Tadjikistan (2011)-9. Gorno-Badakhxan: vall de Shakhdara i llac Drumkul

Com que no vam poder visitar la vall de Bardara, perquè estava tallada la pista, vam anar a explorar la vall del riu Shakhdara, a l’est de Khorog.

Vam sortir de Khorog després de dinar. El primer tram de ruta no era massa diferent al que havíem anat veient, poblets un darrera l’altre, alguna casa separada... El riu molt més tranquil que el Bartang i més ampla. Però poc a poc, el paisatge va anar canviant, amb formacions rocoses interessants. Recórrer aquesta vall, que no ho teníem previst,  va ser una meravella.

Trobar informació d’aquesta vall no és fàcil. He trobat alguna cosa sobre les muntanyes Shakhdara, la marca en el mapa que he posat abans correspon a les muntanyes. Hi ha també el riu amb el mateix nom, que com ja he dit abans, a Khorog s’ajunta amb el riu Gunt i després aquest conflueix amb el Panj.

El riu Shakhdara neix a la part oriental de la serralada de Shakhdara, no gaire lluny del pas de Matz i la frontera amb l’Afganistan, a l’extrem sud de les muntanyes del Pamir.

La serralada de Shakhdara discorre aproximadament en direcció est-oest, entre el riu Shakhdara al nord i el Panj a la frontera amb l’Afganistan al sud, separant les conques hidrogràfiques dels dos rius i ascendint cap al pic Mayakovskiy (6.096 m) a l’oest i el pic Karl Marx (6.726 m) a l’est. En aquesta serralada hi ha també el pic del Tadjikistan (6.565 m) i el pic Engels (6.510 m).

Vam arribar al vespre a Arum, o un nom així, no l’he trobat al mapa. La casa on ens allotgem es troba molt allunyada del poble, a una altitud de 3.234 metres. Tinc anotat que hi havia molta pujada per arribar-hi, però per les fotografies sembla un entorn pla i molt ampli.

Vam arribar 20 persones de cop, i així i tot, van ser molt amables, ens van allotjar i ens van preparar el sopar. De seguida van anar a collir patates per fer-nos patates i pasta.

Tenien dues sales on ens vam distribuir per dormir, una per xofers i guies i l’altra per nosaltres. Van treure tos els edredons i coixins que tenien.

Abans de sopar ens vam poder rentar les mans amb aigua calenta que ens abocaven d’una tetera.

La gent de la casa eren molt atents i amables i tenien la latrina molt neta. Me n’adono de que parlo força de les latrines, però és que són necessàries, per no embrutar l’entorn, i més quan es té la panxa malament, i és d’agrair quan estan en bones condicions i no fan mala olor. 

La família es va llevar a 1/4 de 5 del matí per tallar llenya, escombrar i fer el pa per l’esmorzar; nosaltres ens vam aixecar a les 5.  

En aquest mapa he intentat ubicar les visites que fem a la vall. Com ja he comentat la marca de Shakhandar és on el google maps ubica la serralada d’aquest nom, i més o menys indica la vall que recorrem.

Des del poble on dormim pugem cap al llac Drumkul, per tant no pot estar massa lluny en el mapa aquest poble anomenat Arum o alguna cosa similar.

El poble que hi ha al fons de la vall tenia apuntat que s’anomena Jawshangoz; el que he trobat a google maps  que per la ubicació sembla que és el mateix s’anomena Dzhaushangoz. Des d’aquí vam anar al llac Turumtaykul.

Després d’esmorzar, a ¼ de 7 del matí sortim cap al llac Drum o Drumkul. Hi ha un primer tram d’aproximació i després la pujada fins al llac. En dues hores vam arribar a dalt.

El llac Drumkul, és un llac artificial d’aigua dolça. El llac i els seus voltants han estat identificats per Bird Life International com una Àrea Important per a les Aus (IBA), de 380 km2. El lloc està qualificat com a IBA perquè el llac i els seus voltants acullen un nombre significatiu de poblacions de diverses espècies d’ocells, ja sigui com a residents o com a migrants de reproducció o de pas.

Aquest llac es troba a uns 75 km a l’est de Khorog, en una zona de clima semiàrid. El llac fa uns 3,5 km de llarg i entre 200 i 300 metres d’amplada; la fondària màxima és de 45 metres i conté vegetació aquàtica submergida.  El llac es troba en una vall muntanyosa que s’allarga de sud a nord. La part baixa de la vall de Drumkul es troba a una altitud de 2.900 m sobre el nivell del mar i el llac està a 3.345 m. 

El llac és d’aigua dolça i es va crear com a resultat de la construcció de preses. El riu Dumdara, que és un afluent del riu Shakhdara, obté la seva aigua dels glaciars de la carena de Rushan i és la principal font del llac Drumkul. L’entrada a la vall és ampla fins al llac Drumkul i després es fa més estreta i es divideix en 4 gorges adjacents a la carena de Rushan. A la vall només hi ha un poble, Sedje.

Tornem altre cop al nostre allotjament, però de camí ens aturem a prendre el te en una altra casa. Per entrar al recinte calia saltar un mur fet de pedres, i l’home de la casa ha baixat una de les pedres del mur per fer un graó. Quan hem passat tots l’ha tornat a lloc. 

No sé exactament quines fotografies corresponen a la tornada del llac Drumkul i quines ja avançant per la vall.