El llac Bulunkul és d’aigua dolça i poc profund (la màxima
fondària és de 6 m). Es troba a uns 130 km a l’est de la capital provincial,
Khorog, a la vall alta del riu Gunt. Bona part de la seva superfície està
coberta per vegetació. A 1,5 km hi ha un llac més gran, el Yashilkul.
He llegit que és un llac d’aigua dolça, però es veuen crostes
de sals a les vores, cosa que m’estranya una mica.
Diuen que el poble de Bulunkul és un dels llocs habitats més
freds d’Àsia Central, amb una temperatura mínima rècord de -63 ºC.
Tant a la zona kirguís, on havíem estat els darrers dies, com a
la zona pamirí, les cases no tenen wàter o latrina, sinó que n’hi ha un o dos
al poble; si la població és més gran n’hi ha en cada barri. Com que érem
bastants sempre teníem que fer cua, igual que ens havíem d’organitzar per la
dutxa, quan n’hi havia. En general escalfaven aigua que treien del pou. Aquí a
Bulunkul, a la casa on dormíem no hi havia aigua corrent.
En molts llocs les catifes són vermelles, i les portes de les
cases blaves, amb parets blanques.
Al matí vam anar a veure primer
el llac Bulunkul i després el Yasilkul. Estan molt propers un de
l’altre, de fet tinc anotat que es comuniquen.
Continuem ruta cap al llac Yashilkul, però vam trobar la pista tallada. Hi havia un cavall que creuava a la gent, amb l’aigua fins a mitja panxa.
Vam trobar un camió que ens va creuar.
El llac Yashilkul és més gran que el Bulunkul. Anem a peu fins a la riba. Estem a 3.800 metres d’altitud.
Vam anar vorejant el llac i alguns van baixar fins a una petita platja. Jo hem vaig quedar a dalt (no sé perquè) tinc anotat que aquella nit havia dormit bé, després d’unes quantes de sentir el malestar degut a l’altitud.
Al sol s’estava bé, però a la que el tapava algun núvol, feia fred.
Vam dinar al costat del riu i el camioner que ens havia passat abans de seguida va venir per tornar-nos a creuar. Va tenir una micas de problema per arribar, ja que se li va calar, però ho va aconseguir.
Just quan ja ens deixava a terra ferma es va tornar a calar el
motor, i van haver de fer servir força bruta per ajudar-lo a sortir de l’aigua.
Arribem a una zona d’aigües termals i riques en sals, com es pot veure per les crostes blanques sobre el terreny.
És impressionant, dentant en quant surt un bon xorro d’aigua, i fa molt soroll, després s’atura i torna la calma.
Em sembla que hi havia diferents ulls o brolladors, alguns secs i d’altres actius.
A l’espera de que torni a rugir l’aigua subterrània i ens
meravelli amb un bon sortidor.
Vam tornar al poble de Bulunkul. La gent era molt amable, i els nens tenien moltes ganes de jugar. La gent aquí té la cara molt tallada pel vent i el fred.
Quan hi vam tornar em vaig adonar que hi havia més latrines, a
part de la que fèiem servir nosaltres. I la gent es rentava al carrer,
tirant-se l’aigua amb una tetera. Suposo que aprofitaven l’hora de sol per
rentar-se. No sé si ells fan servir aigua freda o calenta, la nostra ens
l’escalfaven.
L’entorn del poble és esplèndid.
Quan ja havíem acabat les sessions de dutxa/rentat, el senyor de la casa ens va ensenyar l’estació meteorològica que havia muntat.
