciutat l’any 1993.

La vall d’Hissar és la regió més fèrtil i poblada del país; és una vall ampla, d’uns 70 km de llarg i entre 2 i 18 km d’ample, per on passen els rius Kofarnihon, Qaratag i Shirkent. Aquesta zona va estar poblada ja a l’edat de pedra entre el quart i tercer mil·lenni aC. Més endavant va passar a formar part de la satrapia de Bactriana i després dels estats greco-bactrians i kuixan. Hi ha diverses troballes arqueològiques que confirmen aquests assentaments.

El complex fortificat ha experimentat diverses reconstruccions, renovacions i ampliacions. Els documents històrics indiquen que cap a l’any 1000 aC aquí ja hi havia un fort; altres registres indiquen que el fort es va construir a l’època en què Cir el Gran va fundar el primer Imperi Persa (cap al 550 aC).

La fortalesa d’Hissar es troba sobre un turó estratègic, amb vistes a la vall entre dues serralades. El fort ha estat un lloc d’habitatge des de l’edat de pedra, passant lentament per les mans de diverses dinasties i governants. Consta que precisament per la seva bona ubicació, ha estat destruïda 21 cops. Alguns dels seus conqueridors van ser: Cir el Gran, Alexandre Magne, els àrabs, Gengis Kan, Tamerlà i l’exèrcit roig.

A l’Edat Mitjana, Hissar ja era famosa al Pròxim Orient per la seva producció artesanal i per un important mercat.

Com passa amb molts assentaments de la regió, Hissar era vital perquè controlava una cruïlla crítica a la Ruta de la Seda, convertint-se en un punt de parada important. La fortalesa es va construir per protegir la població local i les caravanes comercials de les ràtzies dels nòmades.

Originalment, Hissar era la capital del khanat independent del mateix nom, fins que l’Emirat de Bukharà la va conquerir. Llavors es va convertir en la residència d’hivern del governador de l’est de Bukharà, que controlava el territori fins a la frontera xinesa. La província oriental de Bukharà s’estenia pràcticament fins a la frontera actual amb la Xina. Aquesta ciutat reial era una de les 28 possessions de l’emirat de Bukharà.

Aquest lloc va ser arrasat innombrables vegades per tots els conqueridors històrics dignes del seu nom, incloent-hi Cir, Alexandre, els àrabs, Gengis, Timur i finalment l’Exèrcit Roig, així que queden poques coses de l’antiga Hissar.

A finals del segle XIX i principis del XX, el complex de Hissar constava de dues madrasses, més d’una dotzena de mesquites, quatre portes de la ciutat i un mercat central. Tot això es va mantenir així fins al setge que va fer l’exercit roig, i que va acabar conquerint la ciutat en el 1924.

Aquesta fortalesa era la residència del governador de l’Emir Ibrahim Bey fins a l’any 1924, quan va ser derrotat per l’exèrcit roig. Llavors es va anar deteriorant fins acabar en ruïnes; part de les pedres van desaparèixer ja que les agafaven els agricultors locals.

En la dècada de 1980, historiadors i arqueòlegs van començar a interessar-se per aquesta fortalesa i més tard s’ha restaurat, tot i que llegeixo que no està clar que la forma actual s’assembli realment a l’original. Em sembla que en 2011 no estava restaurada, o no tant com ara.

De la fortalesa original es conserva poca cosa, la major part del que es veu són les construccions que es van realitzar entre el segles XVI i XIX.

A principis del segle XX, Hissar es trobava en un estat de decadència severa. Al lloc de l’antic poble, actualment es conserven monuments arqueològics i arquitectònics de diferents èpoques, ocupant una superfície d’unes 86 hectàrees.

El complex arquitectònic original es va formar al voltant de la fortalesa d’Hissar, on es trobava el palau del governador general de l’Est de Bukharà, un dels aristòcrates més influents de l’emirat de Bukharà. S’han conservat les portes de maó cuit, amb dues torres cilíndriques connectades per un arc, de l’anell exterior de la fortalesa. La porta original era del segle XVI.

