Em sembla que les fotografies que venen ara són ja de quan hem
deixat la vall de Bartang i anem resseguint el riu Panj, altra cop vorejant la
frontera amb l’Afganistan, camí de Khorog.
En ser la carretera principal, la
M41 o carretera del Pamir, tornem a trobar controls policials; en un d’ells ens
van posar una multa de 350 somonis per algun problema amb la llicència del
cotxe, a més, van confiscar el vehicle, suposo que per fer pagar més de
multa.
Vam dinar pel camí abans d’arribar a Khorog.
Arribem a Khorog a mitja
tarda, El nostre allotjament està a les afores de la ciutat. Vam donar una
volta per la ciutat, que em va semblar sense massa encant; una gran ciutat, amb
cases ben arreglades, cotxes bons, noies vestides modernes, amb faldilles curtes...
Vam sopar en un restaurant rus, ens va costar menys de 4 euros amb algun gotet
de vodka per compartir.
Khorog és una gran ciutat, capital de la regió autònoma de
Gorno-Badakhxan. Es troba a 2.200 metres sobre el nivell del mar i s’estén per
la confluència del riu Gunt amb el Panj.
Fins a finals del segle XIX, Khorog es trobava en una zona que
es disputaven l’emir de Bukhar, el xa de l’Afganistan, Rússia i Gran Bretanya.
Els russos van sortir guanyadors de la regió després del Gran Joc, que va fixar
la frontera nord actual de l’Afganistan al riu Panj i va establir el territori
del Pamir rus al voltant de Khorog.
Abans de 1896, quan van arribar els russos i van construir un
fort, la ciutat principal de la zona era Kala-i Bar Panj, una mica riu avall,
al costat afganès. Després de la caiguda de la Rússia tsarista i l’ascens de la
Unió Soviètica, Khorog es va convertir en la capital de Gorno-Badakhxan el
1925. Els líders soviètics van fomentar la migració de colons a aquesta zona,
prometent bons sous i automòbils, però com que no hi havia industria i la terra
de conreu era escassa, no van tenir massa èxit.

Al juliol de 2012 hi va haver enfrontaments entre les forces
governamentals i la guerrilla; van morir més de 40 persones, 12 eren militars.
Molts informes indicaven que el nombre de víctimes podria ser més alt. Les
forces de seguretat del país van intervenir per detenir sospitosos de
l’assassinat del general dels serveis secrets Abdullo Nazarov. Els presumptes
criminals estaven vinculats amb l’antic líder guerriller convertit en comandant
de la patrulla fronterera Tolib Ayombekov. Sembla que Ayombekov va estar
implicat en el tràfic de drogues i el contraban de tabac i pedres precioses
durant molts anys.
Els anys 2014, 2018, 2021 i més recentment al maig de 2022,
Khorog va ser escenari d’enfrontaments violents i manifestacions, en protesta
per les sospites de violacions dels drets humans per part de les forces de
seguretat.
A la casa on estàvem allotjats hi havia també dos xicots més;
hi havia un sol wàter i bany per 18 persones. Era complicat de gestionar,
sempre estava ocupat.
Els banys, quan n’hi havia, eren banyeres antigues, amb
l’esmalt mig caigut, i un dipòsit d’aigua calenta. La que hi havia aquí a
Khorog tenia un regulador de pressió de l’aigua. En aquest allotjament hi havia
wàter, noi latrina com en la resta de llocs per on havíem estat; les latrines a
vegades eren individuals i a vegades compartides. L’estat de les latrines
depenia molt del lloc, algunes semblava que no les netejaven mai, en canvi
d’altres estaven netes.
Pel que havíem anat veient, algunes hores del dia deixen baixar
aigua pels canals que hi ha als carrers.
Els carrers de Khorogo estaven mal pavimentats en aquella
època, però el parc estava ben cuidat.
A les sis del matí els nens ja jugaven al camp d’esports, i els
homes anaven a treballar a l’obra i les dones escombraven davant de casa o be
anaven a buscar aigua. Havia sortit adonar una volta prop de la casa i algun
home em va preguntar si necessitava ajuda.
En un extrem de la ciutat hi ha el jardí botànic del Pamir, que és el
lloc més visitat de la ciutat. està en un lloc una mica elevat i des d’aquí es
té una bona vista de la ciutat.
Després de passejar pel jardí botànic vam baixar de nou cap a
la ciutat i vam anar a veure el museu.
En un edifici d’una sola planta hi ha el museu fundat l’any
1944 pel kirguís Khushkadamov. Llegeixo que l’objecte més interessant és el
primer piano del Pamir, que el va introduir a la regió la filla de Kavekas (no
he aconseguit saber qui era), en el 1914. Per dur el piano fins aquí el
comandant de la fortalesa de Khorog (potser era aquest Kavekas) va encarregar
la missió a 10 soldats que el van portar per carreteres de muntanya des d’Oix
fins aquí.
Tinc molt poques fotografies i entre elles no hi ha el piano,
ni tampoc un bitllet en el que hi ha representat un emperador rus. A la part de
regals sembla que hi ha un gerro amb una imatge de Lenin i 15 banderes de
repúbliques soviètiques. Es poden veure molts objectes que recorden el període
soviètic: pedres semiprecioses extretes a la regió del Pamir i convertides en
joies en un petit poble prop de Khorog.
L’ovella o carner Marco Polo habita a les muntanyes del Pamir;
la seva àrea de distribució és Tadjikistan, Kirguizistan i Xina. La denominació
de Marco Polo es deu al fet que aquest explorador va ser el primer occidental
que va descriure aquest animal l’any 1273.