Hi havia unes terrasses esglaonades que conduïen fins a les portes. Les portes de la fortalesa d’Hissar són similars a les portes de Bukharà dels segles XVIII i XIX, tant pel seu aspecte com per les característiques de construcció.

Els edificis millor conservats són l’antiga madrassa (segles XVI) (madrassah-i kuhna), un edifici en forma de cúpula amb un ampli pati i hujra (cel·les) a l’interior, un edifici de biblioteca i una nova madrassa (madrassah-i nav) del segle XVIII, que només té dos pisos a la part frontal esquerra. Totes les estructures s’assemblen a complexos de Bukharà i Samarcanda. A principis del segle XX, la madrassa-i kuhna (l’antiga) tenia entre 100 i 150 estudiants. Les classes a la madrassa van acabar el 1921.

L’antiga madrassa actualment és el museu d’història. La nova Madrassa va acollir un centre d’educació islàmica fins al 1921.

Al sud de l’antiga madrassa hi ha el mausoleu Mahdumi Azam dels segles XVI-XVII. Mahdumi Azam no és el nom d’una persona sinó que significa “Gran Mestre”. A l’Àsia Central hi ha diversos complexos amb aquest nom. Els investigadors encara no han identificat qui stà enterrat aquí.

Hi ha un altre monument local remarcable, la mesquita de Sangin (Pedra) dels segles XII-XVI. En un altre lloc trobo que és del segle VII. La mesquita va rebre aquest nom pel fet que la meitat inferior de les seves muralles estava construïda en pedra. La característica única d’aquesta estructura és la presència de quatre cambres ressonants sota els marcs de la cúpula en forma de gerres ceràmiques sense fons incrustades a la massa de maó. Les cambres de ressonància estaven destinades a millorar les característiques acústiques de l’interior de les mesquites, on es feien sermons i pregàries.

La Mesquita Chashmai Mokhiyon es va construir en el segle VIII, i s’ha restaurat mantenint la forma original. Les dues verandes i el minaret són afegits del segle XV.

Una altra de les construccions dins del complex és el caravanserrall Khishtin (“construït amb maons”), del 1808. A primera vista, aquesta construcció no destaca per res especialment interessant. Tanmateix, és un objecte destacable principalment per la gran quantitat d’esforç que la gent ha dedicat a la seva restauració. Al principi, aquest caravanserrall dels segles XVII-XVIII era només ruïnes inacabades, amb fonaments i murs de maó cuit de no més d’un metre d’alçada. Els restauradors només tenien una foto de 1913 on es veia la seva forma original. Després d’un estudi detallat de la foto i altres documents que descrivien estructures similars, els especialistes van començar la restauració, i és el que es pot veure ara. El caravanserrall tenia habitacions amb calefacció, cosa poc habitual en aquella època.

Hi havia també la plaça del mercat, el Registan, davant de la fortalesa. Actualment és un lloc molt animat, amb diverses activitats, com ara casament, especialment en cap de setmana.

El Mausoleu de Makhdumi Azam és del segle XVI; aquest mausoleu, construït sobre la tomba de Khodzhi Muhammed Khaivoki, es va mantenir relativament intacte.

Hi ha diverses llegendes popularsque es refereixen a la fortalesa de Hissar. Es diu que Rustam i Afrosiyab, els reconeguts herois del llibre dels reis, Xahnamé, de Firdausi, es van enfrontar aquí. Segons la llegenda, la fortalesa la va construir Afrosiyab per protegir-se de Rustam.

Una altra llegenda diu que el califa Just Ali va arribar a aquesta zona amb el seu cavall Dul-dul per predicar l’islam i es va aturar a la muntanya que avui es diu Poi Dul-dul (cama de Dul-dul), situada a l’oest de Hissar. Va baixar una corda des de la muntanya fins a la fortalesa i, com un acròbata que camina per la corda fluixa, es va colar dins la fortalesa, però allà va ser reconegut i empresonat. Per escapar de la captivitat, Ali va invocar el seu cavall, que li va portar l’espasa de Zulfiqor. Amb aquesta espasa va derrotar els seus enemics, inclòs el mag malvat que controlava la fortalesa en aquell moment.